El blog del periodista Txerra Cirbian

Etiqueta: Indiana Jones

El dia que vaig conèixer Indiana Jones

Harrison Ford al rodatge d ‘Indiana Jones 3’.

El mes de maig de 1988, ara fa 35 anys, Steven Spielberg va rodar a Almeria la pel·lícula ‘Indiana Jones i l’última croada’, la tercera de les aventures protagonitzades per Harrison Ford en la qual Sean Connery encarnava el pare del famós arqueòleg (i això que només es portaven 12 anys de diferència).

Aprofitant l’estrena d”Indiana Jones i el dial del destí’, cinquena i última entrega del famós personatge, us deixo aquí un relat en el qual he convertit en ficció el dia que el vaig conèixer. I es que jo vaig anar a Almeria a escriure sobre el rodatge del film i vaig tenir al meu costat en Harrison, amb la seva dona de llavors, Melissa Mathison, la guionista d’e’‘E.T. l’extraterrestre”, i el seu fill Malcolm, que era un nadó de mesos. I a Sean Connery, els bíceps del qual eren més potents que les meves cames.

D’aquella trobada casual al Parador de Mojácar he volgut construir una ficció amb elements semi-autobiogràfics. Confesso que la meva professora d’escriptura creativa va despatxar el meu text amb una frase demolidora: “Això és una anècdota, no un relat”. En fi. Us deixo el que vaig escriure sobre aquell dia, a veure què us sembla a vosaltres.

Continua llegint

Indiana Jones a Venècia

Com acabo de trobar a internet a un fan de com jo d’escenaris de pel·lícules i estem en les dates indicades, us deixo aquí aquest regalet de Nadal: un fragment del capítol que he dedicat a l’Indiana Jones en el meu llibre Venècia de cinema i el vídeo de Youtube que ho descriu.

Potser recordareu que Indiana Jones i el seu amic Marcus prenen un avió cap a Venècia a la recerca del pare del nostre heroi, Henry Jones. Tots dos prenen un vaporetto del qual desembarquen costat de la Basílica de Santa Maria della Salute i allí es troben amb la doctora Elsa Schneider.

Els tres s’endinsen al barri de Dorsoduro i caminen per la Fondamenta Gherardini, creuen el Ponte dei Pugni i continuen per l’altra part del mateix moll fins arribar al Camp San Barnaba.

Elsa Schneider vol ensenyar-los a Indiana ia Marcus la biblioteca on Henry va desaparèixer mentre buscava pistes del Sant Grial a la secció de mapes de la ciutat. La imponent façana de l’església de San Barnaba, amb la torre de maó darrere d’aquesta biblioteca de ficció.

En efecte, San Barnaba ja no és una església, sinó que exerceix la funció de sala d’exposicions, amb una mostra permanent dedicada a les màquines de Leonardo da Vinci.

Després d’una sèrie de peripècies en el seu interior (tombes, foc, aigua i rates), Elsa i Indiana aconsegueixen escapar a través d’una claveguera, que obren enmig de les taules d’un cafè de la plaça i surten corrent, perseguits pels defensors de la Germandat de l’Espasa Cruciforme.

Diguem que el Camp San Barnaba també ha estat l’escenari de moltes altres pel·lícules, especialment de ‘Locuras de verano’, de la qual hi ha també un altre capítol en el llibre i que podeu fullejar íntegrament i comprar-lo, si us ve de gust, a la web de la editorial Ecos. També el teniu a Amazon, El Corte Inglés, La Casa del Libro, Fnac, Apple i Google Play.

Elsa i Indy apareixen al costat de Carrer de Santa Lucia i els molls industrials de Venècia, deonde s’inicien les escenes d’una persecució en llanxes per uns canals. Ah! … però el viatger no trobarà aquesta localització: la veritable carrer de Santa Llúcia desemboca en el Rio Terà Lista di Spagna i la Ferrovia. En canvi, en la ficció d’Indiana Jones i l’última croada, aquesta escena va ser rodada als esmentats estudis Elstree, dies abans, a Anglaterra.

Després de la baralla entre Indy i Kazim, amb la gran hèlix d’un vaixell darrere de tots dos destrossant una de les barques, l’altra motora torna cap al centre després de passar davant d’algunes localitzacions venecianes reals, com el Canal Lavraneri, un lloc situat a la part del darrere Sacca Fisola, una zona tan allunyades que pràcticament no la trepitgen mai els turistes. Un cop al canal de la Giudecca, la barca llisca davant de l’hotel Hilton Molino Stucky Venice, que ocupa l’imponent edifici d’una antiga signatura farinera.

L’escena finalitza al Gran Canal, a l’altura del Pont de la Accademia. Darrere dels dos homes, que parlen del Grial, van desfilant lentament les façanes d’alguns dels palaus de banda i banda, com el Palazzo Venier dei Leoni, que alberga la Col·lecció Peggy Gugenheim, i la bonica façana del Palazzo Barbarigo. Finalment, Indy deixa desembarcar a Kazim al moll del Palazzo Barbaro, on li explica que el seu pare està retingut pels nazis en un castell fronterer entre Àustria i Alemanya.

La millor manera d’admirar aquests palauets a la vora del Gran Canal és, lògicament, en una embarcació: la més barata, el vaporetto. També es pot accedir als molls més pròxims per observar els edificis des de la riba contrària. Per exemple, el més proper a l’últim lloc és el Ponte dell’Accademia, mentre que la millor perspectiva del Guggenheim pot ser des just davant, a la Fondamente del Traghetto de Sant Maurizio, moll al qual es pot arribar a través del Carrer Dose da Ponte, a prop de la Piazza San Marco.

© 2024 Txerrad@s

Tema de Anders NorenAmunt ↑