Fa un parell de mesos, vaig escriure en una entrada d’aquest bloc que hi havia tres coneguts films, part de les trames dels quals es desenvolupen al Camp San Barnaba, un dels llocs més animats de Venècia i per on solen passar els turistes camí del pont de l’Accademia o de l’estació de tren: ‘Bogeries d’estiu‘ (1955), de David Lean; ‘Indiana Jones i l’última croada‘ (1989), de Steven Spielberg, i ‘The Italian Job‘ (2003), de F. Gary Grey.
D’aquesta darrera i entretinguda pel·lícules ja us he explicat diverses coses. Així que avui parlaré de la segona, la tercera entrega d’Indiana Jones que, per a mi té a més un interès especial: vaig estar al rodatge d’algunes de les escenes que es van filmar a les províncies d’Almeria i Granada. Va ser una grata aventura que ja us explicaré. Vegem ara la visita de Indiana Jones a Venècia.
Indy (Harrison Ford) i el seu amic Marcus Brody (Denholm Elliott) pugen a un avió a Nova York amb rumb a Venècia (passant sobre les Açores i Lisboa) a la recerca del pare del nostre heroi, Henry Jones sènior (Sean Connery). Tots dos surten d’un vaporetto, al costat de la Basílica della Salute i amb el Campanile de San Marcos al fons, on els hi espera la doctora Elsa Schneider (Alison Doody).
El trio s’endinsa al barri de Dorsoduro i caminen per la Fondamenta Gherardini, creua el famós Ponte dei Pugni, on clans rivals de venecians s’estovaven de valent a cops de puny (d’aquí el seu nom) fins a la seva prohibició, el 1705. Amb la Elsa al davant, Indy intentant lligar amb ella i Marcus al darrere, tots tres continuen per l’altra banda del moll, passen per davant d’una barcassa dedicada a la venda de fruita i desemboquen al Camp San Barnaba.
En arribar a aquesta plaça, un grapat de figurants vestits d’època prenen alguna cosa a la terrassa d’un dels bars, mentre que altres passegen, i la càmera mostra la imponent façana de l’església de Sant Barnaba, amb la seva torre de maó darrere. Elsa vol ensenyar-los la biblioteca on Henry Jones va desaparèixer mentre buscava pistes del Sant Grial, a la secció de mapes de la ciutat de Venècia.
«Doncs des d’aquí no sembla una biblioteca», diu l’Indy. «Més aviat sembla una església», postil·la Marcus. I l’Elsa replica que, al seu dia, sí que va ser una església. En aquest moment i diàleg, ficció i realitat es barregen perquè l’església de Sant Barnaba ja no és tal: és un temple dessacralitzat, que exerceix la funció de sala d’exposicions, amb una mostra permanent dedicada a les màquines de Leonardo da Vinci. En una propera entrada us explicaré més coses d’aquesta exposició.
L’actual edifici va néixer sobre les ruïnes d’un temple anterior, probablement del segle X, però en va adquirir l’estructura i la façana clàssica actual cap a l’any 1749, amb unes altes columnes d’estil corinti i el frontó dissenyat per Lorenzo Boschetti.
A la ficció de la pel·lícula, l’interior d’aquesta biblioteca, les seves escultures de lleons i vitralls de cavallers, així com les catacumbes secretes ubicades sota ella, es van construir als famosos estudis Elstree del Regne Unit. I aquí és on el bo d’Indy destrossa una llosa per descobrir un passadís secret.
Així, després d’una sèrie de peripècies a l’interior, amb tombes, foc, aigua i moltes rates, Elsa i Indiana aconsegueixen escapar a través d’una claveguera, que obren al mig de les taules d’un cafè de la plaça i surten corrents, perseguits pels defensors de la Germandat de l’Espasa Cruciforme.
Després Elsa i Indy apareixen corrent al costat d’una Calle Santa Lucia i una zona industrial (que podria ser de Venècia, però no crec), on pujen a una motora i s’inicia una persecució en llanxes per l’aigua i entre vaixells. Per descomptat, aquest carrer no existeix en realitat en aquesta suposada localització, sinó que el rodatge es va fer als estudis Elstree d’Anglaterra uns dies abans.
Finalitzada la baralla entre Indy i Kazim, amb la gran hèlix d’un vaixell darrere, destrossant una de les barques, l’altra motora torna cap al centre i de nou som a la Venècia real, en aquesta ocasió el Canal Lavraneri, situat a la part del darrere de Sacca Fisola, una zona de la Giudecca molt poc turística, si exceptuem el Molí Stucky, imponent edifici d’una antiga firma farinera, que, actualment i després d’una àmplia reforma, és un hotel de la cadena Hilton.
L’escena finalitza a prop del Pont de l’Acadèmia, amb la Basílica della Salute al fons. Darrere els dos personatges, que parlen sobre el Grial, desfilen les façanes d’alguns dels palaus més famosos del Gran Canal, com el Palazzo Venier dei Leoni (seu de la Col·lecció Peggy Gugenheim d’art modern) i el Palazzo Barbarigo (ara un altre hotel de luxe). Finalment, Kazim desembarca al moll del Palazzo Barbaro, on explica a l’Indiana que el seu pare està retingut pels nazis en un castell fronterer entre Àustria i Alemanya.
Aquest palau, que en realitat són dues construccions unides, va pertànyer des de finals del segle XIX a una rica família de Boston, els Curtis-Conte, que durant bona part del segle XX va acollir nombrosos artistes com a convidats, entre ells el pintor impressionista Claude Monet i l’escriptor Henry James, que hi va escriuere la seva novel·la ‘Els papers d’Aspern’ en una de les seves moltes estades.
Tornant a Indiana Jones, la seva filmació a Venècia no va ser fàcil, ja que, contràriament al que seria aconsellable, el rodatge va ser en ple mes d’agost del 1988, quan més turisme sol haver-hi a la ciutat. Això ho confessa el britànic Robert Watts (cap de producció i després productor associat de George Lucas a les trilogies de ‘Star Wars’ i de ‘Indiana Jones’) al ‘com es va fer’ de la pel·lícula.
Watts explica que, després de gestionar els permisos necessaris, es van poder «apropiar» del Gran Canal (al tram comprès entre la Salute i el pont de l’Accadèmia) entre les 7 del matí i l’1 del migdia del dilluns 8 d’agost. El director de fotografia, Douglas ‘Dougie’ Slocombe, va aconseguir que no es veiessin les moltes antenes parabòliques que sobresortien a l’altra banda del moll.
Com a bonus track extra us deixo aquest vídeo que corre per YouTube, pel que sembla filmat mitjançant una càmera domèstica pel mateix Steven Spielberg, en què es veu George Lucas i diversos membres de l’elenc, com Alison Doody i Harrison Ford, fent una visita de cortesia a la caserna de la policia de la ciutat.
Sean Connery, que no intervenia en cap escena veneciana del film, també estava convidat i signava autògrafs a dretà i sinistre. Tots ells van estar allotjats al mític Hotel Danieli de la Riva degli Schiavoni, bonic i caríssim, pertanyent actualment a la cadena Marriott.
Deixa un comentari