Us volia explicar un parell de cosetes sobre l’article que vaig escriure aquest dijous a ‘El Periódico‘ sobre la sèrie de TVE ‘Cuéntame cómo pasó’, un capítol especial que homenatjava al popular concurs de l‘Un, dos, tres… responda otra vez’.
Tot va començar fa ja dies, quan ens va arribar al diari la informació de l’episodi, avançat per la cadena per als que escrivim en setmanaris. Ja tancada la publicació, el ‘TeleTodo’ d”El Periódico de Catalunya’, que coordino des de fa anys, em va arribar la invitació de poder-lo veure abans de la seva emissió, una oportunitat d’or.
Hi ha la vella reivindicació per part dels que parlem de tele de poder equiparar-nos als crítics i informadors de cinema en aquest aspecte: de la mateixa manera que ells poden veure en projeccions prèvies aquelles estrenes sobre les que han d’escriure o opinar, seria bo per a nosaltres tenir la possibilitat de veure les sèries que estan a punt d’estrenar-se a les televisions.
Algunes cadenes ja ho fan, sobretot quan a elles els hi interessa, però no és habitual.
Però tornem a la sèrie ‘Cuéntame …’ d’aquest dijous. Poder veure el capítol, gaudir-ne primer i analitzar-lo després em va permetre escriure més i millor sobre el tema.
No era qüestió d’explicar el contingut i desvetllar el seu final, aquest absurd pecat anomenat ‘spoiler’, sinó d’intentar transmetre l’emoció del propi episodi, parlar de l’època sense caure en una nostàlgia innecessària i contextualitzar la sèrie en el moment actual.
A mi em va agradar escriure de tot això i animar els lectors a gaudir-lo.
L’audiència sí que ha respost positivament.
Deixa un comentari