Des de fa molts anys, admiro la ironia que desenvolupa el meu company (i no obstant amic) Ferran Monegal des de fa gairebé 25 anys a ‘El Periodico‘.
Em divertia molt aquest personatge de vellet rondinaire que s’ha fabricat al llarg dels anys i que va consolidar en el seu programa de Betevé ‘Telemonegal’.
Més d’una vegada vaig assistir al seu plató per poder xerrar amb personatges als quals ell convidava i aconseguia entrevistar abans que jo, noi de premsa. Coses de la tele: primer les càmeres, després els micròfons i finalment els periodistes del paper.
Quan edito les seves columnes, li col·loco bé els accents, que ell escampa amb anàrquica generositat. I estima la forma de ficar el dit a moltes nafres amb humor i ironia en els seus articles per al diari.
No agrada a tothom, perquè l’home té el seu caràcter, però jo li aprecio i per això em vaig alegrar que aparegués un parell de vegades a ‘La Sexta noche’, programa que ha acabat fitxant-lo.
Convertir les nostres converses en aquesta entrevista ha estat més plaer que feina. Aquí us deixo l’enllaç a la notícia en el diari i el text pla. La foto és del meu amic Julio Carbó.
Cinc anys després d’haver de tancar el seu programa a Barcelona Televisió (Betevé), el periodista i crític de tele Ferran Monegal torna a la petita pantalla per fer «crítica de tele des de la tele». Des d’aquest dissabte, i un parell de vegades al mes, un ressuscitat ‘Telemonegal’, més polític, apareixerà com una secció dins del programa ‘La Sexta noche’ (La Sexta, cap a les 22.30) amb el títol de ‘Monegal sin filtro’. I el seu últim convidat de llavors, Xavier Sardà, serà qui li donarà la benvinguda aquest dissabte (aquí, l’instant de la trobada).
Expliqui, expliqui. ¿Com és que l’ha fitxat La Sexta? A l’octubre, em van demanar intervenir dos dissabtes [els dies 7 i 28] per parlar de la situació de les televisions a Catalunya i Espanya, i vaig tenir una molt bona resposta de l’audiència. Els va agradar com va quedar, i m’han demanat que hi torni un parell de vegades al mes.
¿Per quant temps? De moment, vuit intervencions al llarg de quatre mesos. Tant La Sexta com jo estem oberts a seguir, segons com vagi la cosa. Aquest mes de desembre hi seré aquest dissabte, dia 16, i el pròxim, dia 23.
¿És com ressuscitar Telemonegal? En certa forma faré una espècie de Telemonegal, el programa que vaig fer durant 10 anys a BTV i que em vaig veure obligat a tancar en fa cinc, però més inclinat a com toquen el tema polític les diferents televisions.
¿Es va veure obligat a tancar-lo? Telemonegal era el programa líder de la cadena municipal. Però des que va entrar Xavier Trias a l’alcaldia l’espai no interessava, entre altres coses, perquè temien que fes ombra a TV-3. No s’atrevien a tancar-lo, però m’anaven arraconant, em van canviar de dia, van treure el públic (al qual no pagàvem, que hi anava gratuïtament) i vaig decidir marxar. Així que vaig aprofitar que es complien 10 anys per tancar-lo. Com deia Alfonso Guerra, més val girar full que no que te’l girin.
¿A qui molestava, vostè? És que la meva manera de mirar la televisió és molt incòmoda. Un programa sobre tele, en un món tan endogàmic com el dels periodistes de televisió, molesta. No interessa una reflexió crítica sobre la televisió que s’està fent ara.
Sobretot, a Catalunya… Donada la meva interpretació de com està treballant TV-3 i la megafonia de la parròquia independentista, des del punt de vista televisiu se m’han tancat les portes a Catalunya. Tinc sort que EL PERIÓDICO publica la meva columna diària: vaig començar el 1993 i aviat compliré 25 anys, i no m’han tocat mai ni una coma. I també d’estar en el programa de Júlia Otero a Onda Cero, on col·laboro diàriament des de fa 11 anys.
¿De què anirà ‘Monegal sin filtros’? D’analitzar des del punt de vista televisiu quines notícies obren els informatius, què silencien, què manipulen… Una reflexió sobre la nostra pròpia feina. Una cosa que no agrada aquí ni a fora. És una cosa que cap directiu de tele accepta. Menys a La Sexta, que ha acceptat les meves condicions sense límits. Aquesta cadena és l’única que s’ha convertit en un referent informatiu i la que a nivell de tot Espanya ha donat visibilitat a tot el conflicte del procés. I últimament s’acosta a TV-3 en les audiències de Catalunya. Si abans la tendència era posar els informatius de TVE-1 com a exemple, ara la referència és La Sexta. I he de dir que hi ha sintonia tant amb Antonio García Ferreras, director de la cadena i artífex del meu fitxatge, com amb César González Antón, cap d’informatius, i amb Eva Cabrero, la directora de La Sexta noche.
¿I podrà criticar La Sexta? És clar. El meu serà un espai de 30 o 35 minuts, dins d’un programa consolidat, com és La Sexta noche. I em donen tota la llibertat. A més, la meva relació amb Iñaki López, el presentador, és excel·lent: hi ha feeling. Jo explicaré la meva mirada sobre com tracten la política les diferents cadenes públiques i privades, incloses les autonòmiques. I no només TV-3, sinó, per exemple, Canal Sur i com està tocant el tema dels ERO.
