Ara fa deu anys, vaig descobrir un bloc d’una parella de viatgers titulat Algo que recordar. Fins i tot em van deixar un comentari agraint haver compartit el seu bloc. Actualment, la seva web ha crescut, és molt més interessant i la família ha augmentat: són Lucía i Rubén, i ara també Koke i Tindaya, els seus fills. Ells han aconseguit, i porten tota una dècada, viure de comptar els seus viatges. I fins i tot han filmat un documental, amb la veu d’Alejandro Sanz com a principal convidat.
Continua llegintCategoria: Periodismo
Textos periodísticos
El 25 de setembre del 2013, la cadena autonòmica catalana TV-3 va estrenar un espai titulat ‘El foraster’. La idea era tan simple com efectiva: Quim Masferrer, actor i creador del grup Teatre de Guerrilla, arribava a un poblet on, en 48 hores, contactava amb diversos veïns. Xerrava amb ells i coneixia les seves històries. Més endavant, tornava a aquesta mateixa localitat, on pronunciava un monòleg davant dels seus habitants amb detalls de les trobades.
El programa va ser un èxit tan gran, que s’ha anat prolongant al llarg d’aquests deu últims anys, fins a la vuitena temporada, que està a punt de finalitzar. Tot i que es tracta de l’adaptació d’un format de la televisió danesa, titulat ‘Gintberg på kanten’ (Gintberg al límit), la veritat és que la personalitat de Masferrer és, sens dubte, la base de la seva longevitat a la tele catalana, on és líder d’audiència.
Continua llegintEl 10 d’octubre del 1995, ara farà 28 anys, vaig tenir una xerrada molt interessant amb Joan Brossa (1919-1998), que vaig publicar en forma d’entrevista al diari on jo treballava, ‘El Periódico de Catalunya’. El poeta, sense malalties aparents, tenia llavors 76 anys. I em va regalar una fulla amb una de les seves lletres, una ‘A’.
El motiu de la trobada, que es va produir a la casa de l’escriptor, va ser la publicació d’un dels seus darrers llibres, ‘Passat festes‘, una selecció de la seva producció poètica entre els anys 1993 i 1995, amb poemes curts i algun dels seus coneguts poemes visuals. Va ser el meu cap de llavors, el meu admirat Josep Maria Huertas Claveria (1939-2007), que em va suggerir anar-lo a veure. No sabrà mai com li agraeixo els seus ensenyaments i clatellots, que em van fer ser millor periodista.
Continua llegint