Fa dies que us volia parlar de Cels Piñol, prolífic dibuixant, escriptor, editor, guionista, dissenyador i responsable d’una de les grans exposicions, la dedicada als jocs de rol, del recent Saló del Còmic Barcelona.
Poca gent entre els aficionats i els professionals del món de la historieta ignora qui és aquest tot terreny que, des de fa més de 30 anys, ha fet créixer la sèrie ‘Fanhunter‘, un dels universos del còmic més simpàtics i divertits que hom recorda des de que el seu admirat Stan Leen creés el de Marvel.
Com a periodista i bon aficionat als còmics des de petit, havia conegut personalment, a causa de la meva professió, autors més propers en edat, com ara Daniel Torres (Gran Premi del saló Còmic Barcelona 2022), Mariscal, Gallardo, Max, Alfonso Font, Mique Bertran, Ruben Pellejero, Sento, Pere Joan i Alfons López, entre d’altres; i els mestres més grans, com Jesús Blasco, Vicente Segrelles, Manfred Sommer, Jordi Bernet i Horacio Altuna, als quals vaig tractar al llarg dels meus molts anys en actiu.
Cels Piñol (Barcelona, 1970) era més jove que aquests dibuixants i il·lustradors que he citat i aquesta diferència d’edat va fer que jo conegués els seus primers treballs per via indirecta: un dia, el meu fill Aritz em va mostrar un còmic en què apareixien uns personatges que eren tot nas. Eren els simpàtics ‘narizones’ de Cels, que poblaven historietes curtes desenvolupades sota l’epígraf de ‘Fan letal’ i ‘Fan con nata’, i que feien gala del seu friquisme i la seva passió per la (mal anomenada) ‘subcultura’.
Al llarg dels anys, aquestes trames es van anar allargant i donarien lloc a la sèrie de còmics Fanhunter. “El 1996, un llibreter dement anomenat Alejo Cuervo dóna un cop d?Estat. Vola la Ciutat del Vaticà, conquereix Europa i instal·la la nova capital a Barcelona, que és rebatejada com a Barnacity”, explica la Viquipèdia. Auto-proclamat Papa, Alejo prohibeix tota forma d’oci i cultura i utilitza un exèrcit de caçadors de fans contra la Resistència, que lluita per evitar que desapareguin el cinema, la literatura, la música, els còmics, els videojocs, les sèries de televisió…
Encara segueixo gaudint amb les divertides criatures de Piñol, els noms de les quals tenen ressonàncies cinèfiles i literàries (John Konstatin, Ridli Scott, Pare Merrin, Doctor X-Traño) més aquells altres basats en gent coneguda de l’autor, com el DJ Nando Dixcontrol i el seu amic Alejo Cuervo, que presta el seu nom al tirà de ‘Fanhunter’ i és el propietari de la llibreria i editorial Gigamesh de Barcelona. Curiosament, aquesta botiga, que va començar a publicar en castellà ‘Juego de tronos‘ abans que la saga de George R.R. Martin saltés a la televisió, s’ha convertit en la llibreria de ciència ficció i gènere fantàstic més gran d’Europa.
Però tornant a Cels Piñol, aquest va anar autoeditant les seves historietes als fanzines ‘Kiusap’ i ‘Fanhunter’ sota la firma editorial de Gusa Cómics, fins que a força de perseverança i donar molt la llauna, Fòrum, l’àrea dedicada als còmics de Planeta DeAgostini, es va adonar de la seva vàlua i el va contractar com a redactor, alhora que li permetia col·locar alguna(es) pàgina(es) dels seus ‘narizones’ als còmics de superherois Marvel que l’editorial publicava a Espanya.
Com que els vaivens sobre els drets d’edició de superherois (tant Marvel com DC) van provocar diverses tempestes editorials durant diversos anys, les relacions del dibuixant amb Planeta també van fluctuar. Així, fa una dotzena d’anys, va fitxar per una altra de les grans firmes del sector, Panini Còmics, que havia començat a publicar els còmics de Marvel.
Paral·lelament, al llarg d’aquests darrers anys, Cels Piñol ha col·laborat en obres pròpies i alienes amb altres dibuixants i guionistes, com Nacho Fernández, David Ramírez i David Baldeón, entre d’altres. A més, ha continuat muntant empreses pròpies per tirar endavant les historietes, novel·les, jocs i altres creacions i productes de màrqueting relacionats amb els seus dibuixos.
Una d’aquestes creacions va ser, precisament, ‘Fanhunter, el juego de rol épicodecadente‘, que va ser dissenyat per Chema Pamundi i desenvolupat per Xavi Garriga. Editat per primera vegada el 1992, el joc estava ambientat a l’univers de ficció de ‘Fanhunter’. Aquesta primera versió va tenir una tirada de 500 exemplars fotocopiats. La darrera edició, de l’any 2020, inclou totes les revisions de regles i textos fetes des del començament.
Emprenedor incansable, la penúltima aventura de Cels Piñol ha estat muntar l’exposició dedicada a la història i importància dels jocs de rol al recent Còmic Barcelona 2022. Les altres dues mostres importants del certamen han estat la dedicada als 40 anys del saló i la d’homenatge al difunt dibuixant Miguel Gallardo (de la qual ja us en parlaré un altre dia).
L’exposició estava situada al nou espai anomenat Comic Fantasy, dins del Palau 2. Piñol va organitzar el recorregut amb materials històrics ubicats en vitrines, on hi havia des de caixes originals de ‘Dungeons & Dragons’ a les del joc de rol de ‘Star Wars’. Uns panells explicaven de manera senzilla de què anava el tema.
Per a qui encara no el conegui, en un joc de rol els jugadors assumeixen els papers de personatges imaginaris, que enfronten a diferents situacions, desafiaments, aventures o històries. Els jocs més populars són de gènere fantàstic (‘Dragones y Mazmorras’ o ‘Star Wars’) o de misteri (‘La llamada de Cthulhu’), però n’hi ha de totes les temàtiques i complexitats imaginables.
En un dels panells explicatius, Chema Pamundi ho detallava molt millor del que ho puc fer jo: “És una mica com interpretar una obra de teatre, amb tots els actors (és a dir, els jugadors) i el director/guionista (o sigui , l’animador) asseguts al voltant d’una taula”. A dalt, la imatge del text.
Confesso que sóc gairebé un ignorant respecte a aquests temes, però alguna cosa ha de significar que la zona estigués plena de persones jugant a les taules disposades a aquest efecte a l’àrea Comic Fantasy quan ja s’acostava a l’hora del tancament del saló. I un nen jugava sobre un mapa del famós joc de taula ‘Carcasonne’ a mida real, editat a Espanya per Devir, la mateixa editorial que ha editat la darrera versió de ‘Fanhunter: El Joc de Rol’.
A més d’aquests panells, la mostra incloïa un apartat anomenat ‘Dibuixar els jocs, jugar amb dibuixos‘, formada per obres d’il·lustradors, dibuixants i un cineasta, que són jugadors o dirigeixen partides de rol: Joaquim Colàs, Jolly Blackburn, David Esbrí, Laurielle, Diana Franco, Sergio Morán, Jesús Martínez del Vas, Andrés Palomino, Chema Pamundi, Emma Ríos, José Rupert ‘Yayu’, Stelladia, Sara Soler, Joan Tretze i el director de cinema Álex de la Iglesia.
De la Iglesia, que recentment ha estrenat la seva penúltima pel·lícula, ‘Veneciafrenia‘ (‘El cuarto pasajero’ està pendent d’estrena), i està rodant la segona temporada de ’30 monedas’ per a HBO, és un roler confés. Tant que Edge ha publicat la seva aventura per a ‘La Llamada de Cthulhu’ titulada ‘La broma macabra’. En aquest vídeo us ho explica el mateix realitzador.
Si voleu saber més coses sobre Cels Piñol i els seus molts treballs us suggereixo que visiteu la seva pròpia pàgina oficial i també la que li dedica Tebeosfera. D’aquesta excel·lent i extensa web dedicada al món de la historieta he d’agrair algunes de les imatges de les primeres obres de Cels que he col·locat a la part superior d’aquesta entrada del bloc.
Per cert, ja està llesta l’última historieta de Piñol, que publica Gigamesh: “Després de ‘Fanhunter: Asalto a la librería del Distrito 13‘ és el torn d’anar-se’n a la fantasia heroica, reimaginada a l’estil de l’autor, amb ‘Fanhunter: Fanboria‘”, explica l’editorial. «Durant la defensa de l’última llibreria que quedava dreta la nit en què Alejo va pujar al poder, Paconan, llibreter, metal·ler i company de Belit, va rebre un impacte de bala i va caure en un forat fanpir, un portal dimensional que l’ha portat un altre món. Aquesta és la història de com es va convertir en un mite». Una obra de mida XXL que viatjarà el cap de setmana a la Fira del Llibre de Madrid.
Deixa un comentari