A punt de complir-se 20 anys de la seva mort, avui vull recuperar una pel·lícula veneciana del romà Alberto Sordi (1920-2003) un dels actors més populars de la comèdia italiana de postguerra, la carrera de la qual com a director va ser també molt àmplia (19 pel·lícules ). D’ego enorme i mal caràcter, era tan estimat a Itàlia que, fa dos anys, el país sencer va celebrar amb magnificència el centenari del seu naixement malgrat que els homenatges van caure enmig de la pandèmia.
A ‘Venècia, la lluna i tu‘ (1958), amb 38 anys, Sordi interpreta un improbable i jove gondoler, recreant un dels seus personatges còmics arquetípics durant aquests anys: el de l’incorregible seductor italià (que no sempre triomfa). Aquí ho va fer de la mà del realitzador Dino Risi, que ja li havia dirigit a ‘Il segno di Venere’ (1955) i amb qui repetiria a l’excel·lent ‘Una vida difícil‘ (1961).
Sordi és Bepi Puledin, un gondoler a punt de casar-se amb la seva promesa, Nina, però que sent una debilitat especial per les turistes romàntiques que transporta a la seva gòndola. Una cosa que ell atribueix a una mena de tradició familiar. A la seva nòvia la va interpretar Marisa Allasio (1936), una bella actriu turinesa de 22 anys, en la què seria la seva última pel·lícula, ja que després del rodatge es va casar amb un comte, Pier Francesco Calvi di Bergolo, fill de la princesa Yolanda Margarita de Savoya, i va deixar el cine.
Com que la Nina no està disposada a tolerar més temps les seves traïcions, el planta i li assegura que està disposada a casar-se amb un altre home, el Toni, que treballa com a pilot d’un (menys romàntic) vaporetto. A Toni l’encarna Nino Manfredi (1921-2004), un altre dels grans actors del cinema i el teatre italià, protagonista de la magnífica ‘El verdugo‘ (1964), de Luis García Berlanga.
La pel·lícula ofereix el que promet des dels títols de crèdit: una passejada turística pels punts més coneguts de Venècia: el Gran Canal, el Bacino San Marco amb el Palau Ducal, la Piazzeta i les gòndoles en primer terme, ponts i canals… I tot això fotografiat de forma molt clàssica per Tonino Delli Colli i al so dels violins que Lelio Luttazzi va col·locar a l’inici de la banda sonora.
Pel que fa a les localitzacions del film, des del primer moment veiem Bepi remant a la seva gòndola pel Gran Canal mentre s’acosta a un moll, on l’espera Lucía (Marisa Castellani), un altre dels seus lligams, a qui explica que se’n va a casar i que ja no la podrà veure més. I és que el senyor Fulgenzio (Riccardo Garrone), un frare amic seu i que el coneix massa bé, l’està pressionant perquè no tingui més embolics, si es vol casar amb la Nina. En aquesta escena, darrere dels dos personatges apareixen els hotels Continental i Príncipe, que encara hi existeixen.
Com és lògic, la Lucía li envia a fer punyetes. Després, Bepi intenta tornar un regal a una altra jove, Dorina (Jole Mauro), una donzella que colpeja una gran catifa amb un sacsejador per treure-li la pols. Una curiosa escena que havia de ser habitual als anys 50 i que passa a l’entrada d’un palauet, al costat del Gran Canal, i que podria ser el Palazzo Pisani Moretta, vist des de la parada Sant’Angelo del vaporetto.
Davant la presència inquisitiva d’una senyora gran, Bepi surt xiulant i s’acosta a la parada dels gondolers de San Marco, on apareix una tercera jove, Paulina, a qui torna una copa vermella de vidre de Murano. Com és previsible, la peça acaba feta miques a terra, quan la llença l’enfadada noia.
Bepi se suma després als gondolers que esperen els turistes a la sortida de l’estació de tren, la popular Ferròvia. Quan apareixen dos joves turistes amb dues senyores grans, Bepi vol evitar la temptació i pren les maletes de les dues àvies, que protesten per això. Així que Bepi es veu obligat a encarregar-se de l’equipatge de les dues noies, Nathalie (Inge Schoener) i Janet (Niki Dantine).
Don Fulgenzio, que hi és, se suma també al passeig en gòndola pel Gran Canal que Bepi ha ofert a les noies, ja que només estaran un dia a la ciutat. Però a l’alçada del Pont de Rialto, on la Nina regenta una botiga per a turistes, es produeix un altre embolic: Bepi atraca un moment la barca a la Riva del Vin.
Surt corrent del moll cap a les escales laterals del pont per saludar la seva xicota, que vesteix un bonic vestit vermell que el gondoler l’havia regalat. Però, en aquell moment, apareix la Rosa, un altre antic lliga que es creua amb Bepi quan aquest torna cap a la seva gòndola. I la noia porta un vestit vermell idèntic al de la Nina.
I aquí ho deixo per avui. La setmana que ve us explico més coses i localitzacions d’aquesta divertida comèdia d’embolics de Dino Risi i Alberto Sordi.
0 comentaris
1 retroping