Les sèries sobre reporters no només ens entusiasmen els periodistes, sinó que tenen una acceptació molt bona entre el públic en general, ja que solen abundar en els aspectes més bonics de la professió: l’apassionant aventura de veure, descobrir o viure un fet noticiable , investigar les causes d?aquesta notícia i la possibilitat d?explicar al públic de forma amena els detalls de la mateixa.
D’això també en va ‘The Newsreader’, la minisèrie australiana premiada que acaba d’estrenar la plataforma Filmin, centrada en la vida personal i professional dels membres d’una redacció d’informatius d’una petita cadena de televisió australiana dels anys 80. Aquest text ho vaig publicar originalment en castellà a Nosolocine.net.
Aquesta producció ve així a sumar-se a una llarga llista de ficcions sobre periodistes de premsa, ràdio i tele que, sense ser exhaustiu, inclouen des de la mítica ‘Lou Grant‘ (1977-1982), amb Ed Asner, i ‘Murphy Brown‘ ( 1988-1998), amb Candice Bergen, fins a les més recents ‘The Newsroom‘ (2012-2014), amb Jeff Daniels, i la més juvenil ‘The Bold Type‘ (2017-2021).
I no oblidem les espanyoles ‘Periodistas‘ (1998-2002), amb Jose Coronado, Belén Rueda i Amparo Larrañaga; ‘B&B, de boca a boca‘ (2014-2015), també amb Belén Rueda i Dani Rovira i Fran Perea a l’elenc, i les més recents ‘El Caso‘ (2016), amb Fernando Guillén Cuervo i Verónica Sánchez, i ‘Reyes de la noche‘ (2021), amb Javier Gutiérrez i Miki Esparbé, per citar-ne algunes.
Ben amanida pels seus creadors, especialment pel seu productor i guionista principal, Michael Lucas, ‘The Newsreader’ narra les peripècies personals d’un grapat de personatges al llarg de només sis episodis de 50 minuts de durada. Uns periodistes que viuen una sèrie de fets rellevants ocorreguts durant els primers mesos de l’any 1986: la tragèdia del transbordador espacial Challenger (28 de gener); el pas del cometa Halley (febrer/març); un atemptat terrorista a Melbourne (27 de març) i el desastre de la central nuclear de Txernòbil (26 d’abril), així com la temorosa reacció social davant els primers casos de sida i la consegüent homofòbia que va provocar una malaltia tan terrible.
Així, partint del microcosmos de la petita redacció d’informatius i la seva reacció davant d’aquests esdeveniments, la sèrie mostra els esforços de la televisió de l’època per traslladar la notícia a l’espectador a partir de la credibilitat que els ‘newsreaders’, els presentadors de les diferents cadenes, públiques o privades, la presència de les quals en pantalla era summament important per atraure o fidelitzar l’audiència.
En aquest sentit, la gran protagonista de la sèrie australiana és la presentadora del principal informatiu del canal australià, el telenotícies de les 6 de la tarda (que vindria a ser el de les 9 de la nit a Espanya): Helen Norville, una periodista de gairebé 40 anys que s’ha consolidat com a presentadora, encara que el que li agradaria fer és més periodisme de carrer i fer els seus propis reportatges, especialment temes relacionats amb dones maltractades i malalts de sida.
A Helen l’encarna l’actriu Anna Torv (1979), que va ser l’Olívia Dunham de ‘Fringe’, aquella reeixida sèrie de J. J. Abrams després d’acabar ‘Lost / Perdidos’, i també va ser la doctora Wendy Carr de ‘Mindhunter’. Torv ofereix un recital de bona actuació, compaginant l’aparença impecable d’estrella televisiva amb una realitat més complexa: una dona amb tendència a la depressió, amb nombrosos problemes íntims. El seu maquillatge i els seus pentinats (espectaculars!) emmascaren una realitat emocional que no sempre sap afrontar.
I aquí és on entra en escena Dale Jennings, un jove periodista que s’acaba d’incorporar a la cadena i que té com a ambició arribar a ser, primer, un bon reporter davant la càmera i, més tard, fins i tot presentar les notícies. Dale es convertirà en un suport bàsic de Helen. Però un punt fosc en el seu passat, que s’anirà desvetllant en els darrers episodis de la sèrie, marcarà també el present de la seva relació amb la bella presentadora.
Amb un aspecte delicat, de vegades un punt ingenu, Dale és Sam Reid (1987), un intèrpret australià que s’ha anat llaurant una sòlida carrera com a actor de repartiment al cinema i la televisió del seu país i després al Regne Unit. Ara, després de l’èxit de ‘The Newsreader’, ha estat fitxat per al golós paper de Lestat a la versió televisiva de ‘Entrevista amb el Vampir’, la famosa novel·la d’Anne Rice, paper que Tom Cruise va fer per al cinema.
I amb la parella protagonista destaca Robert Taylor (1963), conegut actor de repartiment australià de veu profunda, que aquí interpreta el company de taula de Helen, Geoff Walters, un veterà a punt de fer 60 anys i 30 a la cadena, que no confia en el seu jove col·lega i es converteix en el seu antagonista gens dissimulat. L?ajuda, això sí, la seva ambiciosa i manipuladora esposa, Evelyn (Marg Downey).
Entre la resta de personatges que poblen la redacció d’informatius del canal, destaca el cap de programes, Lindsay Cunningham (un William McInnes al qual han envellit amb barba i cabells cabells blancs), un tipus grandullón acostumat a ser obeït, especialment fent quatre crits. I sempre està més preocupat per les audiències que per mostrar temes conflictius a la pantalla.
També hi ha la intel·ligent Noelene (Michelle Lim Davidson), una secretària asiàtica que aspira a entrar en producció; Rob (Stephen Peacocke), l’encarregat de la secció d’esports que no vol sortir a la pantalla; Tim (Chai Hansen), el cambra homosexual; Dennis (Chum Ehelepola), el cap de producció responsable que intenta arribar a tot arreu… Tots ells estan ben perfilats malgrat la seva menor presència en pantalla, cosa que és d’agrair.
En definitiva, ‘The Newsreader’ és una sèrie que es gaudeix, molt ben ambientada i dirigida amb elegància per la realitzadora Emma Freeman, que ja havia dirigit episodis de la popular ficció juvenil australiana ‘The Secret Life of Us’ (2001-2005) , en què també actuava una joveneta Anna Torv.
No sembla una casualitat que totes dues hagin coincidit en diverses produccions més i en aquesta ‘The Newsreader’, una ficció que ens recorda com era la televisió fa gairebé 40 anys i que resulta igualment actual quan se centra i mostra els problemes personals i col·lectius existents a qualsevol centre de treball, entre ells el masclisme i l’assetjament sexual.
0 comentaris
1 retroping