Etiqueta: ICV

El proyecto Ulises

enero 12, 2014 / TC / Sin comentarios

Esta semana (viernes 17, a las 19.00 horas) presentan en el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona el documental Projeto Ulisses con presencia de su directora, la portuguesa Silvia Pereira, el eurodiputado de ICV Raül Romeva, el candidato a sucederle en el Parlamento Europeo, Ernest Urtasun, y Oskar León, de la PAH de Barcelona.
Sus autores explican lo siguiente en la sinopsis:

«La crisis ha dividido Europa por la mitad y ha inventado una categoría de países llamados PIIGS (cerdos en inglés), referidos a las iniciales de Portugal, Irlanda, Italia, Grecia y España. Este documental parte del episodio de la Odisea, donde Ulises salva a sus marineros que también habían sido transformados en cerdos por la hechicera Circe. Aquí comienza un viaje a través de los países de Ulises (Portugal, Italia, Grecia, España) para explicar cómo un proyecto de recuperación de la economía basada en la valoración de las personas, el conocimiento y la planificación podría permitir superar la crisis y salvar Europa. Este filme, creado por Silvia Pereira y producido por Ideas Faro, es una idea original de Rui Tavares que explica quién puede estar en nuevas formas de recuperación de los países en crisis y la forma en que su contribución es esencial para el proyecto europeo».

La idea es relanzar Europa desde los países del sur.
Si alguien no puede ir a verlo al CCCB y participar en el coloquio, puede hacerlo en el sitio web del documental: Projeto Ulisses.

Aquesta setmana (divendres 17, a les 19.00 hores) presenten al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona el documental Projeto Ulisses amb presència de la seva directora, la portuguesa Silvia Pereira, l’eurodiputat d’ICV Raül Romeva,, el candidat a succeir al Parlament Europeu, Ernest Urtasun, i Oskar León, de la PAH de Barcelona.

Els seus autors expliquen el següent en la sinopsi:

«La crisi ha dividit Europa per la meitat i ha inventat una categoria de països anomenats com animals en anglès: els PIIGS (porcs en algès per les inciails dels països Portugal, Irlanda, Itàlia, Grècia i Espanya). Aquest documental parteix de l’episodi de l’Odissea, on Ulisses salva als seus mariners que també havien estat transformats en porcs per l’hechicera Circe. Aquí comença un viatge a través dels «països d’Ulisses» – Portugal, Itàlia, Grècia, Espanya – per explicar com un projecte de recuperació de l’economia basada en la valoració de les persones, el coneixement i la planificació podria permetre superar la crisi i salvar Europa. ULISES, creat per Silvia Pereira i produït per Idees Far, és una idea original de Rui Tavares que explica qui pot estar en noves formes de recuperació dels països en crisi i la forma en que la seva contribució és essencial per al projecte europeu.»

La idea és rellançar Europa des dels països del sud.
Si algú no pot anar a veure’l al CCCB i participar al col·loqui, pot fer-ho al lloc web del documental: Projeto Ulisses.

Carta a los Reyes Magos

enero 2, 2012 / TC / Sin comentarios

Una carta a los Reyes Magos de parte de los Joves d’Esquerra Verda, los jóvenes de Iniciativa per Catalunya-Verds.
No hace falta añadir nada, pero si alguien lo necesita, se lo traduzco.

Una carta als Reis Mags de part dels Joves d’Esquerra Verda, els nous valors d’ICV. Amb il·lusió.

Otras opciones

noviembre 10, 2011 / TC / Sin comentarios

Como en el fútbol, en política cada uno de nosotros tiene su equipo.
Me toca las narices el juego sucio en uno y otro campo.
Y desde hace tiempo, las patadas a la espinilla son lo habitual.
Por eso no me gusta el bipartidismo dominante.
El Barça y el Madrid están jugando estupendamente, pero yo soy del Athletic de Bilbao, que lo está haciendo bastante bien.
En cambio, el PSC-PSOE y el PP, que llevan unas cuantas temporadas en lo alto de la tabla clasificatoria y logrando los porcentajes de voto mayoritarios, no me convencen. Y me fastidia que desde aliados naturales de la derecha, como CiU y el PNV, den caña a los gobiernos de izquierda… ¡por lo que han gastado! (Duran Lleida, esta misma mañana, dixit). Que se ha gastado más de lo que se tenía, es cierto: ahí está incluido el estado del bienestar en sanidad, educación y otras parcelas de nuestra sociedad actual.
Como decía anoche Gaspar Llamazares, ahora nos encaminamos hacia el estado del medioestar.
Me cae bien este tipo. Si fuera asturiano, probablemente le votaría.
En Catalunya, el antiguo sindicalista Joan Coscubiela también me parece muy razonable, como lo es la opción de Iniciativa per Catalunta Verds (ICV).
Pero hay otras opciones y cada uno ha de escoger según su conciencia… Pero os recuerdo que ningún ratón confía en un gato para que le gobierne.

Com en el futbol, en política cada un de nosaltres té el seu equip.
Em toca els nassos el joc brut en un i altre camp.
I des de fa temps, les puntades de peu a la canyella són l’habitual.
Per això, no m’agrada el bipartidisme dominant.
El Barça i el Madrid estan jugant molt bé, però jo sóc de l’Athletic de Bilbao, que ho està fent prou bé.
En canvi, el PSC-PSOE i el PP, que porten unes quantes temporades a la part alta de la taula classificatòria i aconseguint els percentatges de vot majoritaris, no em convencen. I em fastigueja que des aliats naturals de la dreta, com CiU i el PNB, donin canya als governs d’esquerra … ¡Pel que han gastat! (Duran Lleida, aquest mateix matí, dixit)
Que s’ha gastat més del que es tenia, és cert: aquí està inclòs l’estat del benestar en sanitat, educació i altres parcel · les de la nostra societat actual.
Com deia ahir a la nit, a TVE, Gaspar Llamazares, ara ens encaminem cap a l’estat del medioestar.
Em cau bé aquest senyor. Si fos asturià, probablement el votaria.
A Catalunya, l’antic sindicalista Joan Coscubiela també em sembla molt raonable, com ara Iniciativa per Catalunta Verds (ICV).
Però hi ha altres opcions i cada un ha d’escollir segons la seva consciència … Però hem de recordar que cap ratolí confia en un gat perquè li governi.

Jóvenes con iniciativa

mayo 15, 2011 / TC / Sin comentarios

Esta mañana me he pasado por el mítin de ICV-EUiA.
Antes de seguir, una nota previa: como decía Manel Barceló, presentador del acto, estaría bien que los líderes de Iniciativa dejaran ese montón de siglas en una o dos palabras, más fáciles de recordar por el público en general. No sé… Iniciativa a Secas, por ejemplo.
Sigo: entre discurso y discurso, me ha llamado la atención un vídeo hecho por el sector joven del partido: una peliculita hecha con cuatro cuartos, con troqueles de cartón, sencilla y directa, pero realizada con más imaginación y cariño que muchos de los anuncios electorales de las grandes formaciones políticas.
Disfrutarla, porque son sólo unos segundos, pero intensos.

Que el 2011 ens faci riure…

diciembre 31, 2010 / TC / Sin comentarios

Hola, amics.
Fa un momentet li desitjava el millor a una gran amiga.
Mentre li escrivia un missatget de felicitació, se m’ha acudit aquesta frase, que us trasllat també a vosaltres, els meus lectors.

«Feliç Any Nou… i que el 2010 ens faci riure».

I si no ens fa riure, si més no que ens faci somriure i estar una mica millor.
També ahir, el meu fill em va passar aquest vídeo, que han elaborat els joves d’Iniciativa per Catalunya Verds (ICV). Es titula Menja’t els tòpics, i és una bona manera d’afrontar políticament l’any que arriba.
Ah… un noi de Badalona el hi va penjar dimecres a Facebook… a un conegut regidor del PP de la seva ciutat!

Que el 2011 nos haga reír…

diciembre 31, 2010 / TC / Sin comentarios

Hola, amigos.
Hace un momentito le deseaba lo mejor a una gran amiga.
Mientras le escribía un mensajito de felicitación, se me ha ocurrido esta frase, que os traslado también a vosotros, mis lectores.

«Feliz Año Nuevo… y que el 2010 nos haga reír».

Y si no nos hacer reír, por lo menos que nos haga sonreír y estar un poquito mejor.
También ayer, mi hijo me pasó este vídeo que os he colocado y que han elaborado los jóvenes de Iniciativa per Catalunya Verds (ICV). Se titula Cómete los tópicos y es una buena manera de afrontar políticamente el año que llega.
Ah… un chico de Badalona se lo colgó el miércoles en Facebook… ¡a un conocido concejal del PP de su ciudad!
(Si alguno de vosotros no entendéis bien lo que dice el vídeo, con partes en catalán, me lo pedís y os lo traduzco)

En campanya

noviembre 12, 2010 / TC / Sin comentarios

Uf … comença la campanya per les eleccions autonòmiques catalanes i, d’entrada, quin pal, oi?
No ens enganyem. L’inici de qualsevol competició electoral, en aquests últims anys, comporta un cert cansament, provocat per la llunyania que sentim cap als polítics.
Molts d’ells ens han decebut. Per als que ens sentim d’esquerres (sí, no hem de sentir vergonya del terme; en aquests temps, les dretes s’enorgulleixen de dir-ho), les decisions preses pels líders del gran partit de referència, el PSOE, en el conjunt de tot l’Estat , i el PSC, a Catalunya, ens han fet sortir al carrer, a manifestar-nos contra unes mesures que només afavoreixen als grans (empreses, propietaris, bancs) i deixen de banda als petits (emprenedors, treballadors, pensionistes).
I no vull ni pensar què passarà quan arribin al poder els partits de la dreta, ja sigui civilitzada, com CiU, o descarada, com el PP. Angúnia em fa.
Devant de tot això, segueixo pensant que l’única formació que mira cap al futur, que té els peus a terra i que li diu a les coses pel seu nom, és Iniciativa per Catalunya (i Esquerra Unida a la resta d’Espanya), la única formació política que té clar que la solució per als problemes d’aquest país és la unió dels sectors d’esquerra… perquè la dreta ja està unida des de fa temps, o s’unirà en una sola veu després d’aquestes i d’altres eleccions.
Malgrat els errors que la coalició hagi pogut cometre durant la seva tasca en el si del tripartit català, és l’actitud d’ICV, que no oblida ni per un moment la solidaritat (cap a altres països, regions i comunitats autònomes, cap a altres col·lectius i minories ), la que em fa confiar en el Joan Herrera.

En campaña

noviembre 12, 2010 / TC / 3 comentarios

Uf… empieza la campaña para las elecciones autonómicas catalanas y, de entrada, ¡qué palo! ¿O no?
No nos engañemos. El inicio de cualquier liza electoral, en estos últimos años, conlleva un cierto cansancio, provocado por la lejanía que sentimos hacia los políticos.
Muchos de ellos nos han decepcionado. Para quienes nos sentimos de izquierdas (sí, no hay que sentir vergüenza del término; en estos tiempos, las derechas se enorgullecen de serlo), las decisiones tomadas por los líderes del gran partido de referencia, el PSOE, en el conjunto de todo el Estado, y el PSC, en Catalunya, nos han hecho salir a la calle, a manifestarnos en contra de unas medidas que sólo favorecen a los grandes (empresas, propietarios, bancos) y dejan de lado a los pequeños (emprendedores, trabajadores, pensionistas).
Y no quiero ni pensar qué pasará cuando lleguen al poder los partidos de la derecha, ya sea civilizada, como CiU, o descarada, como el PP. Grima me da.
Frente a todo ello, sigo pensando que la única formación que mira hacia el futuro, que tienen los pies en el suelo y que llama a las cosas por su nombre, es Iniciativa per Catalunya (e Izquierda Unida en el resto de España), la única formación política que tiene claro que la solución para los problemas de este país es la unión de los sectores de izquierda… porque la derecha ya está unida desde hace tiempo, o se unirá en una sola voz después de estas y de otras elecciones.
Pese a los errores que la coalición haya podido cometer durante su labor en el seno del tripartito catalán, es la actitud de ICV, que no olvida ni por un momento la solidaridad (hacia otros países, regiones y comunidades autónomas, hacia otros colectivos y minorías), la que me lleva a confiar en Joan Herrera.

Joan Herrera

noviembre 4, 2010 / TC / Sin comentarios

En aquests moments en què l’honestedat és un bé escàs a recuperar, us vull recordar que Joan Herrera és el diputat que més i millor ho ha demostrat durant el seu pas pel Congrés dels Diputats.
Jo espero que també ho pugui fer al Parlament de Catalunya, a partir del pròxim 28 de novembre.
Com indica aquest vídeo, en un dels seus apartats:

«Per una sortida a la crisi d’una forma socialment justa i ecològicament sostenible.»

Aquesta i altres de les diverses raons que apareixen en la gravació em porten a demanar-vos que llegiu amb atenció el seu programa electoral, que el compareu amb d’altres i si en trobeu algun de millor i més honest, endavant!, segur que podrem treballar junts per aquest país .
Jo aposto per ell.

Don Aleix i la Vikipèdia

junio 2, 2009 / TC / Sin comentarios

Què malament ho porten els polítics de dretes amb la Vikipèdia.
Hores després que els socialistes catalans van col·locar aquest enllaç en un dels seus cartells electorals, l’enciclopèdia col·laborativa ha hagut de retocar la biografia del candidat del PP català cap a una certa neutralitat política.
El més interessant de tot això és la pàgina de la Viquipèdia on es discuteix precisament aquest tema.
En tot cas, recordeu que hi ha altres opcions, des de l’esquerra ecologista fins a la finalment legalitzada Iniciativa Internacionalista (per cert… algú els ha vist en alguna part?).

Don Alejo y la Wikipedia

junio 2, 2009 / TC / Sin comentarios

Qué mal lo llevan los políticos de derechas con la Wikipedia.
Horas después de que los socialistas catalanes colocaran este enlace en uno de sus carteles electorales, la enciclopedia colaborativa ha tenido que retocar la biografía del candidato del PP catalán hacia una cierta neutralidad política.
Lo más interesante de todo ello, la página de la Wikipedia donde se discute precisamente este tema.
En todo caso, recordad que hay otras opciones, desde la izquierda ecologista hasta la finalmente legalizada Iniciativa Internacionalista (por cierto ¿alguien les ha visto en alguna parte?).

Entesa i progrés

noviembre 8, 2006 / TC / Sin comentarios

Ja existeixen les bases per a un nou Govern d’entesa i progrés a Catalunya. Hi ha qui, des del bàndol nacionalista, s’ha quedat frustrat perquè no hi ha hagut un pacte entre ERC i CIU.
Per exemple, Vicent Partal, en una carta oberta a Vilaweb, se sent dolgut amb els polítics nacionalistes: «I ara veig (….) que el futur polític immediat és més confús que mai. I que els polítics que em representaven, de partits diversos, no saben, no poden o no volen canviar de rumb. És clar que hi ha matisos i que no tots són iguals i que hi ha actituds molt més greus que no pas unes altres. Però com a col·lectiu, en conjunt, no tinc el menor dubte que els polítics nacionalistes avui no són capaços de fer-me sentir còmode amb el meu vot, amb les meues preferències o amb les meues actituds. I no per això deixe de ser què sóc».
De totes maneres, la mateixa carta, un poc més abaix, afegia: «El país no està malalt (…) el futur del país, la seua salut, no depèn de ningú que no sigam nosaltres. Avui no sé aquest ‘nosaltres’ qui designa, quanta gent representa, però sé que hi ha molta feina a fer i que no ens podem permetre el luxe de plegar els braços i rendir-nos, per més desil·lusionats que estigam. I si som molts els qui decidim de no rendir-nos tot serà per fer i tot serà possible».
És evident que cadascú sent el país –uns, Catalunya, altres, el País Basc, els de més abaix, Espanya– segons el seu cor…
Jo defenso la possibilitat de que en aquest Govern siguin prioritàries las polítiques d’esquerra per sobre de les d’Esquerra, si em permeteu el joc fàcil… O sigui, dels pobles i de la seva gent per sobre del lloc on ha nascut aquesta gent.
I penso que el que uneix a aquest tres partits (PSC, ICV i ERC) és precisament això: unes polítiques d’esquerra, de progrés…. No estic massa segur de que aixó fos possible amb un acord estrictament nacionalista.

Etiqueta: ICV

El proyecto Ulises

Carta a los Reyes Magos

Otras opciones

Jóvenes con iniciativa

Que el 2011 ens faci riure…

Que el 2011 nos haga reír…

En campanya

En campaña

Joan Herrera

Don Aleix i la Vikipèdia

Don Alejo y la Wikipedia

Entesa i progrés

Entradas/es

Archivos / Arxius

Categoría/es

Comentari/os

La frase

Redes / Xarxes

Contacto