Etiqueta: platges

Costa Rica (9): el bosc ennuvolat

juliol 18, 2018 / TC / 0 Comentaris

Prossegueixo amb el relat del viatge que vam fer a Costa Rica fa deu anys. El text d’avui correspon al dia 18 de juliol del 2008 i se centra en l’excursió que vam realitzar al bosc ennuvolat de Monteverde.

Situat a la serralada de Tilarán, amb aquest nom es coneixen en realitat dues reserves biològiques: la de Monteverde i la de Santa Elena. Curiosament, l’origen de la primera és degut a un grup de quàquers pacifistes nord-americans que van arribar a la zona i es van assentar en aquesta regió a finals de la segona guerra mundial. Ho expliquen així en aquesta pàgina dedicada al lloc:

“La Reserva Biologica Bosc Nuboso Monteverde és famosa per ser un dels santuaris de vida silvestre més destacats dels Tròpics del Nou Món. Els boscos nans espectacularment esculpits pel vent als tancaments exposats contrasten amb els boscos protegits del vent, els arbres del qual llueixen majestuosament alts adornats amb orquídies, bromelies, falgueres, enfiladisses i molses.”

Continua llegint

Costa Rica (4): canals i selva

juliol 14, 2018 / TC / 1 comentari

Com sempre passa en un circuit organitzat, cal aixecar-se aviat, molt aviat. Visitar llocs llunyans i quedar-se al llit fins a les tantes és una equació difícilment solucionable. Això ens passava dilluns, 14 de juliol del 2008, d’això fa deu anys. I érem a Tortuguero, a Costa Rica.

El dia havia clarejat esplèndid. Excel·lent, perquè seria una de les jornades més llargues del circuit. El sol començava a despuntar entre els arbres i la primera excursió consistia a anar a veure animalets pels canals del parc nacional.

Continua llegint

Costa Rica (3): camí de Tortuguero

juliol 13, 2018 / TC / 1 comentari

El despertador va sonar a les 5 del matí, però no importava: havíem descansat vuit horetes d’una tirada. Era el diumenge, 13 de juliol del 2008, avui fa deu anys, i començàvem a no saber en quin dia vivíem. Però eren les nostres vacances, el viatge més llarg que havíem fet mai i ens les mereixíem.

Després de la dutxa, l’esmorzar. A l’oferta va aparèixer el típic esmorzar ‘tico’ (costarricense) , que incloïa l’anomenat ‘gallopinto’ (arròs amb fesolets negres), un plat del qual fugim com la pesta, perquè menjar aquesta bomba energètica matinal podia ser sinònim de no passar per un vàter a tot el circuit. La dieta més racional en aquests viatges passa per no fer excessos i consumir fruita sempre que es pugui (i més ben pelada, per evitar problemes). Hi ha qui es torna boig amb els bufets lliures i acaba amb uns quants quilos (i colesterol) de més.

Continua llegint