A los periodistas nos pasa muchas veces: hay tal exceso de información, que cuando alguien nos explica una historia que esa persona cree de interés para un público más amplio, suele caer en saco roto.
El problema es quién considera si esa noticia es importante o relevante, quién hace de filtro a riesgo de equivocarse.
A mí me lo han comentado varias personas.
Una de ellas, del área de la educación: maestros y profesores creen que no recogemos sus avances en el mundo de las TIC, las tecnologías de la información y la comunicación.
Otra, del mundo de la sanidad: médicos y especialistas desconfía por sistema de la capacidad científica de los periodistas… Quizá con razón, pero le ponemos interés, de verdad.
Y una tercera, un escritor. Una novela, sobre todo una primera obra, da pie a muchas expectativas. La abundancia de producción editorial, por un lado, y los propios intereses literarios de los periodistas pueden dar al traste con las ilusiones de cualquier autor novel.
Naturalmente, la persona que nos explica su caso, su historia, su libro, piensa que se trata de una gran noticia… En general, porque forma parte de ella.
Pero quien le escucha, ay, cree que no es para tanto. Que es una mera anécdota.
Als periodistes ens passa moltes vegades això: hi ha tal excés d’informació, que quan algú ens explica una història que aquesta persona creu d’interès per a un públic més ampli, sol caure en sac foradat.
El problema és qui considera si aquesta notícia és important o rellevant, qui fa de filtre amb el risc d’equivocar-se.
A mi m’ho han comentat diverses persones.
Una d’elles, de l’àrea de l’educació: mestres i professors creuen que no recollim els seus avanços en el món de les TIC, les tecnologies de la informació i la comunicació.
Una altra, del món de la sanitat: metges i especialistes desconfien sistemàticament de la capacitat científica dels periodistes… Potser amb raó, però l’hi posem interès, de veritat.
I una tercera, un escriptor. Una novel·la, sobretot una primera obra, dóna peu a moltes expectatives. L’abundància de producció editorial, d’una banda, i els propis interessos literaris dels periodistes poden fer malbé les il·lusions de qualsevol autor novell.
Naturalment, la persona que ens explica el seu cas, la seva història, el seu llibre, pensa que es tracta d’una gran notícia… En general, perquè hi forma part.
Però qui l’escolta, ai, creu que no n’hi ha per tant. Que és una mera anècdota.
Deja una respuesta