Txerrad@s

El blog del periodista Txerra Cirbian

Mes: maig de 2022

Quan Endeavour era l’inspector Morse

maig 31, 2022 / / 0 Comentaris
El jove Endeavour versus Lewis y Morse.

En alguna ocasió ja he citat les virtuts de l’excel·lent sèrie ‘Endeavour’, probablement la ficció d’intriga més vista a la Gran Bretanya, i que al nostre país es pot veure a les plataformes de ‘streaming’ de l’espanyola Filmin i a Prime Video, propietat d’Amazon. Curiosament, pensava que ho havia fet a Nosolocine. Però no és així. En canvi, hi ha una estupenda entrada de Beatriz Álvarez Martínez, que es complementa amb aquesta meva d’ara. i que he publicat prèviament a la web que dirigeix el meu amic José López Pérez.

Segons els fans de la sèrie, aquests dies estava previst que es comencessin a rodar les primeres escenes de la novena entrega, en localitzacions exteriors d’Oxford, la ciutat on es desenvolupen les peripècies de l’inspector que interpreta l’actor Shaun Evans (també director d’alguns episodis de les dues darreres temporades) i el seu cap, l’inspector en cap Fred Thursday (Roger Allam).

Continua llegint

Assassinats dins la boira

maig 29, 2022 / / 1 comentari

Ja us he parlat un parell de vegades de ‘Veneciafrenia’, el ‘giallo’ (pel·lícula de por a la italiana) o ‘slasher’ (film de terror a l’americana) d’Álex de la Iglésia. Avui he volgut recuperar la primera –crec– cinta d’aquest gènere rodada en escenaris naturals venecians. Com sempre, deixo al marge aquelles part filmades en interiors, generalment platós construïts a l’efecte lluny de Venècia.

Em refereixo a ‘Qui l’ha vist morir?‘ (1972), dirigida pel realitzador italià Aldo Lado i amb un altre James Bond com a protagonista. Si Sean Connery només va visitar Venècia de forma virtual a ‘Desde Rússia amb amor’ (1963); Roger Moore ho va fer de veritat a ‘Moonraker’ (1979) i, ja més tard també Daniel Craig a ‘Casino Royal’ (2006). Però abans que aquests dos, va ser George Lazenby, el 007 més fugaç de la història de la saga, qui va trepitjar la ciutat dels canals.

Continua llegint

Cels Piñol, el fandibuixant

maig 26, 2022 / / 0 Comentaris
Cels Piñol, al costat d’un dels plafons de l’exposició de jocs de rol.

Fa dies que us volia parlar de Cels Piñol, prolífic dibuixant, escriptor, editor, guionista, dissenyador i responsable d’una de les grans exposicions, la dedicada als jocs de rol, del recent Saló del Còmic Barcelona.

Poca gent entre els aficionats i els professionals del món de la historieta ignora qui és aquest tot terreny que, des de fa més de 30 anys, ha fet créixer la sèrie ‘Fanhunter‘, un dels universos del còmic més simpàtics i divertits que hom recorda des de que el seu admirat Stan Leen creés el de Marvel.

Continua llegint

Futbol als canals

maig 22, 2022 / / 0 Comentaris
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es 1_Portadas-1024x723.jpg

Acabo de veure que el el diari El País acaba d’incorporar a la seva botiga una de les sagues literàries juvenils més populars entre la xavaleria: ‘Los Futbolísimos‘, de Roberto Santiago, que porta venuts la barbaritat de quatre milions d’exemplars! El que potser no sabreu és que el penúltim llibre de la sèrie, ‘Los Futbolísimos y el misterio de la máscara de oro‘, està ambientat a Venècia.

Pakete, un dels protagonistes, ho explica així al primer capítol: “He vingut amb els meus companys a participar al Campionat d’Europa de Futbol Infantil (…) Il Bambinísimo. Se celebra durant els famosos carnestoltes de Venècia. Aquesta tarda anirem a la inauguració del campionat (…) Però això serà més tard. Ara estem jugant un partit de futbol góndola”. Així com sona.

Continua llegint

‘La Colmena’, l’altre ós de Berlín

maig 20, 2022 / / 0 Comentaris
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es la_colmena_02_p-1024x664.jpg
Camilo José Cela, amb Paco Rabal i altres actors.

Aquests dies s’ha estrenat ‘Alcarràs‘, el film de Carla Simón premiat al Festival de Berlín i aplaudida pel públic i la crítica. Però avui no us parlo d’aquesta pel·lícula, ja que fa unes quantes setmanes vaig escriure sobre la seva autora i la puixança d’un grapat de noves directores al Catalunya Plural. Només us suggereixo que aneu a veure-la, si encara no ho heu fet. És molt recomanable.

Però avui vull aprofitar l’ocasió per citar una altra gran pel·lícula espanyola que va ser guardonada en aquest mateix certamen fa gairebé 40 anys. Va ser a la 33a edició de la Berlinale, el 1983. Em refereixo a ‘La colmena‘, de Mario Camus, adaptació de la magnífica novel·la de Camilo José Cela que va fer no el seu director sinó el productor de la pel·lícula, el famós productor José Luis Dibildos. Una feina rodona, gràcies a la direcció encertada de Camus, a una fotografia en clarobscurs de Hans Burman i l’apropiada música d’Antón García Abril.

Continua llegint

On es va rodar ‘Veneciafrenia’?

maig 18, 2022 / / 1 comentari
Álex de la Iglesia i el seu equip a la teulada de la Biblioteca Marciana.

Avui us vull avançar alguns dels llocs on es va rodar ‘Veneciafrenia‘ i que he pogut localitzar gràcies al ‘Com es va fer‘ de la pel·lícula d’Álex de la Iglesia, que actualment ofereix Prime Video. Mentrestant, espero la seva edició en DVD o la seva propera emissió a la plataforma d’Amazon, cosa que suposo no trigarà a produir-se, donats els seus fluixos resultats a les taquilles dels cinemes.

L’equip, a la Riva degli Schiavoni.

Tornant al tema que ens ocupa, que són les localitzacions venecianes del film, he repassat a fons les imatges de ‘Sang als canals: el making of de Veneciafrenia’. Aquesta ‘promo’ documental de gairebé 12 minuts ha estat dirigida per Kiko i Javi Prada i inclou entrevistes amb el realitzador; l’actriu Carolina Bang (aquí, en qualitat de productora de Pokeepsie Films) i els actors Ingrid García-Jonsson, Silvia Alonso, Goize Blanco, Alberto Bang i Nicolás Illoro.

Continua llegint

‘The Newsreader’, la tele als 80

maig 15, 2022 / / 1 comentari
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es Newsreader_equipo-1024x576.jpg
L’equip de la sèrie.

Les sèries sobre reporters no només ens entusiasmen els periodistes, sinó que tenen una acceptació molt bona entre el públic en general, ja que solen abundar en els aspectes més bonics de la professió: l’apassionant aventura de veure, descobrir o viure un fet noticiable , investigar les causes d?aquesta notícia i la possibilitat d?explicar al públic de forma amena els detalls de la mateixa.

D’això també en va ‘The Newsreader’, la minisèrie australiana premiada que acaba d’estrenar la plataforma Filmin, centrada en la vida personal i professional dels membres d’una redacció d’informatius d’una petita cadena de televisió australiana dels anys 80. Aquest text ho vaig publicar originalment en castellà a Nosolocine.net.

Continua llegint

Detalls fotogràfics de Venècia 2: lleons

maig 13, 2022 / / 0 Comentaris
Los leones que custodian el Arsenal.

Torno a recórrer al meu admirat Cees Nooteboom per parlar-vos d’una altra de les aficions venecianes que també comparteixo amb ell: admirar i, moltes vegades fotografiar, els centenars, milers de lleons que hi ha a Venècia. Diu l’escriptor al seu magnífic llibre‘Venecia. El león, la ciudad y el agua‘ (El Ojo del Tiempo. Editorial Siruela. 2020):

“Al llarg dels anys, he aconseguit fer-me amb una bona col·lecció de fotografies; les diferències entre uns lleons i altres són molt notòries. Si ens fixem bé, el de la Piazzetta fa cara de vell enutjat sobre una ampla collaret babilònic (…) El del Museo Storico Navale és de fusta daurada; a més de subjectar una espasa a la pota dreta, porta una corona al cap”.

I prossegueix: “Els meus favorits són els del mur de l’Ospedale, al costat de la Basílica dei Santi Giovanni e Paolo i els dels grans reis afligits que custodien l’Arsenale (…) El dia que Venècia se submergeixi a les aigües, tots els lleons de la ciutat alçaran el vol com un esquadró letal, giraran per última vegada al voltant del campanile emetent el rugit de cent bombarders i, a continuació, desapareixeran sobrevolant la llacuna com un poderós eclipsi solar, mentre la ciutat s’enfonsa darrere d’ells”.

Antoni Guiral, el savi dels còmics

maig 10, 2022 / / 0 Comentaris
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es 1.-Salon-Expo-40-1024x768.jpg

El cap de setmana passat s’ha celebrat el saló Còmic Barcelona, el més veterà dels certàmens dedicats al món de la historieta a Espanya. És el primer al qual acudeixo com a convidat i no com a periodista, gràcies a la gentilesa de Cels Piñol, comissari d’una de les exposicions d’aquest any, la dedicada als jocs de rol.

Bé, doncs ara que ha acabat l’edició d’aquest any, us vull parlar d’aquelles altres coses que solen quedar sepultades entre l’excessiu d’una fira com aquesta. Per exemple, d´Antoni Guiral i de la magnífica exposició dedicada als 40 anys del Saló del Còmic de Barcelona.

Continua llegint

San Pietro di Castello

maig 3, 2022 / / 1 comentari
El campanario de San Pietro

Esta es una entrada menos cinéfila y más viajera. Para ello, dejadme que vuelva a usar algunas de las frases de mi admirado Cees Nooteboom en su libro ‘Venecia. El león, la ciudad y el agua’, editado por Siruela: “No quisiera obligar a mis lectores a nada, pero les propongo que consulten el plano (…) En el laberinto veneciano pueden partir de un punto cualquiera e intentar llegar sin plano al otro extremo [de la ciudad]. El mío es el final del distrito de Castello, donde se encuentra San Pietro, la antigua catedral de Venecia”.

En efecto, estos días, que está en marcha la Bienal de Arte de Venecia, no os cuesta nada acercaros a San Pietro di Castello, una pequeña joya, escondida en un extremo de la ciudad de los canales, allí donde se acaban los jardines de los que os hablaba el otro día. Si estáis en el Arsenal, sólo podéis hacerlo a través del Ponte de la Tana. Si no, tenéis que retroceder hasta ver la laguna y tomar la Riva di San Biasio, cruzar el puente para pasar a la Riva dei Sette Martiri y seguir.

Continua llegint

La jove Carmen Maura

maig 1, 2022 / / 0 Comentaris
Retrat de Carmen Maura, el 1982 (foto de Txerra Cirbián).

Avui és un dia especial per la Carmen Maura (1945), ja que rebrà el Premi Platí d’Honor en la novena edició d’aquests guardons del cinema parlat en castellà i portuguès. És una manera bonica de reconèixer la llarga trajectòria d’aquesta multipremiada actriu dins l’àmbit audiovisual iberoamericà. També en el francès, per si algú no recorda que aquesta admirada intèrpret madrilenya és molt estimada al país veí.

Però a més a més, aquesta és una jornada que em ve al cas per recordar “la meva” Carmen Maura, a la qual vaig entrevistar per aquestes dates, fa 40 anys. Una càlida trobada, que sempre recordaré amb afecte i que El Dominical d’El Periódico de Catalunya va publicar el 8 de maig del 1982.

Una escena de ‘Tigres de papel’ (1977)

En aquell moment, l’actriu només havia protagonitzat tres llargmetratges: ‘Tigres de papel’ (1977) i ‘¿Qué hace una chica como tú en un sitio como éste?’ (1978), totes dues de Fernando Colomo, i ‘Pepi, Luci, Bom y otras chicas del montón’ (1980), primer llarg de Pedro Almodóvar. La popularitat li arribaria el 1981 de la mà de la televisió. Deixeu-me que us ho expliqui, gairebé amb les mateixes paraules (una mica nyonyes) amb les quals vaig iniciar aquell relat llunyà.

Continua llegint

Venecia ha sido escenario de multitud de películas. En este libro rastreo los filmes más importantes allí rodados y os descubro algunas joyas poco vistas.

La frase

"Durante el verano, mientras los turistas pagan y el sol brilla, Venecia desempolva sus fastos de cortesana. Pero en invierno es una vieja cansada, amiga de acostarse temprano, y deja sus calles silenciosas a los gatos y a los recuerdos"

DONNA LEON. Muerte en la fenice (1992)

Si el lector viaja por primera vez a Venecia, esta es una guía perfecta para conocerla. Y si ya ha estado otras veces, descubrirá rutas y lugares menos conocidos.

Redes / Xarxes

Las Feroe son un pequeño archipiélago de 18 islas situado en el Atlántico, entre Noruega e Islandia, un paraíso para amantes de la naturaleza, las aves y el senderismo.

Contacto

Puedes ponerte en contacto conmigo en txerra (arroba) txerra (punto) info

© 2025 Txerrad@s

Tema de Anders Noren — Amunt ↑