Pàgina 5 de 15

Casino Royale (segona part)

setembre 4, 2022 / TC / 1 comentari

Eva Green i Daniel Craig.

Dimecres passat, 31 d’agost, us vaig deixar penjats amb l’arribada de James Bond i Vesper Lynd a Venècia a bord del veler Spirit. Avui us acostaré als escenaris venecians del trepidant final de ‘Casino Royale’, si bé ho faré en dues entregues, per no avorrir-vos amb textos massa llargs.

La parella s’ha relaxat i ha estat fent l’amor a un hotel proper a la Piazza San Marco. Vesper diu a 007 que el deixa per anar al banc i es veuran en mitja hora. Però una trucada de M, la cap del Servei Secret, fa veure Bond que l’han enganyat. Incís: el preciós vestíbul els esglaons del qual baixa ràpidament el nostre heroi mentre parla amb el seu banquer no és a Venècia: són les escalinates del Museu Nacional de Praga, a la República Txeca.

Continua llegint

Miquel Molina

setembre 1, 2022 / TC / 2 comentaris

Retrato de Miquel Molina por Xavier Cervera.

El periodista i escriptor Miquel Molina és autor de dues novel·les i de diversos assajos, entre ells un sobre l’Everest i un altre sobre l’anomenat Negro de Banyoles. Director adjunt del diari ‘La Vanguardia‘, on publica un article dominical sobre cultura i ciutats, és un home discret i poc donat a les tertúlies radiofòniques o televisives.

Amb 59 anys i dos fills, és un periodista de raça que ha passat per diferents diaris i seccions, fins i tot la seva responsabilitat actual, que compagina amb la literatura. Premi al periodisme no sexista, també és autor dels llibres de viatges ‘Cinc hores a Venècia’ i el recent ‘Set dies a la Riviera’, que sortirà a la venda els propers dies.

Continua llegint

Casino Royale (primera part)

agost 31, 2022 / TC / 1 comentari

Daniel Craig, com James Bond, a Venecia.

Aprofitant que avui comença la 79a Mostra Internazionale d’Art Cinematogràfica di Venezia, que ahir a la nit va tenir la seva preestrena amb la projecció d’una còpia restaurada de ‘Stella Dallas’ (1925), d’en Henry King, torno a contar-vos coses de les pel·lícules rodades a la ciutat dels canals.

I atès que durant les darreres setmanes, la nostra televisió autonòmica, TV-3, està emetent la integral (en desordre, això sí) de les pel·lícules de James Bond i que la plataforma Prime Video d’Amazon les té totes, ja que és el moment ideal per parlar-vos de ‘Casino Royale‘ (2006).

Continua llegint

Paula Ortiz, Hemingway i Venècia

juliol 31, 2022 / TC / 0 Comentaris

Paula Ortiz, amb Josh Hutcherson.

Per acomiadar el mes de juliol i començar les vacances d’agost, us vull explicar coses d’una pel·lícula que tinc moltes ganes de veure i de la que ja us vaig parlar en obrir aquest ‘Venècia de cine‘ a la xarxa: ‘Across the river and into the trees‘, dirigida per la realitzadora espanyola Paula Ortiz, tercera dels cineastes espanyols que han rodat a la ciutat dels canals, després deJordi Torrent i Álex de la Iglesia.

Liev Schreiber, a la llacuna veneciana, al costat de Torcello.

Últimament, la directora de ‘De tu ventana a la mía’ (2011) i de la premiada ‘La novia’ (2015) no para. Després de participar en un dels capítols de la minisèrie ‘La casa’ (2020) i estrenar ‘El asfalto’, un dels episodis de la renovada sèrie televisiva ‘Historias para no dormir’ (2021), actualment es troba rodant la pel·lícula ‘Teresa’, adaptació lliure de l’obra ‘La lengua en pedazos’, de Juan Mayorga, basada alhora en ‘El Libro de la Vida’ de Santa Teresa de Jesús.

Continua llegint

Sophia Loren i l’Hotel Danieli

juliol 24, 2022 / TC / 0 Comentaris

Sophia Loren e Ibrahima Gueye, en ‘La vida por delante’.

Com segurament sabeu, des del 2010 Sophia Loren (1934) havia deixat d’actuar al cinema i la televisió, fins que el seu fill Edoardo Ponti la va recuperar a la pel·lícula ‘La vida por delante‘ (2020). Jo l’he volguda rescatar més jove, quan estava a punt de fer uns esplèndids 39 anys, l’estiu del 1973.

De la mà del seu marit, el famós productor italià Carlo Ponti, es va embarcar a la pel·lícula ‘El viatge‘, l’últim treball del gran Vittorio de Sica (1901-1974), un dels directors clau del neorealisme italià, i ni més ni menys que amb Richard Burton al seu costat. A més, i per això apareix aquest film a ‘Venècia de cine’, va ser filmada parcialment (en el seu tram final) a la ciutat dels canals.

Continua llegint

Dones a Venècia

juliol 17, 2022 / TC / 0 Comentaris

Estrenada a Espanya amb el títol de ‘Dones a Venècia’ i a França amb el més potent ‘Guêpier pour trois abeilles’ (avisper per a tres abelles), el film anglès ‘The money pot’ (el pot dels diners) va ser l’última pel·lícula de Joseph L. Mankiewicz, famós guionista i director de pel·lícules tan notables com ‘Eva al desnudo’, ‘La comtessa descalza’, ‘Cleopatra’ i ‘La huella’.

El realitzador nord-americà va decidir adaptar l’obra teatral ‘Il Volpone’, de Ben Jonson, en una comèdia amb elements d’intriga i humor negre, protagonitzada pel veterà Rex Harrison, al paper del milionari senyor Fox, i Cliff Robertson, com McFly, un actor que contracta per ajudar-lo a fer una broma macabra a tres de les seves antigues amants.

Continua llegint

Xavier Moret

juliol 14, 2022 / TC / 0 Comentaris

Xavier Moret i Roger Escapa, a la librería Altaïr (foto Txerra Cirbián).

Conec Xavier Moret (Barcelona, 1952) des de fa uns quants anys. És un dels nostres millors escriptors de viatges, autor de títols com Amèrica, Amèrica. Viatge per Califòrnia i el Far West’ (1998), ‘Islàndia. L’illa secreta’ (2002), ‘Grècia, viatge de tardor’ (2016) i ‘Històries del Japó’ (2021), a més d’autor de diverses novel·les policíaques, amb el detectiu Max Riera com a protagonista.

Primer l’admirava i envejava una mica. Havia treballat a TV-3 i al diari El País, i jo aspirava a escriure algun dia tan bé com ell, a fer viatges a països llunyans i escriure sobre ells ia imaginar-me novel·lista. Després vaig tenir el plaer de tenir-lo com a col·laborador en un suplement setmanal d’El Periódico anomenat Idees & Teletodo, que vaig coordinar durant diversos anys.

Continua llegint

Bogeries d’estiu (i quarta part)

juliol 10, 2022 / TC / 0 Comentaris

Katharine Hepburn i Rosanno Brazzi.

Com us vaig prometre al capítol anterior, aquest que ara llegiu està centrat en la localització de la botiga de l’antiquari interpretat per Rosanno Brazzi i algunes escenes més. Això sí, serà la darrera entrada de les quatre que he dedicat a la meravellosa ‘Bogeries d’estiu‘, de David Lean.

Ah… I al final del text afegiré un breu apunt personal que us farà entendre el perquè m’agrada tant aquesta pel·lícula, perquè Katharine Hepburn i Brazzi són portada del meu llibre i, en definitiva, perquè segueixo enamorat de Venècia.

Continua llegint

Bogeries d’estiu (tercera part)

juliol 3, 2022 / TC / 0 Comentaris

Jane, a la terrassa, amb el Gran Canal a l’esquena.

Com que no vull allargar en excés l’article dedicat a ‘Bogeries d’estiu‘ (ja us he donat la tabarra amb una primera i una segona part sobre ella) enfilaré aquest tram final amb els dos escenaris més importants de la pel·lícula i que dividiré a les dues properes entrades: la terrassa de la Pensione Fiorini i el de la botiga de l’antiquari on Katharine Hepburn descobreix la bonica copa vermella de vidre de Murano que rebria el nom de ‘summertime‘, com el film en anglés.

Continua llegint

Bogeries d’estiu (segona part)

juny 26, 2022 / TC / 1 comentari

Katharine Hepburn al costat de MacDonald Parke i Jane Rose.

A la primera part de les entrades que he volgut dedicar a ‘Bogeries d’estiu‘, havia deixat Katharine Hepburn a bord d’un atestat vaporetto, camí de la Pensione Fiorini. Era un ‘motoscaf’ marcat amb el número 127, que navega en direcció al centre de Venècia. Curiosament no ho fa pel Gran Canal, com l’actual número 1, sinó pel Rio Novo, per on antigament transitaven algunes línies com a drecera cap a San Marco.

Continua llegint

La presó de Busa

juny 22, 2022 / TC / 0 Comentaris

Perfil del Capolatell des de la ruta.

Com sabeu, tendeixo a allargar-me en excés. Per això, l’altre dia, a l’entrada sobre la Vall de Lord, us vaig deixar sense explicar la part final, amb els detalls de la peripècia que hi havia engegat: l’intent de veure la presó natural de la serra de Busa.

Aquesta presó és en un extrem del Capolatell, l’espècie d’altiplà envoltat de cingleres a què ens volíem dirigir. Una profunda esquerda separa una part d’aquesta muntanya de la resta de la plana, cosa que aïllava totalment el lloc, al qual només es podia accedir usant un pont llevadís.

Continua llegint

Bogeries d’estiu (primera part)

juny 19, 2022 / TC / 2 comentaris

Poques pel·lícules van fer tant per convertir Venècia en la destinació turística que és avui dia com ‘Bogeries d’estiu‘, deliciosa comèdia dirigida el 1955 per David Lean, un gran enamorat de la ciutat dels canals, i interpretada per la meravellosa Katharine Hepburn, una de les millors actrius de tots els temps.

Com és un film que mostra tant i tant bé la capital veneciana i altres punts de la llacuna, i que va ajudar a consolidar-la com una de les ciutats més romàntiques del món, especialment a l’imaginari femení, he preferit dividir aquest relat en diverses entrades. Això sí, coincidint amb l’inici de l’estiu astronòmic. L’estiu i la calor van començar ja fa dies. Naturally, is ‘Summertime‘.

Continua llegint

La Vall de Lord

juny 15, 2022 / TC / 0 Comentaris

Plaza de l’Esglèsia.

Aquests dies hem estat a Sant Llorenç de Morunys. Un amic ens havia parlat d’aquest poblet, situat als peus del pantà de la Llosa del Cavall i centre de la Vall de Lord (toponímia que ve del llatí) i vam decidir anar-hi tres dies per visitar la zona i fer un parell d´excursions.

Fuentes del Cardener.

Una va ser fins a les fonts del riu Cardener, i una altra, al Santuari de Lord. Però la més interessant, sens dubte, va anar a la presó natural de la serra de Busa. Us explicaré algunes coses de la ruta, que és molt xula, i del lloc, que és molt interessant, però també us aviso: no aconseguim arribar-hi. Així com sona.

Continua llegint

Italià per a principiants

juny 12, 2022 / TC / 0 Comentaris

Els estudiants danesos d’italià, a Venècia.

Nooo. Estigueu tranquils, que no us faré classes d’italià. Encara que, ves per on, us deixaré algunes frases i paraules en aquest idioma al final d’aquest text. Em refereixo avui a la pel·lícula danesa ‘Italiano para principiantes‘, una deliciosa comèdia dramàtica i romàntica, dirigida amb sensibilitat i suau ironia per la realitzadora Lone Scherfig, i que també es va filmar parcialment a Venècia.

Continua llegint

La cuina del Rels de Ciutadella

juny 8, 2022 / TC / 0 Comentaris

Joan Bagur, xef del restaurant Rels de Ciutadella de Menorca.

Hi va haver un temps en què vaig exercir de (semiobligat) cronista gastronòmic, però la veritat és que m’agrada menjar poc, però bé. La primera cosa em va permetre conèixer bons cuiners i restaurants de qualitat. El segon ho practico de tant en tant, i em limito a un pressupost que no sigui excessiu.

Per exemple, acostumo a acudir a restaurants de prestigi que mantenen un menú de migdia a preus continguts o fins i tot un menú de degustació que no superi una certa quantitat. Però no arribo (ni vull) pagar 100, 200 o 300 euros, que és la bestial xifra que marquen alguns locals amb diverses estrelles Michelin.

Continua llegint

Barcelona és Venècia a la sèrie ‘Us’

juny 5, 2022 / TC / 0 Comentaris

Fa uns mesos vaig escriure a Nosolocine un article sobre la sèrie ‘Us‘ (‘Nosaltres‘) coproduïda i protagonitzada per un notable Tom Hollander, actor britànic de teatre, cinema i televisió, ben conegut pels seus papers (generalment de secundari) en films com ‘Gosford Park’ (2001), ‘Orgull i prejudici’ (2005) i la saga de ‘Pirates del Carib‘, on encarna el malvat lord Cuttler Becket.

Basada en la novel·la homònima de David Nicholls (1966), Us podia haver estat una pel·lícula de durada raonable. Suposo que per raons de mercat –ara es ven millor una sèrie que un llargmetratge– s’ha convertit en una producció seriada de sis episodis de 45 minuts cadascun. Avui em centraré en un parell de capítols en què apareix Venècia i en què han colat places de Barcelona i Vic com a escenaris venecians, així com sona.

Continua llegint

Quan Endeavour era l’inspector Morse

maig 31, 2022 / TC / 0 Comentaris

El jove Endeavour versus Lewis y Morse.

En alguna ocasió ja he citat les virtuts de l’excel·lent sèrie ‘Endeavour’, probablement la ficció d’intriga més vista a la Gran Bretanya, i que al nostre país es pot veure a les plataformes de ‘streaming’ de l’espanyola Filmin i a Prime Video, propietat d’Amazon. Curiosament, pensava que ho havia fet a Nosolocine. Però no és així. En canvi, hi ha una estupenda entrada de Beatriz Álvarez Martínez, que es complementa amb aquesta meva d’ara. i que he publicat prèviament a la web que dirigeix el meu amic José López Pérez.

Segons els fans de la sèrie, aquests dies estava previst que es comencessin a rodar les primeres escenes de la novena entrega, en localitzacions exteriors d’Oxford, la ciutat on es desenvolupen les peripècies de l’inspector que interpreta l’actor Shaun Evans (també director d’alguns episodis de les dues darreres temporades) i el seu cap, l’inspector en cap Fred Thursday (Roger Allam).

Continua llegint

Assassinats dins la boira

maig 29, 2022 / TC / 1 comentari

Ja us he parlat un parell de vegades de ‘Veneciafrenia’, el ‘giallo’ (pel·lícula de por a la italiana) o ‘slasher’ (film de terror a l’americana) d’Álex de la Iglésia. Avui he volgut recuperar la primera –crec– cinta d’aquest gènere rodada en escenaris naturals venecians. Com sempre, deixo al marge aquelles part filmades en interiors, generalment platós construïts a l’efecte lluny de Venècia.

Em refereixo a ‘Qui l’ha vist morir?‘ (1972), dirigida pel realitzador italià Aldo Lado i amb un altre James Bond com a protagonista. Si Sean Connery només va visitar Venècia de forma virtual a ‘Desde Rússia amb amor’ (1963); Roger Moore ho va fer de veritat a ‘Moonraker’ (1979) i, ja més tard també Daniel Craig a ‘Casino Royal’ (2006). Però abans que aquests dos, va ser George Lazenby, el 007 més fugaç de la història de la saga, qui va trepitjar la ciutat dels canals.

Continua llegint

Cels Piñol, el fandibuixant

maig 26, 2022 / TC / 0 Comentaris

Cels Piñol, al costat d’un dels plafons de l’exposició de jocs de rol.

Fa dies que us volia parlar de Cels Piñol, prolífic dibuixant, escriptor, editor, guionista, dissenyador i responsable d’una de les grans exposicions, la dedicada als jocs de rol, del recent Saló del Còmic Barcelona.

Poca gent entre els aficionats i els professionals del món de la historieta ignora qui és aquest tot terreny que, des de fa més de 30 anys, ha fet créixer la sèrie ‘Fanhunter‘, un dels universos del còmic més simpàtics i divertits que hom recorda des de que el seu admirat Stan Leen creés el de Marvel.

Continua llegint

Futbol als canals

maig 22, 2022 / TC / 0 Comentaris

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es 1_Portadas-1024x723.jpg

Acabo de veure que el el diari El País acaba d’incorporar a la seva botiga una de les sagues literàries juvenils més populars entre la xavaleria: ‘Los Futbolísimos‘, de Roberto Santiago, que porta venuts la barbaritat de quatre milions d’exemplars! El que potser no sabreu és que el penúltim llibre de la sèrie, ‘Los Futbolísimos y el misterio de la máscara de oro‘, està ambientat a Venècia.

Pakete, un dels protagonistes, ho explica així al primer capítol: “He vingut amb els meus companys a participar al Campionat d’Europa de Futbol Infantil (…) Il Bambinísimo. Se celebra durant els famosos carnestoltes de Venècia. Aquesta tarda anirem a la inauguració del campionat (…) Però això serà més tard. Ara estem jugant un partit de futbol góndola”. Així com sona.

Continua llegint

© 2026 Txerrad@s

Tema de Anders Noren — Amunt ↑