Aquesta entrada del bloc no és per lloar al recentment desaparegut Gabriel García Márquez ni la seva literatura, sinó per recordar un moment de la meva vida en la qual el vaig conèixer, uns minuts, a l’Escuela Internacional de Cine y Televisión de San Antonio de los Baños, en Cuba.
La casualitat fa que la seva mort es produís el passat 17 d’abril i que jo publiqués a El Periódico de Catalunya la notícia d’aquella trobada el 19 d’abril de 1987, dos anys després que s’obrís l’escola, que ell mateix presidia i que dirigia el cineasta argentí Fernando Birri.
No el vaig poder treure més que unes paraules, ja que l’entrevista, si és que n’hi va haver-hi, es va concedir a un equip de TVE que també visitava el centre. I crec que ni així : l’escriptor, que acabava de complir 60 anys, preferia seguir xerrant amb els seus alumnes de l’assignatura de guió (que es titulava Cómo se cuenta un cuento) que amb uns periodistes.
No sabia Gabo que jo, en realitat, havia anat a Cuba per intentar estudiar cinema en aquella escola. Com ho faria Benito Zambrano uns anys després. No m’havia enviat el meu diari, sinó que jo mateix m’havia pagat el viatge i l’estada per fer un parell de reportatges que, d’entrada, ningú m’havia encarregat i que intentaria vendre al meu retorn a Barcelona.
Encara ara penso que m’encantaria haver assistit a les seves classes. Birri, en canvi, va ser un home encantador que va atendre a les meves preguntes, dubtes i curiositats.
Deixa un comentari