He de reconèixer que la meva companya Blanca Espacio m’ha alegrat el matí amb l’entrevista que li ha fet a El Periódico a l’escriptor Rafael Vallbona.
Vallbona, que va ser company de fatigues fa més de 20 anys, quan va prendre la decisió de dedicar-se per complet a l’escriptura, encara que sense abandonar les col·laboracions periodístiques, acaba de publicar el llibre L’encant de fer 50 anys.
I jo, que estic ja en aquesta franja, he gaudit amb algunes de les seves respostes. Per exemple, que no has de fer a aquestes edats…

No has de…

«Anar als mateixos bars que els teus fills, perquè no seràs un col·lega, faràs pena. Pensar que tens edat per comprar-te un BMW. Tens l’edat, però no la butxaca. Creure que les joves o els joves senten una atracció irresistible per tu. No és sexual, és paternofilial.»

I després el somriure o la rialla, la crua realitat.

«Estem al zenit de la nostra vida, has arribat al Tourmalet i no pujaràs més. A partir d’ara baixaràs. No ho pots evitar, així que disfruta.»

Blanca afegeix: «Però els genolls fan mal…»

I Vallbona respon:

«Sí, ¿i què? Un bon ibuprofèn i endavant. Molts no hi han arribat. Als 20 se’n van anar amb una xeringa. Als 30, amb un accident després d’una festa. Als 40, els van detectar un bony. ¡Tu estàs viu!»

En això estem, amic Rafael, en això estem.