Tercera de les ciutats europees més cinematogràfiques, la capital italiana és la que jo sento més propera (en esperit) de les tres grans, juntament amb París i Londres. Molt abans de conèixer-la una mica més gràcies als seus grans directors, curiosament va ser una pel·lícula de Hollywood la que em va fer descobrir-la: l’encantadora ‘Vacances a Roma‘ (1953), amb Audrey Hepburn i Gregory Peck, la cinta de William Wyler, de la qual aquests dies fa 70 anys.
Els meus col·legues de la crítica s’hauran emportat les mans al cap per no haver començat aquesta entrada (última de la temporada, abans de l’habitual aturada d’agost), amb ‘La dolce vita‘ (1960), de Federico Fellini, que m’agrada molt més que el seu ‘Roma'(1972). I és que el record de la immensa Anita Ekberg banyant-se a la Fontana di Trevi davant els ulls de Marcello Mastroianni és incomparable.
I no només aquest bany mític, sinó el ball de l’actriu als Banys de Caracalla, el deambular de Marcello per la cèlebre Via Veneto i la plaça de Sant Pere del Vaticà, on el periodista ha anat seguint una estàtua de Jesucrist portada per a sobre de les teulades de Roma per un helicòpter a l’inici del film.
Però torno a Hepburn i Peck, convertit aquest darrer en un periodista que porta la segona a visitar a vespa una Roma que la princeseta rebel no podria veure des de palau i les seves servituds: la Piazza di Spagna, amb la seva magnífica escalinata de la Trinità dei Monti, el Castell de Sant’Angelo o la famosa Bocca della Verità situada a l’església de Santa Maria in Cosmedin.
I si parlem de vespes, l’altra més famosa del cinema italià és la de ‘Caro diario‘ (1993), de Nanni Moretti. L’itinerari que aquest actor i director realitza a bord de la moto és notable: des dels barris de Garbatella i Spinaceto, al sud de la capital, arriba fins a Ostia, on la ruta finalitza al lloc on va ser assassinat el realitzador Pier Paolo Pasolini i on hi s’eleva un monument a la seva memòria.
Naturalment que hi ha moltes, moltíssimes més pel·lícules rodades a Roma, entre elles, algunes escenes de les sagues de James Bond, com ‘Spectre’ (2015), i de diverses ‘Misión Impossible’ (inclosa la seva recent última entrega, ‘Sentencia mortal – Part 1’), sense oblidar ‘El padrí 3’ (1990) i ‘Ángels i dimonis’ (2009), però la meva intenció no és ser exhaustiu: teniu una breu llista a la Wikipedia.
Deixa un comentari