Els tres mosqueters

Com ja haureu vist a les entrades anteriors, quan escric a ‘Venècia de cine’ intento fer-ho sempre sobre aquelles pel·lícules que han estat rodades íntegrament o parcialment a la ciutat dels canals. De tant en tant faig alguna excepció, sobretot quan algú m’assegura que aquest film inclou imatges venecianes i intento comprovar si és cert.

Ara és molt més fàcil, ja que acostumo a trobar el títol en qüestió en alguna de les nombroses plataformes de streaming que hi ha al mercat. I si no la trobo, intento llogar-la o comprar-la. Això m’acaba de passar amb una adaptació de ‘Els tres mosqueters‘ estrenada l’any 2011, en 3D!, i que he comprat en format Blu-ray, si bé després de fer-ho he descobert que també era a Prime Video (en 2D, és clar).

Anem per feina. La novel·la original de ‘Els tres mosqueters‘ va ser escrita el 1844 per Alexandre Dumas, però està ambientada dos segles abans, l’any 1625. Narra les aventures de D’Artagnan, un jove gascó de família noble vinguda a menys, que als seus 18 anys, és enviat pel seu pare, un antic mosqueter, a París perquè el noi segueixi els seus passos i es converteixi en un d’aquells famosos soldats francesos, al servei del rei Lluís XIII.

Tant a l’obra original com a les nombroses adaptacions que s’han realitzat al cinema o a la televisió, D’Artagnan pateix un parell de peripècies pel camí i, després d’arribar a la capital francesa, es topa amb els tres mosqueters més famosos i que donen títol a la novel·la: Athos, Porthos i Aramis. Una primera trobada que comença amb tres reptes a dol però que més tard acaba convertint-se en amistat entre els quatre personatges.

La seva fidelitat al rei, l’intent de salvaguardar l’honor de la reina Anna d’Àustria, compromès a causa d’un collaret i la relació amb el duc de Buckingham, i el seu constant enfrontament amb l’intrigant cardenal Richelieu i els malvats de la hitòria, Milady de Winter i el comte de Rochefort, marquen el desenvolupament de totes les trames… fins ara.

I dic fins ara, perquè jo no recordava cap versió de l’obra de Dumas on aparegués la ciutat de Venècia. En cap, menys en aquesta adaptació, signada per Paul W. S. Anderson, el taquiller director de les sagues de ‘Resident Evil‘ (cinc títols) i ‘Death Race‘ (quatre cintes), entre d’altres entretingudes pel·lícules.

Anderson no és gens tonto i, per això, la pel·lícula és espectacular, molt al gust del públic juvenil: acció i aventures arreu i fins i tot uns vaixells voladors suposadament dissenyats per Leonardo da Vinci.

I un inici per deixar bocabadat el personal: en una Venècia nocturna i amb focs artificials. La càmera baixa fins a prop del Gran Canal i s’atura al costat d’un canal i l’entrada d’un palau on n’hi ha un soldat de guàrdia.

Cobert per una mena de màscara de submarinisme i vestit negre, Athos surt de l’aigua, amb un parell d’espases tipus ninja a l’esquena, per desfer-se del primer vigilant i després d’un grup de soldats.

I allà, una dama ben vestida sembla amenaçar-lo, sense èxit. Ella és Milady de Winter, amb la cara de la bella Milla Jovovich, esposa del director des del 2009, mare dels seus tres fills i protagonista dels citats Resident Evil. I porta una clau a la mà que s’introdueix a l’escot i a qui veurem convertida en una mena de Lara Croft vestida amb bonics vestits d’època.

A més d’ella i Athos (Matthew Macfadyen, ara de moda gràcies a la sèrie ‘Succession’ d’HBO), també entren en acció els seus col·legues Aramis (Luke Evans, popular gràcies a ‘Fúria de titans’, ‘Fast & Furious’, ‘ El hobbit’ i ‘La bella i la bèstia’) i el forçut Porthos (Ray Stevenson, vist a les sèries ‘Roma’, ‘Black Sails’ i ‘Dexter’) per aconseguir dues claus més.

Amb elles pretenen accedir als soterranis d´un palau venecià on es guarden plànols d´algunes de les màquines de Leonardo da Vinci. Concretament, els dissenys d’unes primitives naus voladores.

L’entrada d’un grapat de soldats que pretenen impedir que el quartet robi els plànols farà que, en la seva fugida, el subsòl del palauet salti pels aires i les aigües del canal facin l’efecte d’un sisme submarí sobre els mosqueters i la bella Milady .

Com veieu, aquest trepidant inici se situa en un moment previ al de la novel·la original, que era la partida de D’Artagnan cap a París, personatge interpretat per Logan Lerman, el jove protagonista de la saga de pel·lícules de Percy Jackson. A destacar els malvats de la funció: Mads Mikkelsen com a Rochefort i Christoph Waltz com a Richelieu. Completen el repartiment Orlando Bloom, com a Duc de Buckingham; James Corden com a Planchet; Gabriella Wilde, com a Constança Bonacieux; Juno Temple, com la reina Anna, i Freddie Fox, com el rei Lluís XIII.

La Venècia de veritat té alguna cosa a veure amb la d’aquesta versió de ‘Els tres mosqueters’? Naturalment que no! La visió aèria de la ciutat i els focs artificials són pura màgia digital i la part inicial del palau es va filmar als famosos Estudis Babelsberg de Potsdam, situats al sud-oest de Berlín. El canal venecià i l’entrada al palau van ser recreats en un tanc aquàtic enorme de 500.000 litres de capacitat i quatre metres de profunditat.

Pel que fa a la gran sala que amaga la suposada volta de Da Vinci aquesta correspon a una localització real, l’Antiquarium renaixentista de la Residència de Munic, una de les magnífiques sales de l’antic palau dels reis de Baviera, situat al centre d’aquesta ciutat alemanya.

I explicat tot això, us preguntareu per què la incloc aquí. Bé, doncs per pur afany completista. Però, com vaig fer amb ‘Barret de copa‘, deixaré aquest i algun altre títol en un capítol a part de la nova edició del meu llibre Venècia de cine.