Que els lectors perdonin la meva ignorància, però fins fa poques hores no sabia qui era Ayax. Ha estat quan ha aparegut el videoclip d’una de les seves cançons, titulada ‘La góndola‘, que el mateix cantant ha gravat a Venècia, quan m’he posat a buscar coses sobre aquest jove raper granadí.

M’ha semblat curiosa la visita d’aquest noi a la ciutat dels canals i més que, com indica, ho hagi filmat ell mateix amb el mòbil. Hi ha molts plans d’esquena i davant de la càmera perquè siguin autoretrats, però bé, si ell ho diu… Jo crec que hi ha molta més producció darrere de càmera del que sembla a primera vista.

Nascuts a l’Albaicín, el 23 de juliol de 1991, Ayax Pedrosa i el seu germà bessó Adrián són coneguts com el duo Ayax y Prok, si bé tots dos componen també en solitari. Són molt coneguts dins del gènere rap i el hip-hop espanyol per un tipus de música i lletres contundents, des que eren unes criatures. Sol acompanyar-los el DJ Blasfem, tercera pota del seu grup.

Tres anys llargs després l’èxit de l’àlbum ‘Cara y Cruz’ (2018), amb cançons com ‘Banyador i xancletes’ o ‘A vegades se’m passa, de vegades passo’, Ayax ha presentat ‘Juglar del Segle XXI’, amb temes com ‘Gladiadores’, ‘Toblerone’ o aquest ‘La Góndola’, el vídeo del qual ha filmat amb un smartphone a bord d’una d’aquestes embarcacions, amb l’ajuda de Marcel García Losada ( DJ M Lion).

La veritat és que el vídeo de ‘La góndola’ supera les 150.000 visualitzacions a 5 de març, després de només dos dies a YouTube, amb un text que comença així: «Qué bella es Venecia, qué solito estoy en la góndola (Ay) / qué bella es Venecia, qué solito estoy en la— / Debería estar muerto, pa’ mí que esto ya es la prórroga / se murió de pena cuando se le fue la tórtola»..

Ayax va debutar l’any passat amb un paperet a la pel·lícula ‘Hasta el cielo‘, de Daniel Calparsoro, protagonitzada per Miguel Herrán (‘La casa de papel’, ‘Élite’). Suposo que és un inici a una altra parcel·la artística. Per cert que aquest jove se m’assembla una mica (potser ajuden les seves dents) a l’actor danès ‘Mads Mikkelsen‘, el d”Otra ronda’.

Tornant a la música d’Ayax, encara que jo no sigui gaire d’aquest gènere musical, sí que em sembla un intèrpret a descobrir, especialment quan té cançons com aquesta altra del 2016: ‘A palabras nazis, oídos rojos’.

«Nos dividieron, nos vencieron / Hicieron esclavos de nuestra ignorancia, nos faltó prestancia / Eran menos, pero llenos de codicia / Esas arcas que llenaron, vaciaron nuestras barrigas / Y lo llamamos impotencia.

Seguimos sin un duro tras el muro / A eso en concreto lo llamamos «poner el culo» / Al orgullo «razón», a la intención «futuro» / Al lado oscuro del corazón lo llaman «locura».

A veces grita / A veces murmura / Moralejas sin morales, ¿Y qué es la moral / Si no una palabra vieja en estos lares?

El Albaicín resiste es nuestra Galia / ¿Notas esa punzada en el pecho? Es mi rabia / Yo soy Panoramix y esta pócima es mi labia / Que si bla bla

La libertad de expresión siempre tuvo un límite / Ese límite siempre lo decidió la elite / El camino fácil, hizo hombres flojos / A palabras nazis, yo doy oídos rojos»

Curiós, no us sembla?