arravatadament
[de arravatar-se]
adv Amb fúria
arravatament
[de arravatar-se]
m 1 Acció d’arravatar-se, alienament causat per la ira.
2 DR PEN Estat psicològic que produeix una ofuscació momentània de la intel·ligència i un aclaparament de la voluntat.
arravatar-se
[s. XIII; de ravata]
v pron Enfurir-se, irritar-se.

Totes aquestes definicions del Gran Diccionari de la Llengua Catalana no tenen, al meu parer, el mateix valor des de que un dia del 1979 o potser del 1980 vaig veure una pel·lícula titulada Arrabato. La signava un tal Iván Zulueta. És una de les pel·lícules que més m’ha impressionat en la meva vida.
Anys més tard, al 1989, vaig poder veure tota la seva filmografía al Festival de Cinema d’Alcalá d’Henares, els seus cartells, les seves fotos polaroid.
En una de les poques entrevistes que li han fet, fa tres anys, a El Correu, Ricardo Aldarondo deia d’ell:
«Són gairebé 20 anys, encara que a ell li semblin dos o tres, sense sortir a la llum pública. Sense fotos ni entrevistes, només deixant caure molt esporàdicament algun treball per a televisió, algun cartell o il·lustració. Gairebé 20 anys en els quals Arravatament (1979) s’ha convertit en pel·lícula mítica, i els seus treballs gràfics han marcat un estil vitalistavitalista i inimitable».
Ara, aquesta mateixa tarda, el CCCB (Montalegre, 5. De 11.00 a 14.00 i de 16.00 a 20.00 hores. Gratuït) obre una exposició que titula Mentrestant… Iván Zulueta, en la qual poden veure’s una llarga sèrie de les seves polaroids, treballs en súper 8 i dos documentals.
Una bona oportunitat per a estudiar a aquest cineasta de culte.