Vamos a por el segundo intento.
He perdido una apuesta con mis compañeras de área y he prometido llevarles un bizcocho.
Como el típico, el que aparece en el libro de Thermomix, me parece muy «normal» (en el sentido de que me sale bien, de manera habitual), he querido hacer otra cosa.
El bizcocho de manzana me parecía una solución socorrida, así que recordé uno de zanahoria que hacían buenísimo en un restaurante vegetariano de Barcelona al que acostumbraba a ir, tiempo atrás.
He mirado en el libro de repostería de la propia empresa y, vaya, incluyen almendras crudas en la receta.
Miro en los armarios y no tengo. Pues ya lo haré con ellas otro día.
Busco en internet y uso las palabras clave «bizcocho», «zanahoria» y «Thermomix».
Bingo: 419.000 resultados en 0,32 segundos. Uf. Demasiados.
Bueno, pues ahora a escoger…

Aunque no aparece en los primeros puestos de la lista, echo una mirada a la oficial, Recetario, en la que aparecen varias opciones, si bien casi todas incluyen almendra o nueces. Quizá la más cercana a la que busco sea el Clon de bizcocho de zanahoria, elaborado por Maria del Mar Romero y publicado en esta web de Thermomix.
Vuelvo a los primeros resultados del googleo y abro dos páginas: Thermomix recetas, versión española de una página italiana escrita por una señora, de nombre Flavia, y Mis Recetas de Cocina, de Isa y Yolanda, que tienen la particularidad de que una vive en Mallorca, y la otra, en Londres.

Me decido por ellas, porque es la única con solo zanahoria entre los ingredientes básicos del bizcocho:

  • 250 gramos de zanahoria
  • 200 gramos de azúcar
  • 4 huevos
  • un pellizco de sal
  • 120 mililitros de aceite de girasol (que yo cambio por 90 de aceite de oliva virgen)
  • 250 gramos de harina de repostería (yo uso harina normal y le añado una porción de harina de maíz)
  • 1 sobre de levadura en polvo

Y después sigo sus instrucciones casi al pie de la letra:

Precalento el horno a 180 º.
Limpio y pelo las zanahorias. Las meto en trozos en la Thermomix y troceado (unos segundos a velocidad 5). Bajo los restos de zanahoria de las paredes con la espátula, vuelvo a trocearlas y las reservo.
Pongo en la Thermomix el azúcar, los huevos y un poco de sal, y programo todo como dicen ellas: 2 minutos, 37 º, velocidad 5.
Añadir el aceite y programo 10 segundos, velocidad 5.
Después introduzco la harina, la levadura y la zanahoria que había reservado y programo 20 segundos, velocidad 3.
Acabo de mezclarlo todo con la espátula y vierto en un molde de unos 26 centímetros de diámetro.
Después de algunas pruebas, opto por forrar con un papel especial el recipiente, con lo que el bizcocho, al final, sale bien limpio y manejable.

Introduzco el molde en el horno a 180 º durante unos 30 minutos (ellas dicen 40, pero mi horno va muy rápido).
La receta se podría hacer sin el robot, porque, de hecho, haces todo el trabajo previo y posterior, la del horno sin él, pero lo facilita todo mucho. Y por gente novel como yo, más.
El resultado final es pasable: no sé qué he hecho mal, que el centro tiene más color de zanahoria que los extremos.
Mis compañeras, que lo han probado, dicen que está bueno.

Anem a pel segon intent.
He perdut una aposta amb les meves companyes d’àrea i he promès portar-les un pa de pessic.
Com el típic, el que hi és al llibre de Thermomix, em sembla molt «normal» (en el sentit que em surt bé, de manera habitual), he volgut fer una altra cosa.
El pa de pessic de poma em semblava una solució socorreguda, així que vaig recordar un de pastanaga que feien boníssim en un restaurant vegetarià de Barcelona al qual acostumava a anar-hi, temps enrere.
He mirat al llibre de rebosteria de la pròpia empresa i, vaja, inclouen ametlles crues en la recepta.
Miro als armaris i tampoc en tinc. Doncs ja ho faré un altre dia…
Cerco a internet i faig servir les paraules clau «pa de pessic», «pastanaga» i «Thermomix».
Bingo: 419.000 resultats en 0,32 segons. Uf. Massa.
Doncs, bé, ara a escollir…

Encara que no apareix en els primers llocs de la llista, dono un cop d’ull al web oficial, Recetario, en el qual hi apareixen diverses opcions, si bé gairebé totes hi inclouen ametlla o nous. Potser la més propera a la que busco sigui el Clon de pa de pessic de pastanaga, elaborat per Maria del Mar Romero i publicat en aquesta web de Thermomix.
Torno als primers resultats del googleo i obro dues pàgines: Thermomix recetas, versió espanyola d’una pàgina italiana escrita per una senyora, de nom Flavia, i Mis Recetas de Cocina, d’Isa i Yolanda, que tenen la particularitat de que una viu a Mallorca, i l’altra, a Londres.
Em decideixo per elles, perquè és l’única amb només pastanaga entre els ingredients bàsics del pa de pessic:

  • 250 grams de pastanaga
  • 200 grams de sucre
  • 4 ous
  • un pessic de sal
  • 120 mil·lilitres d’oli de gira-sol (que jo canvio per 90 ml d’oli d’oliva verge)
  • 250 grams de farina de rebosteria (jo faig servir farina normal i l’hi afegeixo una porció de farina de blat de moro)
  • 1 sobre de llevat en pols

I després segueixo les seves instruccions al peu de la lletra:

Preescalfo el forn a 180º.
Netejo i pelo les pastanagues. Les fico en trossos a la Thermomix i les trossejo (uns segons a velocitat 5). Baixo les restes de pastanaga de les parets amb l’espàtula, torno a trossejar-les i les reservo.
Poso a la Thermomix el sucre, els ous i una mica de sal, i programo tot com diuen elles: 2 minuts, 37 º, velocitat 5.
Afegeix-ho l’oli i programo 10 segons, velocitat 5.
Després introdueixo la farina, el llevat i la pastanaga que havia reservat i programo 20 segons, velocitat 3.
Acabo de barrejar-ho tot amb l’espàtula i aboco tot en un motllo d’uns 26 centímetres de diàmetre.

Després d’algunes proves, opto per folrar amb un paper especial el recipient, amb lo qual, el pa de pessic, al final, surt ben net i manejable.
Introdueixo el motllo al forn a 180º durant uns 30 minuts (elles diuen 40, però el meu forn va molt ràpid).

La recepta es podria fer sense el robot, perquè, de fet, fas tota la feina prèvia i posterior, la del forn sense ell, però ho facilita tot molt. I per gent novell com jo, més.
El resultat final és passable: no sé què he fet malament, perquè el centre té més color de pastanaga que els extrems.
Les meves companyes, que l’han provat, diuen que és bo.