El blog del periodista Txerra Cirbian

Etiqueta: La revolta permanent

Llach: la revolta permanent

Ahir a la nit vaig anar a veure el documental Llach: la revolta permanent.
Com a pel·lícula vaig trobar que tenia alguns defectes: les dues línies argumentals (la massacre de treballadors per part de la policia, el 3 de març de 1976, a Vitòria, i la posició de Lluís Llach abans, durant i després d’aquests fets) no acaben d’encaixar amb fluïdesa fins al seu terç final i estan descompensades per la falta de material del primer tema, com el mateix director Lluís Danés ha admès en alguna ocasió.
Tot això s’oblida al veure el film com un tot. M’ha passat com amb Tranuites Circus, l’altra col·laboració d’en Llach i en Danès: és la presència del cantautor, la força de les seves lletres i la seva música, el que eleva el conjunt.
Però el fet més important és que estem davant d’una pel·lícula necessària –com ho és Salvador, en la que en Lluís Llach també hi ha col·laborat–, que no pot deixar indiferent a ningú i que ens recorda que encara queden punts foscos al començament de la nostra democràcia.
Com diu a Campanades a mort: «(…) i tu tan vell; envejós de tan jove bellesa, has volgut esquinçar els seus membres, però no podràs, que tots guardem aquesta llum i els nostres ulls seran llampecs per als teus vespres.»

Llach: la revolta permanent

Anoche fui a ver el documental Llach: la revolta permanent.
Como película encontré que tenía algunos peros: las dos líneas argumentales (la masacre de trabajadores por parte de la policía, el 3 de marzo de 1976, en Vitoria, y la posición de Lluís Llach antes, durante y después de estos hechos) no terminan de encajar con fluidez hasta su tercio final y están descompensadas por falta de material, como el propio director Lluís Danés ha admitido en alguna ocasión.
Todo ello se olvida al ver el filme como un todo. Me ha pasado como con Tranuites Circus, la otra colaboración entre Llach y Danés: es la presencia del cantautor, la fuerza de sus letras y su música, lo que eleva el conjunto.
Pero lo importante es que estamos ante una película necesaria –como lo es Salvador, en la que Lluís Llach también ha colaborado–, que no puede dejar indiferente a nadie y que nos recuerda que aún quedan puntos oscuros en el inicio de nuestra democracia.
Como dice en Campanades a mort: «(…) y tú tan viejo; envidioso de una belleza tan joven has querido desgarrar sus miembros, pero no podrás, porque todos guardamos esta luz y nuestros ojos serán relámpagos para tus noches.»

© 2023 Txerrad@s

Tema por Anders NorenArriba ↑

WordPress Cookie Plugin by Real Cookie Banner