L’altre dia us parlava de ‘Venetian bird‘ (1952), film britànic que en castellà es va anomenar ‘Intriga a Venècia’. Només 15 anys després de la seva estrena, es va rodar una nova pel·lícula d’espionatge ambientada a la ciutat dels canals, tan enrevessada com l’anterior i amb el mateix títol en la seva versió espanyola, però lleugerament diferent en el seu original anglès: ‘The Venetian Affair‘ (1967)
I com a tal ‘sumpte venecià’ era una producció nord-americana, o sigui, que hi havia pasta pel mig, probablement van intentar emular l’èxit dels 007 de Sean Connery rodant en color, a exteriors de Venècia i amb un ampli repartiment internacional, encapçalat per Robert Vaughn, molt popular llavors gràcies al seu paper d’espia a la sèrie ‘L’agent de CIPOL‘.
Però anem per parts. L’ànima de l’assumpte va ser Jerry Thorpe (1926-2018), fill de l’actor i director Richard Thorpe, que ja era un conegut productor executiu de sèries de televisió dels anys 1950 i 1960 (‘Los intocables’, i anys més tard, ‘ Kung Fu’, ‘Harry O’ i ‘Falcon Crest’, entre d’altres). I si bé havia dirigit alguns episodis de les seves telesèries, ‘Intriga a Venècia’ va suposar el seu baptisme com a director (i productor) d’un llargmetratge de cinema.
Per això va comprar els drets d’una novel·la d’espionatge de la supervendes Helen MacInnes i es va associar amb E. Jack Neuman, un veterà guionista televisiu de ‘Los intocables’, ‘Bonanza’, ‘La dimensió desconeguda’ i ‘Doctor Kildare’, i li va encarregar ladaptació del llibre. A més, va contractar el gran Milton R. Krasner (‘Tot sobre Eva’) com a director de fotografia, i el músic Lalo Schifrin (‘Missió impossible’) per compondre la (enganxosa i una mica reiterativa) banda sonora.
Per completar el conjunt, va contractar el citat Robert Vaughn per interpretar un periodista donat a la beguda i antic agent expulsat de la CIA; a Boris Karloff, mític actor del cinema mut, per encarnar un misteriós doctor; ia l’actor austríac Karl Böhm, com a dolent de la pel·lícula, en un paper molt allunyat del personatge d’emperador Francesc Josep I d’Àustria, a la trilogia de Sissi, que tanta fama li havia proporcionat uns anys abans.
I precisament és amb aquest actor que comença el film. Disfressat amb unes gruixudes ulleres de pasta, amb la basílica de fons, Böhm camina per la Piazza San Marco. S’obre pas entre desenes de coloms i s’acosta algú assegut a una de les taules exteriors d’un dels cafès de la plaça. Poc després sabrem que és un diplomàtic dels Estats Units.
L’home es mou com un autòmat i segueix Böhm fins a un moll proper. Tots dos pugen a una llanxa i la motora els trasllada fins a un edifici proper a la Basílica de Santa Maria della Salute, on el diplomàtic acudeix a una conferència de pau, on es negocia el desarmament nuclear. Però l’home extreu un bolígraf d’un quadern de notes, que allibera una molla i acciona una bomba oculta, causant una matança i provocant una crisi diplomàtica en tota regla.
És llavors quan apareix un Vaughn borratxo, a qui envien a Venècia per investigar el cas. En realitat, la CIA està darrere d’aquesta ordre, perquè l’agència sospita que a l’atemptat hi podria estar involucrada l’exdona del periodista, una bella comunista encarnada per la sexi Elke Sommer. La bella actriu estava de moda, després d’haver protagonitzat ‘El premi’, amb Paul Newman, i enamorar Peter Sellers a ‘El nou cas de l’inspector Clouseau’.
Els guionistes van incloure un altre personatge femení com a interès amorós del protagonista: la desaprofitada Felicia Farr, una interessant actriu que havia protagonitzat episodis de diverses sèries i films com ‘Jubal’, ‘El tren de les 3:10’ i ‘Bésame tonto’. El 1962 s’havia casat amb el gran Jack Lemmon. A ‘Intriga a Venècia’ era la secretària del diplomàtic mort a l’inici.
Quant a les localitzacions de la pel·lícula, bàsicament se’n redueixen a tres, a més de la inicial. Mentre es mou per la ciutat, Vaughn és vigilat per aliats i enemics. Un d’ells l’observa quan arriba en góndola fins a la Fondamenta Dandolo i al Campo Santi Giovanni e Paolo, una de les grans places de Venècia, presidida pel monument eqüestre del condotier Bartolomeo Colleoni, obra d’Andrea del Verrocchio, dedicada a un famós guerrer i mercenari del segle XV.
L’Escola Gran de Sant Marc, que alberga l’hospital civil de la ciutat, i la Basílica dels Sants Giovanni i Paolo, són els dos edificis més importants de la citada plaça. El periodista entra en un piset al costat del Ponte del Cavallo, l’interior del qual és una reproducció feta en estudi, i després de recollir una maleta i un dibuix es dirigeix a l’església, l’interior de la qual no és el real, sinó un plató.
Un altre escenari a tenir en compte és el lloc on es reuneixen Vaughn i Böhm, situat al moll esportiu de l’illa de San Giorgio Maggiore, amb una preciosa vista del Bacino di San Marco, el Campanile i el Palau Ducal. I per acabar, un lloc poc habitual, però que us convido a descobrir la propera vegada que aneu a Venècia: els ponts metàl·lics de la Piscina San Samuele, on es produeix el tiroteig previ al desenllaç de la pel·lícula.
Deixa un comentari