Entre les noves sèries que arriben a les nostres cases a través de la televisió tradicional en obert o mitjançant les plataformes de pagament via internet (‘streaming’), avui els escric d’una sèrie de les de bon rotllo, de les que et fan gaudir amb seus personatges i històries i acabar cada capítol amb un somriure. Es titula ‘Totes les criatures grans i petites‘ i l’acaba d’estrenar la plataforma catalana Filmin.
Es tracta d’una ficció anglesa actual, ambientada a finals dels anys 30 de segle XX i amb totes les característiques de les millors produccions britàniques: bons guions, realitzacions més que correctes, estupenda recreació de l’època i amb un grapat d’actors que saben treure suc als seus personatges. A més, els puc assegurar que farà les delícies dels amants dels animals, grans i petits, com diu el títol. També té aquest to agradable i càlid que ja posseïa ‘Els Durrell‘, que també acull Filmin.
Però anem a pams. Primer, la trama, que és una nova adaptació dels llibres de James Herriot (1916-1995), pseudònim de l’escriptor James Alfred Wight, que va exercir durant dècades com a veterinari rural al comtat de Yorkshire de el Nord, a la meitat d’Anglaterra.
Es tracten d’històries semiautobiográficas que l’autor va escriure en una dotzena de llibres a partir de l’any 1969. Van ser tan populars, que van aconseguir incrementar el nombre de joves estudiants de Veterinària, a més de donar lloc a un parell de telefilms i una telesèrie.
El protagonista és el mateix James Herriot jove, acabat de sortir de la Universitat i que viu a Glasgow amb els pares. Un dia li arriba una oferta de treball a la zona de parc nacional de Yorkshire Dóna’ls per part d’un, més aviat excèntric, veterinari anomenat Siegfried Farnon. Aquest viu en un casalot, Skeldale House, amb una majordoma, la senyora Hall, i posteriorment el germà menor de Farnon, anomenat Tristan, un bala perduda.
Les peripècies de tots ells i les seves relacions amb els veïns, grangers i ramaders de l’comtat, més les cures que proporcionen des gats i gossos domèstics a cavalls i vaques a punt de parir, conformen el simpàtic nucli argumental.
La primera adaptació dels llibres d’Herriot va ser una pel·lícula per a la televisió, rodada el 1975, només sis anys després de la publicació de l’obra literària original. Va ser dirigida per Claude Whatham i interpretada per Simon Ward (com James) i Anthony Hopkins (com Siegfried), acompanyats de Lisa Harrow, Brian Stirner i Freddie Jones.
La seva seqüela, amb altres actors, va ser menys interessant, però la BBC va decidir impulsar una sèrie, que es va mantenir en pantalla de 1978 a 1990, al llarg de set temporades i 90 episodis, amb Christopher Timothy, Robert Hardy i Peter Davison al capdavant del repartiment.
La minisèrie actual de sis capítols que arriba ara a Filmin part del mateix material, però amb nova saba, amb un repartiment encapçalat pel jove actor escocès Nicholas Ralph (1990), com el jove, ingenu però eficaç James Herriot, el seu primer paper de importància.
El veterà Samuel West (1966) encarna Siegfried Farnon, la dura aparença amaga a un tipus noble i generós. West és fill de el llegendari Timothy West i un rostre molt popular en el cinema i la televisió anglès, amb treballs que van des de ‘Retorn a Howards End’ a ‘The Crown’. El tercer en concòrdia és Callum Woodhouse, que ja va interpretar a Leslie Durrell, el germà aficionat a les armes en la sèrie de ‘Los Durrell’, li proporciona el toc amant de la gresca a Tristan Farnon.
A destacar que aquesta nova adaptació ofereix notables tocs d’igualtat de gènere i un major pes dels personatges femenins de la trama, començant per Anna Madeley, com la senyora Hall, la mestressa de claus, i Rachel Shenton, com l’atractiva grangera Helen Alderson .
Com gairebé sempre en les produccions angleses, el grapat d’actors secundaris ofereix recitals notables que aporten brillantor als seus personatges, encara que siguin de curta durada. I aquí destaca amb llum pròpia la gran Diana Rigg, morta el passat mes de setembre: aquí va fer un dels seus últims treballs, encarnant a la senyora Pumphrey, una adinerada dama a la qual grassonet i emmurriat gos pequinès ha de tractar el jove veterinari Herriot.
Finalment, en l’apartat tècnic, cal assenyalar que els dos primers episodis estan dirigits pel britànic Brian Percival, conegut pel seu treball en la sèrie ‘Downton Abbey’, la minisèrie ‘Nord i Sud’ i les pel·lícules ‘A boy called tat ‘i’ La lladre de llibres ‘.
Ah … i no es perdin els bonics títols de crèdit, uns dibuixos o pintures animades que recorden algunes de les portades dels llibres originals i també a l’estil dels crèdits de la sèrie ‘Los Durrell’, si bé en aquest cas van ser dissenyats per Alex Maclean mentre que en les ‘criatures’ la direcció d’art es deu a Thomas Goodwin.
Les aventures de l’veterinari anglès ja tenen continuació: el Channel 5 britànic estrenarà la segona temporada de la sèrie el proper mes de gener. Filmin l’emetrà a l’octubre de de 2021, segons ha avançat el seu director editorial, Jaume Ripoll.
Deixa un comentari