El blog del periodista Txerra Cirbian

Mes: setembre de 2022

Woody Allen entre canals

Aquests dies s’ha celebrat el  Festival de San Sebastián. Potser per això m’he recordat de Woody Allen, de qui TVE ha emès el seu ‘Rifkin´s Festival‘, simpàtic però fluixet film amb Wallace Shawn al capdavant del repartiment. També m’ha fet pensar en el director novaiorquès  una entrevista a ‘La Vanguardia’ en la qual avançava la seva possible retirada del cinema després de la cinta que està rodant a París, la 50ª de la seva carrera. Cosa que el seu representant ha negat més tard.

Les tres coses (la meva enyorada Donosti, la pel·lícula i la citada entrevista) m’han fet pensar que encara no havia escrit res en aquest bloc sobre ‘Tots diuen I love you‘ (1996), el film que Woody Allen va rodar parcialment a Venècia . Ficat en la seva habitual doble feina de realitzador i actor, com a intèrpret assumia un dels seus típics personatges, una mica neuròtics, que lligava… amb Julia Roberts!

Continua llegint

Una detectiu amb talons

El póster de la sèrie.

Prime Video acaba d’estrenar una de les sèries més importants de l’any: ‘Un asunto privado‘, és una sèrie d’acció i aventures adscrita al gènere policíac i ambientada a la Galícia dels anys 40 del segle passat.

Amb aroma als detectius clàssics passat pel tamís del còmic, és tan trepidant i esbojarrada com poc creïble en alguns moments. Amb Aura Garrido al capdavant de l’elenc, compta amb un planter d’actors espectaculars: Jean Reno, Gorka Otxoa, Pablo Molinero, Ángela Molina, Àlex García, Tito Valverde i Irene Montalà, entre d’altres. Aquest text el vaig publicar inicialment a Nosolocine.net

Continua llegint

La Venècia de Miquel Molina

Una góndola al Bacino di San Marco, amb la Dogana i la Salute al fons.

No és habitual trobar un llibre de viatges sobre la ciutat dels canals escrit per un autor espanyol. El periodista i escriptor català Miquel Molina, director adjunt del diari ‘La Vanguardia‘, es va atrevir a fer-ho ja fa dos anys amb ‘Cinc hores a Venècia’ i ha sortit airós de l’intent. D’aquest llibre, el seu origen i el pla mutu de passejar per llocs venecians us escric en aquesta ocasió.

A finals del mes de juliol vam estar conversant sobre diferents aficions compartides, a més de sobre periodisme i literatura. Va ser una xerrada distesa que es va convertir en una entrevista, publicada inicialment a Nosolocine.net i també, en castellà i català, a aquest mateix bloc. La part més veneciana de la mateixa us la descobreixo aquí, ara que Molina està presentant el seu segon llibre de viatges, ‘Set dies a la Riviera‘, editat també per Catedral i Univers.

Continua llegint

Casino Royale (i tercera part)

Filmació d’una escena de ‘Casino Royale’.

L’altre dia us vaig deixar amb la Vesper arribant al palauet on es desenvolupa l’escena culminant de ‘Casino Royale’. Atents, que hi ha detalls que fan ‘spoiler’ de la pel·lícula. L’exterior d’aquest edifici té una semblança raonable amb la façana del Palazzo Pisani, seu del Conservatori Estatal de Música Benedetto Marcello.

Aquest casalot, aixecat el 1876 en honor d’aquest compositor venecià, està situat al costat del Camp Santo Stefano i molt a prop del Pont de l’Acadèmia, i ha comptat amb alumnes tan diferents com la soprano Katia Ricciarelli i els cantants Pino Donaggio i Patty Pravo. També s’hi van rodar escenes de ‘One Chance‘ (‘La meva gran oportunitat: la veritable història de Paul Potts’. 2013).

Continua llegint

Casino Royale (segona part)

Eva Green i Daniel Craig.

Dimecres passat, 31 d’agost, us vaig deixar penjats amb l’arribada de James Bond i Vesper Lynd a Venècia a bord del veler Spirit. Avui us acostaré als escenaris venecians del trepidant final de ‘Casino Royale’, si bé ho faré en dues entregues, per no avorrir-vos amb textos massa llargs.

La parella s’ha relaxat i ha estat fent l’amor a un hotel proper a la Piazza San Marco. Vesper diu a 007 que el deixa per anar al banc i es veuran en mitja hora. Però una trucada de M, la cap del Servei Secret, fa veure Bond que l’han enganyat. Incís: el preciós vestíbul els esglaons del qual baixa ràpidament el nostre heroi mentre parla amb el seu banquer no és a Venècia: són les escalinates del Museu Nacional de Praga, a la República Txeca.

Continua llegint

Miquel Molina

Retrato de Miquel Molina por Xavier Cervera.

El periodista i escriptor Miquel Molina és autor de dues novel·les i de diversos assajos, entre ells un sobre l’Everest i un altre sobre l’anomenat Negro de Banyoles. Director adjunt del diari ‘La Vanguardia‘, on publica un article dominical sobre cultura i ciutats, és un home discret i poc donat a les tertúlies radiofòniques o televisives.

Amb 59 anys i dos fills, és un periodista de raça que ha passat per diferents diaris i seccions, fins i tot la seva responsabilitat actual, que compagina amb la literatura. Premi al periodisme no sexista, també és autor dels llibres de viatges ‘Cinc hores a Venècia’ i el recent ‘Set dies a la Riviera’, que sortirà a la venda els propers dies.

Continua llegint

© 2026 Txerrad@s

Tema de Anders NorenAmunt ↑