La granoteta d’ulls vermells que surt a la portada de Lonely Planet, fotografiada per l’autor.

Com us deia a l’entrada anterior, aquest és el relat del viatge a Costa Rica que vam iniciar el dia 12 del mes de juliol de l’any 2008 i que ara recupero. Va ser un viatge que vam contractar algunes setmanes abans. Havíem acceptat una idea de l’Ivan, l’amable empleat de l’agència de viatges que tinc al costat de la meva feina.

Era un circuit pel país centreamericà de la majorista Mundicolor, que s’anomenava ‘Parcs Nacionals al Complert‘ (a l’enllaç, els existents). Però, és clar, aquest «tots» es concretava en nou nits i vuit dies: quatre d’aquelles jornades eren viatges en trànsit entre les diverses zones del país, realitzats amb autocar a través de les carreteres costa-riquenyes molt peculiars, i les altres quatre ja sí per gaudir alguns dels molts parcs (en realitat n’hi ha 27, ni més ni menys).

Aprofitem els dies anteriors als de la partida per comprar diverses coses, com per exemple, una guia de viatges i material contra les picades de mosquits, que hi abunden. Assessorats per la meva amiga Asunción, que havia estat a Costa Rica l’any anterior, vam optar per adquirir la guia Lonely Planet i pel repel·lent antimosquits Relec, l’únic que li va donar bons resultats.

A la farmàcia també vam comprar uns apòsits Compeed, el millor remei per a les butllofes, així com una farmaciola bàsica en què no podia faltar ni el Fortasec, per al cas de les probables diarrees tropicals, ni el contrari, atès que la dieta del país es basa en l’arròs i els fesols. Vam completar el lot amb un aerosol per fumigar l’habitació a la nit i un endoll per espantar insectes. Exagerat? Ni de bon tros.

Un altre dels consells que ens va donar la Asunción va ser el tipus de roba que havíem de portar: pantalons llargs, samarretes de cotó i botes o calçat còmode, adequat per caminar sota la pluja. En efecte, durant el nostre estiu, Costa Rica és en plena estació humida i plou cada dia. Si tens sort, ho fa a la nit.

Ens vam acostar de nou a la botiga on ens havíem comprat dies enrere unes botes de goretex i que vam voler provar abans per evitar possibles butllofes, i vam adquirir unes capelines, aquests impermeables lleugers, barats i de pur plàstic, que són perfectes per no calar-te amb els habituals xàfecs tropicals.

Protrets amb les compres, tocava fer la maleta. Dos, millor que una, i amb tot ben repartit, no fos cas que la companyia aèria ens perdés alguna.