En Catalunya han puesto en marcha una campaña institucional para fomentar el reciclaje. Estupendo.
Me fastidia ver al puñetero tendero de abajo echando el carton de sus cajas al contenedor de los residuos orgánicos. A ver si se entera, hombre.
Os decía lo del anuncio, porque es… ummm… odioso. Sí. Odioso. Podéis verlo vosotros mismos, aunque hay quien lo defiende.
Tiene casi todo a favor: un mensaje claro, un escenario original, unas chicas guapas…
Pero vayamos por partes.
El espot explica dónde has de colocar cada tipo de envase. Muy bien.
El escenario es una casa cuyas partes están realizadas con cartón: todo un ejemplo de reciclaje. Fantástico.
Las chicas son las tres actrices del grupo The Mamzalles: jóvenes, atractivas, sexis dentro de un orden. Se mueven bien en su línea de música-teatro-cabaret.
Pero hay algo que me tira para atrás cuando empiezan a canturrear en el anuncio, esa musicalización del pareado: envás on vas (envase, dónde vas). Quizá sea culpa del publicista que lo ha creado. No sé.
Pero no creo ser el único: el semanario satírico El Bé Negre ha llegado a publicar una (sarcástica) noticia en la que alguien asesina a las chicas.
En cuanto a la efectividad… El de la tienda creo que tampoco ha entendido el mensaje… ¿Quizá porque es chino?

:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::
NOTA (añadida el martes 8 de enero)
Ya publicado el post, varios amigos han discrepado amablemente.
Por ejemplo, Carles dice:

«A mí me gusta, engancha… Se ve diferente. Me hace gracia. Ahora cuando veo un envase piens … ¿a donde vas?»

Y Kiqu añade:

«Me gusta el anuncio… y ellas. Yo le veo un look de esos americanos de los 50 o 60. Las sister-nosequé. Con cierta musicalidad».

Y añade un enlace de Youtube con sorpresa.
Finalmente, mi colega Toni explica:

«Es un anuncio retro-musical simpático y ellas son monas. Lo que a mí me pasa es que normalmente cuando escucho canciones me quedo con la melodía y no me fijo con la letra (hay letristas que los deberían enviar de vacaciones). Si mucha gente hace como yo, el anuncio no servirá de nada.»

A Catalunya han posat en marxa una campanya institucional per fomentar el reciclatge. Fantàstic!
Em fastigueja veure el punyeter botiguer de sota llençant les seves caixes de cartró al contenidor dels residus orgànics. A veure si s’assabenta, home.
Us deia allò de l’anunci, perquè és … ummm … odiós. Sí, odiós. Hi podeu veure’l vosaltres mateixos, tot i que hi ha qui el defensa.
Té gairebé tot a favor: un missatge clar, un escenari original, unes noies maques…
Però anem a pams.
L’espot explica on has de col·locar cada tipus d’envàs. Molt bé!
L’escenari és una casa les parts de la qual estan realitzades amb cartró: tot un exemple de reciclatge. Excel·lent!
Les noies són les tres actrius del grup The Mamzelles: joves, atractives, sexis dins d’un ordre. Es mouen bé en la seva línia de música-teatre-cabaret.
Però hi ha una cosa que em tira enrere quan comencen a cantussejar a l’anunci, una musicalització del rodolí: envàs, on vas?
I no crec ser l’únic: el setmanari satíric El Bé Negre ha arribat a publicar una (sarcàstica) notícia en què algú assassina a les tres noies.
Quant a l’efectivitat … El de la botiga crec que tampoc ha entès el missatge… Potser perquè és xinès?

============================================================
NOTA (afegida el dimarts 8 de gener)
Quan ja havia publicat aquest post, alguns amics han discrepat amablement.
Per exemple, Carles diu:

«Jo vaig veure l’anunci a la TV quan estava de vacances… i tot i ser diferent em va com agradar, enganxa i es veu diferent. A mí em fa gràcia i m’agrada. Ara, quan veig un envàs penso… on vas?!»

I Kiqu afegeix:

«Dons a mi m’agrada l’anunci. I elles també. Jo li veig un look d’aquells americans dels 50 o 60. Les sister noseque. Amb una certa musicalitat. Si desconnectes a la tercera, igual t’estalviaràs que el cervell te la repeteixí constantement».

I afegeix un enllaç de Youtube amb sorpresa.
Finalment, el meu col·lega Toni explica:

«És un anunci retro-musical simpàtic i elles són mones. El que a mi em passa és que normalment quan escolto cançons em quedo amb la melodia i no em fixo amb la lletra (hi ha lletristes que els haurien d’enviar de vacances). Si molta gent fa com jo, l’anunci no servirà de res.»