Cada vegada admiro més la gent que fa cinema, que és capaç d’hipotecar-se per tirar endavant els seus somnis de cel·luloide (o del que sigui el support en que roden ara) i transitar el llarg, llarguíssim camí que va des del guió fins a l’estrena.
I la lluita per mantenir-se en cartell, en pugna amb els ‘blockbusters’ de Hollywood que ens inunden i el pressupost dels quals tan sols en publicitat és més gran que el de la producció d’una petita pel·lícula independent.
I després, aquest perseguir la inclusió en un festival, una nominació als premis de l’Acadèmia del Cinema que et doni una petita empenta més.
No deixeu, amics, de donar suport nostre cinema.
El seu esforç necessita de la nostra constància.