Bé, ja estem a l’agost i com he fet en estius anteriors amb altres destinacions, començo a escriure del que us havia promès: Irlanda.

Serà un relat del meu últim viatge per aquest país, amb alguns consells que us puguin servir si us animeu a anar-hi.
Encara que sembli obvi, comencem pel principi, és a dir, per la planificació del viatge: quin pressupost tens; com vols arribar al destí; què itinerari penses seguir (ciutats, llocs i monuments que vols visitar); quin transport utilitzaràs per a això i, tot, on penses dormir i menjar.
En el nostre cas, la idea era de disposar d’un pressupost folgat, però sense luxes, que ens permetés donar la volta a Irlanda per la costa i dormir cada nit en un B&B (Bed and breakfast), el que vindria a ser un hostal amb esmorzar inclòs.
Per arribar al nostre destí, vam optar per l’avió. Les altres opcions, que incloïen cotxe i vaixell, ens semblaven més cares i, sobretot, cansades. Els itineraris més senzills passaven per la línia Brittany Ferries, que et permet arribar a Irlanda previ pas per França (Roscoff) o Anglaterra (Plymouth). També pots anar per carretera, en el teu cotxe, fins Roscoff i des d’allà prendre el vaixell fins a Cork, al sud del país, per exemple.
En fi, que vam cercar una companyia aèria que ens permetés arribar-hi i, un cop allà, llogar un cotxe.
Com Dublín era una ciutat que ja havíem visitat en anteriors ocasions i teníem família a Cork, vam optar per aquesta última ciutat.

Les dues úniques companyies que operen en aquest aeroport, petit i recomanable per la seva mida humana, eren Ryanair i Aer Lingus.
La primera, una mica més barateta, ens obligava a sortir des de Girona o des de Reus, així que vam comprar els bitllets a la segona, a través d’internet, buscant les dates més adequades.
Des de Barcelona, Aer Lingus té tres destinacions a Irlanda: Dublín, Cork o Belfast. Després rebutjar el primer i calibrar les possibilitats del tercer, vam optar pel segon, que era l’aeroport que millor ens quadrava i on estava un familiar a qui volíem visitar.
La tarifa no estava gens malament, però vam fer la reserva relativament tard i el bitllet no ens va sortir gens barat: 260 euros les dues persones, anada i tornada, un preu al qual calia sumar els impostos (112 euros), les taxes (80 euros ) i altres càrrecs, com 60 euros per les maletes, que te les cobren a part, i 20 euros més de la comissió de tramitació (però si era en línia i tota la gestió ha feia jo!!). En total, quan la Visa va acceptar el total, la broma pujava a 452 euros.