Fa tres anys que vaig estar a les Illes Fèroe i dos que vaig publicar la primera guia en castellà d’aquest petit país autònom, dependent de Dinamarca, a l’editorial Ecos Travel Books. En plena enyorança, vull rescatar un reportatge que vaig fer per a l’edició espanyola de National Geographic Viajes, i que resumeix en 14 ítems l’essencial d’aquest arxipèlag salvatge.

El més complicat del cas és que les Fèroe han aconseguit ser les primeres sense casos de covid-19, però per aquest mateix motiu estan sent summament restrictives a l’hora de tornar a acollir turistes. Des del 15 de juny han obert la mà als viatgers de Dinamarca, Groenlàndia, Islàndia, Noruega i Alemanya sense necessitat de quarantena. I a partir del 27 de juny s’ampliarà a la resta de països europeus de l’espai Schengen, excepte Suècia i Portugal (ara mateix n’ignoro la raó).

La veritat és que els visitants de les Fèroe hauran de portar un justificant d’estar lliures de covid-19 o fer-se una prova a l’aeroport, segons ha decidit el Govern d’aquest petit arxipèlag. Una cosa que serà gratuïta fins al 10 de juliol i de pagament a partir d’aquest dia: 390 corones daneses (una mica més de 50 euros). Poca broma!

Tornant al tema. Que la meva enyorança per les Fèroe m’ha fet repescar el que vaig publicar en el seu dia a National Geographic. Aquí en teniu el text.

UNA INDEPENDÈNCIA ADDICTIVA
Les 18 illes rocoses de les Fèroe s’escampen en l’immens Atlàntic Nord, a mig camí entre Islàndia i Noruega, i a uns 250 km per sobre d’Escòcia. La roca fosca delata l’origen d’aquest arxipèlag de passat volcànic, que va sorgir de la carena submarina que va d’Islàndia a les escoceses illes Shetland. Encara pertanyen al Regne de Dinamarca, des de 1948 gaudeixen d’una gran autonomia política i econòmica: no formen part de la Unió Europea Dinamarca, sí-, té moneda pròpia i la seva selecció de futbol juga tornejos internacionals.

CADA COP MÉS A PROP
Fins no fa gaire, per volar a les Fèroe s’havia de passar per Copenhaguen, però des de fa un parell d’anys s’ha obert una ruta setmanal, de maig a setembre, des de Barcelona amb Atlantic Airways a l’aeroport a l’illa de Vágar. També s’arriba en ferri des de Dinamarca amb la línia que passa per Tórshavn, la capital feroesa, i continua cap a Islàndia.

SALVATGE I IMPREDICTIBLE
Encara bastant desconegudes pel turisme, les Fèroe són un paradís per als amants de la natura i les aus marines. El primer que sorprèn al viatger que aterra a les Fèroe és la seva naturalesa intacta. Penya-segats tallats a pic, prats verds que entapissen muntanyes i el mar omnipresent -es diu que un mai està a més de 5 km de la costa-. Exposades al vent, aquestes illes d’origen volcànic no tenen ni un arbre a la vista, i plou una mitjana de 210 dies a l’any, sent els mesos estiuencs els més assolellats. Precisament el temps canviant aconsella per a les excursions portar capes de roba i un calçat còmode i impermeable.

TERRA D’OVELLES
El nom danès de l’arxipèlag, Føroyar ( «illes dels bens»), està plenament justificat ja que en les seves illes hi habiten 50.000 habitants i 80.000 bens. Aprofitant la mobilitat de les ovelles, recentment se’n van equipar algunes amb càmeres per crear un mapa de l’arxipèlag.

UNA COQUETA CAPITAL
Un 40% dels feroesos resideixen a la ciutat de Tórshavn i els seus voltants, a l’illa Streymoy. La capital de l’arxipèlag és una de les més petites d’Europa, per aquest motiu és perfecta per visitar-la a peu, passa-hi un parell de dies o convertir-la en la base per recórrer l’arxipèlag ja que en la resta d’illes la xarxa hotelera és molt escassa.

UN PORT ‘MOGUDET’
La tranquil·litat que es respira als carrers de Tórshavn contradiu el significat del seu nom «port de Thor», el déu del tro. Passejar per la península de Tinganes per veure les seves cases negres amb teulades d’herba, els edificis històrics de parets vermelles i la catedral de fusta blanca, i menjar en un restaurant del port és un pla perfecte. També apuntar-se a algun esdeveniment cultural. Perquè a Tórshavn hi floreix la vida artística, especialment la musical, amb una orquestra simfònica, deu bandes, desenes de corals i una vintena de grups de rock i pop.

UN POBLE AMB ESTRELLA… MICHELIN
Al voltant de la capital es poden realitzar moltes excursions. Una molt senzilla és a Kirkjubøur, un poblet al sud que va ser seu episcopal durant l’Edat Mitjana i avui és el lloc històric més important de les Fèroe, amb les dues esglésies més visitades. Potser per això també aquí hi ha el restaurant Koks, l’únic amb estrella Michelin de l’arxipèlag i bressol de la renovada cuina escandinava.

UNA HISTÒRIA DE PIONERS
Es creu que els primers que van poblar aquestes illes van ser ermitans que van arribar acompanyats d’ovelles i cabres des de les illes Shetland i les Orcades. Un parell de segles més tard s’hi van instal·lar famílies que fugien de la tirania del rei Harald I de Noruega. Es van assentar amb paciència i tenacitat en els prats i ports naturals a l’abric dels fiords. A l’actualitat, la majoria de feroesos es dediquen a treballs relacionats amb la pesca, base de la seva economia.

UN ROAD TRIP INESPERAT
En les últimes dècades les principals illes han quedat unides mitjançant carreteres amb ponts i túnels: un connecta Streymoy, on hi ha la capital, amb la de Vágar, seu de l’aeroport, ambdues separades per només 46 km; un altre túnel comunica les illes del nord de Borðoy, Viðoy i Eysturoy.

PENYA-SEGATS I ORNITOLOGIA
De tota manera, les distàncies a les Fèroe són sempre curtes, i només s’allarguen els desplaçaments quan cal prendre un ferri. És important saber-ho si es vol visitar l’illa de Mykines, a l’oest de l’arxipèlag, un paradís per als aficionats a l’ornitologia, només accessible en vaixell o en helicòpter amb bon temps; o qualsevol illa de sud, com Suðuroy, on els penya-segats també acullen milers d’aus. Convé disposar d’un dia sencer per a visitar-les.

LA TERRA DELS FIORDS
Cap al nord, el punt més septentrional de les Fèroe per carretera és Viðareiði, a l’illa Viðoy. Allà un breu ascens per la muntanya Villingadalsfjall permet contemplar una de les panoràmiques més extraordinàries d’aquesta destinació, amb fiords d’enorme bellesa i fàcils de recórrer per estretes carreteres.

LA ‘FOTOGÈNIA’ DE SAKSUN
Des d’aquest extrem de les Fèroe, traçant un arc de retorn per la costa, sorgeixen altres etapes imprescindibles. Gjógv, amb un portet natural on es practiquen esports aquàtics; Eidi, per admirar els penyals de Risin i Kellingin; la cala de Tjørnuvík, encaixada entre un mar brau i muntanyes que miren cap al Gegant i la Bruixa, com diuen als esmentats illots d’Eidi; la badia de Saksun, un recés de pau entre turons verds i un sorral que sol aparèixer en pel·lícules i anuncis, pel qual passejar a la baixamar; i Vestmana, d’on parteixen embarcacions per veure impressionants penya-segats, coves marines i els milers d’ocells que hi nien.

L’EMBRUIX DE DRANGARNIR
Enfront de la costa oest de l’illa de Vágar emergeixen els penyals de Tindhólmur i Gáshólmur, coneguts com les roques de Drangarnir.

LES CASCADES D’INSTAGRAM
Aprofundir en la illa de Vágar permet contemplar les dues cascades més fotografiades de l’arxipèlag. La de Gasádalur se situa al final de la carretera que connecta el llogaret de Sørvágur i la de Bour, un excel·lent mirador sobre tres illots que emergeixen entre la costa i l’illa de Mykines. I la cascada de Bøsdalafossur, la caiguda a la mar únicament es pot veure després de la caminada que voreja el llac Sørvágsvatn, el més gran de les illes, molt a prop ja de l’aeroport. Una bona excursió com a comiat de les Fèroe.