El año 2000 parece una fecha lejana, muy lejana, y solo han pasado 13 años. Pero el diario (y este suplemento) se imprimían en blanco y negro: solo eran en color la portada y contraportada. Habíamos superado el famoso efecto 2000, con el que unos cuantos agoreros habían pronosticado el caos de los ordenadores; Juan José Ibarretxe era aún el lendakari y la muerte sorprendía a la anciana madre del rey Juan Carlos.
En la tele teníamos a nuestros hombres de negro: no los enviados por Europa a fiscalizarnos las cuentas, sino los reporteros del Caiga quien caiga de la primera época, con Gran Wyoming, Juanjo de la Iglesia, Javier Martín, Pablo Carbonell, Arturo Valls y compañía.
La humorista gaditana Paz Padilla se convirtió en la brujita buena de ¡Ala… Dina!, que emitía TVE-1, mientras La 2 se reservaba para retransmitir el campeonato de Europa de balonmano: la selección debutó el 21 de enero ante Croacia, la anfitriona, y aún jugaba en ella Iñaki Urdangarín.
Mientras, TV-3 se llevaba la audiencia de calle con los divertidos Plats bruts de Joel Joan, Jordi Sànchez y Mònica Glaenzel. Pero es que Catalunya es diferente: nos reíamos con los Malalts de tele de Toni Soler y La cosa nostra de Andreu Buenafuente, ambos en la autonómica catalana.
Tele 5 emitía entonces una de las series más originales: Ally McBeal, con Calista Flockhart y las canciones de Vonda Shepard. Aún no había llegado Gran hermano.
El 17 de enero, TVE-1 estrenó la serie Raquel busca su sitio, con Leonor Watling y Cayetana Guillén Cuervo, entre otros actores. Estaba ambientada en un centro de servicios sociales: hoy no darían abasto. L’any 2000 sembla una data llunyana, molt llunyana, i només han passat 13 anys. Però el diari (i aquest suplement) s’imprimien en blanc i negre: només eren en color la portada i contraportada. Havíem superat el famós efecte 2000, amb el qual uns quants malastrucs havien pronosticat el caos dels ordinadors, Juan José Ibarretxe era encara el lehendakari i la mort sorprenia a l’anciana mare del rei Joan Carles.
A la tele teníem als nostres homes de negre: no els enviats per Europa a fiscalizarnos comptes, sinó els reporters del Caiga quien caiga de la primera època, amb Gran Wyoming, Juanjo de la Iglesia, Javier Martín, Pablo Carbonell, Arturo Valls i companyia.
La humorista gaditana Paz Padilla va esdevenir la bruixeta bona de ¡Ala … Dina!, Que emetia TVE-1, mentre La 2 es reservava per retransmetre el campionat d’Europa d’handbol: la selecció va debutar el 21 de gener davant Croàcia, l’amfitriona, i encara jugava-hi Iñaki Urdangarín.
Mentre, TV-3 es portava l’audiència de carrer amb els divertits Plats bruts de Joel Joan, Jordi Sànchez i Mònica Glaenzel. Però és que Catalunya és diferent: ens rèiem amb els Malalts de tele de Toni Soler i La cosa nostra d’Andreu Buenafuente, ambdós en l’autonòmica catalana.
Tele 5 emetia llavors una de les sèries més originals: Ally McBeal, amb Calista Flockhart i les cançons de Vonda Shepard. Encara no havia arribat Gran hermano.
El 17 de gener, TVE-1 va estrenar la sèrie Raquel busca su sitio, amb Leonor Watling i Cayetana Guillén Cuervo, entre d’altres actors. Estava ambientada en un centre de serveis socials: avui no serien suficients.