Tots els homenatges que se li estan fent aquests dies a Orson Welles, geni i figura del cinema, m’ha recordat les tres paginetes que fa 20 anys (sí, 20 anys! ja) li vaig dedicar en un llibret que vaig escriure sobre la història del cinema.
Era un petit llibre, que em va encarregar el desaparegut Ricardo Gil, qui va ser director de Màrqueting de l’exhibidora Cinesa durant un munt de temps, coincidint amb el centenari del setè art i el destí eren els nens que acudien a les sales de la seva empresa.
Vist amb aquesta perspectiva, crec que el llibre era útil per al que es pretenia. Res comparable a qualsevol estudi dels col·legues que es passen mesos i anys per donar a llum nous textos sobre el cinema i els seus creadors.
Parir un llibre no és fàcil. No sé com s’ho fan els que escriuen (i publiquen) tant. Ara mateix estic ficat en un que vaig començar fa més d’un any, i entre mig he acabat un altre, que veurà la llum d’aquí a uns dies, de moment en format digital, i que m’ha portat gairebé sis mesos de treball intens.
Ja us explicaré molt aviat de què va i on el podeu adquirir, si us interessés.
De moment, us deixo aquí aquelles tres pàgines que li vaig dedicar al mestre Welles.
Etiqueta: Libros
En Diez veces siete (editorial Planeta), el seu últim llibre, Maruja Torres diu (a la pàgina 22, si busqueu la cita) algunes coses que qualsevol periodista (i molts altres treballadors) subscriuríam…, almenys els més veterans:
“Un, en primer lloc, treballa on pot, i no on vol. De vegades, si es té sort, estima el lloc on treballa, posem que en un 60 o 70 per cent. De vegades es baralla amb la circumstància en la qual li toca exercir la seva feina; en altres ocasions no aconsegueix agafar el son. Es fa el que es pot. En el millor dels casos es lluita per fer el que s’ha de fer.”
