Enric Macià es un fotógrafo que tiene a sus espaldas un enorme portafolio de imágenes de todo tipo, que podéis ver en su web.
Pero, además, acaba de exponer en la galería de arte Hartmann (no sé si habrá vendido mucho, dado los tiempos que corren) una original serie de fotos en blanco y negro, titulada Cara a cara.
Él lo incluye en su apartado de trabajos más personales (entre los que se cuentan los dedicados a The Dislexics, La Bóbila, Nissan, Rompecabezas y Vida-objeto), y lo explica así:
«Face to face es la transformación del objeto; al querer ser, nos hace entender la poca importancia que tiene el tener».
Al margen de su definición, a mí me ha maravillado la elevación de algunos objetos cotidianos, desde dos sacacorchos a un par de estropajos, confrontados entre sí en ese cara a cara, a imagen artística.
Podéis ver la serie en este sitio web: Face to face Enric Macià és un fotògraf que té al darrere un enorme portafoli d’imatges de tot tipus, que podeu veure al seu web.
Però, a més, acaba d’exposar a la galeria d’art Hartmann (no sé si hi haurà venut molt, donat els temps que corren) una original sèrie de fotos en blanc i negre, titulada Cara a cara.
Ell l’inclou en el seu apartat de treballs més personals (entre els quals hi ha els dedicats a The Dislexics, La Bòbila, Nissan, Trencaclosques i Vida-objecte), i ho explica així:
«Face to face és la transformació de l’objecte; en voler ser, ens fa entendre la poca importància que té el tenir».
Al marge de la seva definició, a mi m’ha meravellat l’elevació d’alguns objectes quotidians, des de dos llevataps a un parell de fregalls, confrontats entre si en aquest cara a cara, a imatge artística.
Podeu veure la sèrie en aquest lloc web: Face to face.
