Andreu Buenafuente i Gran Wyoming són les estrelles que més tard s’han incorporat al nou curs televisiu. L’humor intel·ligent de ‘Buenafuente’ i d’ ‘El intermedio’ són l’aposta segura de La Sexta per a la seva franja nocturna.
A continuació reprodueixo el reportatge que vaig escriure i publicar originalment al suplement ‘Teletodo‘ d’ ‘El Periódico de Catalunya‘ el setembre de 2009. Explica la trobada que vaig mantenir amb l’Andreu, Berto Romero i la seva nova col·laboradora, Ana Morgade, una actriu a qui li encanta improvisar i que ha fet teatre, publicitat i televisió: ‘Con un par de bromas’, amb Javier Capitán, a TVE-1, i ‘Estas no son las noticias’, amb Quequé, a Cuatro.
El dia d’aquesta trobada, Buenafuente era al fragor de la batalla que envolta la posada en marxa d’un programa. Amb el plató a mig muntar, moltes coses per decidir, els tècnics provant llums i so i la banda assajant la música. I enmig del maremàgnum, tothom s’adreçava al cap per aclarir dubtes. Com a resultat, més d’una hora de retard per poder atendre aquesta cita.
— Novetats al plató?
— “Bé. Hem canviat l’ordre, el sofà, la taula. Canviem tot perquè tot sembli igual, que és del que es tracta. També estrenem realitzador, Óscar Llorca”, explica Buenafuente.
— I nervis?
— “La paraula que jo faria servir seria més aviat inquietud”, explica l’humorista, “moltes ganes de provar noves coses i, per primera vegada, amb una companya com a col·laboradora i copresentadora, que és una cosa inèdita en un programa tan masculí com el nostre”, afegeix Buenafuente, a qui acompanyen Romero i Morgade.
— El dubte és com es repartiran el pastís de la presentació?
“Bé, el programa, inevitablement, té aquesta quota de personalisme, que, com la seva capçalera indica, em toca fer”, admet el showman. “És un programa d’autor, per a les coses bones i per a les dolentes. Però a diferència d’altres espais de matinada, més o menys semblants, sobretot a l’estranger, hi ha una voluntat de compartir joc, de passar més la pilota. A mi no m’agrada gaire el terme de col·laboradors, que és una mica antic i correspon a algú que arriba, fa una coseta i se’n va, sinó de periodistes, actors o el que sigui que siguem, que no sé molt bé què som, molt integrats al programa, on cadascú va tenint els seus minuts”, explica el presentador. Així, amb Berto hi haurà “un repàs de l’actualitat” que es repartiran a mitges a l’inici del programa, mentre que amb Morgade encara estan “treballant”, en el tipus de reportatge i “en la manera de sortir i explicar coses del carrer”, diu Buenafuente.
— S’observa al plató la presència omnipresent dels teleprompter, aquell aparell que reflecteix el text que han de llegir els presentadors en un vidre transparent situat a la part frontal de les càmeres.
— “És que és una eina molt important, perquè tenim molt de guió. Em deien que amb els anys cada cop et tornes més rigorós amb el guió i no m’ho creia –explica el showman–. Pensava que era al revés, que en sabria molt i podria improvisar. I no, no. Per això s’agraeix seguir un bon guió al teleprompter. Sense ell, els monòlegs serien impossibles d’explicar. Potser hi ha algun ésser humà que pot memoritzar 15 minuts de monòleg, però jo no puc”.
— Un tema a part és la improvisació…
— “Això és marca de la casa. Aquí es manté i es cultiva, i jo sóc el primer instigador. I quan és bona, el públic te la riu”, diu el presentador. I Berto afegeix: “Funcionem amb la improvisació pactada, perquè sempre tens un bon guió per tornar… Quan jo començava, em preparava el meu guió, supermeticulós, i l’Andreu era especialista a bombardejar-te i deixar-te en pilotes en qualsevol moment, perquè li agrada aquest risc. Però al final et fas addicte i entres i surts contínuament del guió”.
“I per aquesta raó també comptem amb Ana –assenyala Buenafuente–, que compleix tots els requisits. És una dona que escriu, que pensa les seves coses i que entén què diu”.
Morgade explica alhora que, en acabar la temporada amb Quequé, li va arribar l’oferta d’Andreu: “Em va dir «et volem» al programa; encara no sé per què, però et véns o no?’ I em vaig venir. El que em diverteix més i m’agrada del programa és això, el concepte i la manera de fer tele. Aquí em donen l’opció de venir al taller i fer-me el pa, i no només presentar-lo en una safata”, explica aquesta jove comunicadora madrilenya, que ha començat a xampurrejar el català.
— També hi ha col·laboradors que han marxat…
— “El nostre programa sempre s’està reajustant. Hi ha canvis que s’han de positivar, no pas com una pèrdua, sinó com a evolució. Hi ha hagut èpoques amb molts actors i ja ha passat, s’ha viscut i s’ha emportat a la plenitud, que era Eurovisió. Ara estem en una època més de plató. No hi haurà tants actors, sinó comunicadors polivalents. I com que tots tres som bastant pallassos, en un moment donat ens podem disfressar o muntar una ficció. Això serà el més nou”.
I afegeix: “També aprofundirem en la relació amb Berto, que cada cop és més misteriosament simbiòtica. Crec que fins i tot ens anem semblant més… Tota aquesta complicitat em fa feliç, perquè treballar només m’avorreix molt. M’agrada que això sigui un viatge col·lectiu; és més divertit –explica el popular presentador– Ara la colla som tots tres, i per primera vegada amb una noia”.
— Vaja, vaja. Copiant Wyoming?
— “He, he. No, no, si no tindríem 40.000 noies. M’agrada el punt desacomplexat i coral. Té un model molt bo. La veritat és que hi ha una nova fornada de noies humoristes molt bones ia mi personalment la que més m’agradava era Anna. La sort és que la que més t’agradi et digui que sí. Som com un Barça: ens ha anat molt bé la temporada passada i aquesta hem fitxat un jugador molt bo per mantenir precisament el nivell”.
— I com és que vostè sempre va després de Wyoming?
“He, he. És que és més gran i li tanquen la residència a les 22.30, m’han dit. De vegades aconsegueix un ‘passe pernocta’, però pensi que ell ha de prendre la medicació, anar al lavabo… Wyoming no hi és per fer-hi nit i ell ho sap”, riu Buenafuente.
Deixa un comentari