El blog del periodista Txerra Cirbian

Etiqueta: cinema

Cine, cine, cine…

Recorden la lletra d’aquella cançó de Luis Eduardo Aute que es diu Cine, cine?

«Cine, cine, cine, más cine por favor, que todo en la vida es cine y los sueños, cine son.»

Doncs els nois del Notodofilmfest tornen a l’atac i ens ofereixen un grapat de curtmetratges, com el d’aquí dalt, d’Alejandro Pérez Blanco, que qualsevol internauta pot veure on-line o descarregar al seu ordinador per gaudir de píndoles de bon cinema.
Somnis de qualitat d’un grapat de nous cineastes. No se’ls perdin. Valen la pena.

Cantar per Darfur

Demà, divendres, típic dia d’estrenes, és possible que ocult entre la resta de pel lícules, arriba a les pantalles de Barcelona i d’altres poblacions un film humil, però gran en intencions: es titula Sing for Darfur i ens intenta conscienciar sobre aquesta zona d’Àfrica a l’oest del Sudan, fronterera amb  la República Centreafricana, el Txad i Líbia, on s’està produint un gravíssim conflicte, amb neteja ètnica de milers de persones i l’exili de milions.
Val la pena donar un cop d’ull al lloc web del film, en el qual han col·laborat nombrosos membres de l’audiovisual català, i fer qualsevol de les 10 coses que ens proposen per ajudar en aquesta causa.

Seguir leyendo

Cinema d’animació

La maison en petit cubes

La maison en petit cubes

El meu amic Jordi Artigas és un home que ha lluitat per la dignitat del cinema d’animació català i que va estar alguns anys al capdavant de Asifa Catalunya, l’Associació Internacional del Film d’Animació, que agrupa professionals i entusiastes del cinema d’animació.
Seguir leyendo

La Acadèmia del Cinema Català

Després d’una reunió, ahir a la tarda, 45 professionals de tots els sectors del cinema català van acordar fundar la Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques Catalanes.
L’acte va estar encapçalat per l’actor, director i guionista Joel Joan, actual president del Col·legi de Directors de Cinema de Catalunya, i va comptar amb la presència de pesos pesants de la indústria, com els productors Jaume Ferrús, Julio Fernández, Jaume Rouras i Marta Esteban, així com actors tan coneguts com a Sergi López, Abel Folk i Clara Segura.
Benvinguda sigui la iniciativa.
Esperem que serveixi per augmentar la quantitat i qualitat de la nostra cinematografia.

YoGa versus Goya

En això del cinema n’hi ha moltes pàgines web de professionals i bitàcoles d’aficionats al cinema.
Una de les més veteranes és la del col·lectiu Catacric, de crítics catalans, que mantenen la flama de la ironia cinèfila des de fa 19 anys.
A punt que es coneguin els premis Goya, de l’Acadèmia del Cinema Espanyol, els Catacric acaben de fer públic els seus anti-premis YoGa.
La brújula dorada i Oviedo Express, en les categories de pitjor pel·lícula estrangera i espanyola, encapçalen una llista en la qual no falten dues actrius ben maques, Nicole Kidman i Aitana Sánchez Gijón, i dos actors ben lletjos, Nicolas Cage i Fernando Tejero.
La llista completa, en Catacric.org.

Esglèsies

Avui és Diumenge de Resurrecció. Ha estat una Setmana Santa en la que, gripós, reconec haver-me empassat un pilot de pel·lícules i telefilms religiosos o para-religiosos: des de la mare Teresa de Calcuta amb els ulls de l’Olivia Hussey, fins a la història bíblica d’en Josep i els seus germans, on el Martin Landau podia ser tant en Jacob com ara Abraham; passant per Barrabàs, el bandit alliberat per Pilatos en lloc de Jesucrist i amb la cara de l’Anthony Quinn
També he vist, en una recent col·lecció de l’Ingmar Bergman en dvd, Fanny i Alexander, on l’odiós bisbe i padrastre del protagonista el maltracta a ell, a la seva mare i a la seva germana (donin un cop d’ull a aquesta entrada del blog Desconvencida; val la pena).
Aquest personatge em va recordar l’arquebisbe de Madrid, monsenyor Antonio Rouco Varela, que vol tancar la parròquia madrilenya de Sant Carles Borromeo, en Entrevias, dins del barri de Vallecas. Els pobres, si són «rojos», molesten.
Malgrat aquesta Església, sort que hi ha altres esglésies i altres mossens.

Iglesias

Hoy es Domingo de Resurrección. Ha sido una Semana Santa en la que, griposo, reconozco haberme tragado un montón de películas y telefilmes religiosos o pararreligiosos, desde la madre Teresa de Calcuta con ojos de Olivia Hussey, hasta la historia bíblica de José y sus hermanos, y donde Martin Landau podía ser tanto Jacob como Abraham, pasando por Barrabás, el bandido liberado por Pilatos en vez de Cristo y con rostro de Anthony Quinn
También he visto, en una reciente colección de Ingmar Bergman en dvd, Fanny y Alexander, donde el odioso obispo y padrastro del protagonista maltrata a su esposa y a los hijos de ella (echen una ojeada a esta entrada del blog de Desconvencida; merece la pena).
Me recordó al arzobispo de Madrid, monseñor Antonio Rouco Varela, que quiere cerrar la parroquia madrileña de San Carlos Borromeo, en Entrevías, dentro del barrio de Vallecas. Los pobres, si son rojos, molestan.
Menos mal que, pese a esta Iglesia, hay otras iglesias y otros curas.

© 2023 Txerrad@s

Tema por Anders NorenArriba ↑

WordPress Cookie Plugin by Real Cookie Banner