El blog del periodista Txerra Cirbian

Etiqueta: ETA

L’etarra i el feisbuc

Deixem de banda l’aspecte més seriós d’aquest assumpte, que és per emprenyar-se perquè, encara que hagi pogut desmuntat un suposat intent terrorista, també deixa en l’aire la presumpció d’innocència i la privacitat de qualsevol detingut, i dels amics d’aquesta persona, exposats a la vista de tot el món.
Deixem de banda tot això i, si més no, mirem el seu aspecte humorístic. Això és el que han fet, per exemple, els destroyers d’El Jueves, que acaben de penjar aquest vídeo al seu web.

Si no sabeu de què parlo, aquesta notícia d’El Periódico i el reportatge El comando Facebook, de Rafael Tapounet, ho expliquen detalladament.

Una altra vegada…

Un guàrdia civil, Juan Manuel Piñuel Villalón, ha estat mort a Legutiano (Àlaba).
Aquesta vegada ha estat un cotxe bomba, naturalment d’ETA. Una altra vegada…
Quan s’adonaran que no serveix de res, que així no ajuden al poble basc?

Otra vez…

Un guardia civil, Juan Manuel Piñuel Villalón, ha sido asesinado en Legutiano (Álava).
Esta vez ha sido un coche bomba, naturalmente de ETA. Otra vez.
¿Cuándo se darán cuenta de que no sirve de nada, de que así no ayudan al pueblo vasco?

ETA, una altra vegada

ETA torna a la càrrega. Una vegada més, l’esperança sembla esvair-se.
Els grans partits no són aliens a aquesta frustració: el PSOE, situat en un Govern incapaç d’agafar el toro de la negociació per les banyes; i el PP, amo i senyor de la crispació, que tan bons rèdits electorals li acaba de proporcionar i que espera augmentar.
Quan aprendrem a parlar? Dialogar no és només cosa d’un.

Tres anys ja

Sembla mentida, però ja fa tres anys de l’11-M, del trist 11 de març del 2004, quan van morir 191 persones i unes 2.000 van resultar ferides a causa d’un atemptat islamista.
Tres anys en els quals el partit que governava llavors no només no ha fet cap gest cap als qui van patir el cop terrorista, sinò que segueix capficat en tacar el record de les víctimes i utilitzar el fantasma d’un altre terrorisme per alliçonar les seves gents i treure-les al carrer.
És la manipulació contínua, l’ús i abús de símbols que haurien de ser comuns i que ara només tenen un color, un blavós que recorda massa el dels últims anys del franquisme.
Potser no recorden quanta gent va sortir al carrer per protestar contra la guerra de l’Iraq, contra la matança de l’11-M…
Com els pot estranyar que un familiar de les víctimes tregui un cartell com el de la fotografia?
Fins quan seguiran enganyant i fent mal?
Potser fins que les urnes els tornin a situar allà on els van posar fa ja tres anys.

De Juana

Fins i tot per al cas d’aquest senyor, les accions del qual en el passat avorreixo, l’article 15 de la nostra Constitució diu el següent:
«Tothom té dret a la vida i a la integritat física i moral, sense que, en cap cas, ningú no pugui ser sotmès a tortura ni a penes o tractes inhumans o degradants. Resta abolida la pena de mort…»
Senyors jutges: segur que han abolit la pena de mort?

Dol

I ara què? On ens porta aquest carreró sense sortida?
De moment, seran tan sols dos els desapareguts?
Un dol doble: pels morts i per la mort d’una esperança.

El perdó

Aquesta foto de J.L. Pino (Efe), publicada avui en gairebé tots els diaris, mostra l’inici del judici contra dos presumptes membres d’ETA, Asier Arzallus (esquerra) i Iker Olabarrieta, a l’Audiència Nacional.
Són els suposats autors de l’atemptat perpetrat el 19 de febrer de 2002, en Sestao, contra el jove dirigent socialista basc Eduardo Madina.
El que em sorprèn, igual que a d’altres judicis similars, és el seu somriure.
Un amic m’ha explicat que és un riure nerviós: «Els fiquen a una gàbia com si fossin una atracció de fira… En aquestes condicions no m’extranya gens que no demanin perdó ni a Deu».
Quan li he dit que jo no crec possible que el procés de pau iniciat al País Basc arribi a bon port sense que aquests nois (i molts d’altres) esborrin el somriure de les seves cares quan estan davant les seves víctimes, que és una questió necessària per a que aquestes últimes puguin iniciar el camí de l’oblit i del perdó, el meu amic m’ha respost: «Potser, però això no té relació amb el procés de pau, sinò amb un posterior procés de reconciliació nacional».

© 2024 Txerrad@s

Tema por Anders NorenArriba ↑