Audrey Hepburn i Gregory Peck, a ‘Vacances a Roma’, fa 70 anys.
Tercera de les ciutats europees més cinematogràfiques, la capital italiana és la que jo sento més propera (en esperit) de les tres grans, juntament amb París i Londres. Molt abans de conèixer-la una mica més gràcies als seus grans directors, curiosament va ser una pel·lícula de Hollywood la que em va fer descobrir-la: l’encantadora ‘Vacances a Roma‘ (1953), amb Audrey Hepburn i Gregory Peck, la cinta de William Wyler, de la qual aquests dies fa 70 anys.
Els meus col·legues de la crítica s’hauran emportat les mans al cap per no haver començat aquesta entrada (última de la temporada, abans de l’habitual aturada d’agost), amb ‘La dolce vita‘ (1960), de Federico Fellini, que m’agrada molt més que el seu ‘Roma'(1972). I és que el record de la immensa Anita Ekberg banyant-se a la Fontana di Trevi davant els ulls de Marcello Mastroianni és incomparable.
Amb els escenaris londinencs de James Bond al cap o els de la trilogia anglesa de Woody Allen (‘Match Point’, ‘Scoop’ i ‘El somni de Casandra’) com a guies de capçalera, la capital britànica és la meva segona opció d’aquest mes de juliol per parlar de viatges de pel·lícula.
Naturalment, una visita a aquesta gran ciutat significa passejar pel costat del riu Tàmesi, veure el Big Ben i el Parlament, la famosa Torre de Londres, la Sínia del Mil·lenni i la Tate Gallery. Si ens acostem al centre, no deixeu de deambular per Picadilly Circus i Trafalgar Square, i potser podeu dinar a Chinatown.
L’altre dia us vaig deixar amb la Vesper arribant al palauet on es desenvolupa l’escena culminant de ‘Casino Royale’. Atents, que hi ha detalls que fan ‘spoiler’ de la pel·lícula. L’exterior d’aquest edifici té una semblança raonable amb la façana del Palazzo Pisani, seu del Conservatori Estatal de Música Benedetto Marcello.
Aquest casalot, aixecat el 1876 en honor d’aquest compositor venecià, està situat al costat del Camp Santo Stefano i molt a prop del Pont de l’Acadèmia, i ha comptat amb alumnes tan diferents com la soprano Katia Ricciarelli i els cantants Pino Donaggio i Patty Pravo. També s’hi van rodar escenes de ‘One Chance‘ (‘La meva gran oportunitat: la veritable història de Paul Potts’. 2013).
Dimecres passat, 31 d’agost, us vaig deixar penjats amb l’arribada de James Bond i Vesper Lynd a Venècia a bord del veler Spirit. Avui us acostaré als escenaris venecians del trepidant final de ‘Casino Royale’, si bé ho faré en dues entregues, per no avorrir-vos amb textos massa llargs.
La parella s’ha relaxat i ha estat fent l’amor a un hotel proper a la Piazza San Marco. Vesper diu a 007 que el deixa per anar al banc i es veuran en mitja hora. Però una trucada de M, la cap del Servei Secret, fa veure Bond que l’han enganyat. Incís: el preciós vestíbul els esglaons del qual baixa ràpidament el nostre heroi mentre parla amb el seu banquer no és a Venècia: són les escalinates del Museu Nacional de Praga, a la República Txeca.
Aprofitant que avui comença la 79a Mostra Internazionale d’Art Cinematogràfica di Venezia, que ahir a la nit va tenir la seva preestrena amb la projecció d’una còpia restaurada de ‘Stella Dallas’ (1925), d’en Henry King, torno a contar-vos coses de les pel·lícules rodades a la ciutat dels canals.
I atès que durant les darreres setmanes, la nostra televisió autonòmica, TV-3, està emetent la integral (en desordre, això sí) de les pel·lícules de James Bond i que la plataforma Prime Video d’Amazon les té totes, ja que és el moment ideal per parlar-vos de ‘Casino Royale‘ (2006).
“És una manera d’explicar històries fent servir contingut dels anomenats mitjans socials. Permet compartir tuits, actualitzacions a Facebook, fotos (també de Flickr i Instagram), sons i vídeos. Les històries que es creen són interactives i fàcils de compartir i inserir en llocs web”.
En efecte, he fet aquesta prova i és fàcil. No deixa de ser un copiar-i-enganxar que adquireix forma d’imatge embeguda a la teva web o al teu blog. Bonic i barat. L’originalitat està en el que expliquen els altres en les retallades que incorpores al teu lloc.
Aquesta nit, aprofitant que Spectre ja està als cinemes, Antena 3 emetCasino Royale, la primera pel·lícula ambDaniel Craig com James Bond… i l’última vegada que 007 es va passejar per Venècia.
En el meu llibre Venècia de cinema parlo dels escenaris reals de la ciutat on es va rodar aquest film. Us explicaré alguns llocs que podreu reconèixer veient les aventures del personatge.
Per començar, Bond, per no ser menys, entra per la porta gran a la ciutat: en veler! La seva nòvia, Vesper, maneja el timó del vaixell, el Spirit, i deixa Murano a estribord per encarar la Fondamenta Nuove per babord. El vaixell llisca des del pont dels Scalzi cap al de pont de Rialto, en paral·lel al Mercat, on Vesper entreveu el dolent de la pel·lícula i prossegueix en direcció al pont de l’Acadèmia a través del Gran Canal.
Incís: cap veler pot passar per sota de cap pont venecià, llevat que talli, doble o abati el pal …
Fem un tall, per no revelar massa la trama.
Bond ha de perseguir a la seva noia des de l’hotel on estaven allotjats cap a Sant Marc. Per cert: la de problemes que van tenir per rodar aquesta escena, en ple estiu i amb centenars de turistes a la famosa plaça.
007 mira a banda i banda dels porxos de la plaça i la creua corrent a la recerca d’una sucursal bancària: el Basel Bank.En realitat, és la Banca Commerciale Italiana, situada a la cantonada nord-est de la plaça i amb un típic caixer automàtic al seu interior.
Però la noia s’allunya amb un maletí a la mà a través del Sotoportego del Cavalletto, pujant les escales del pont homònim. No ha canviat res en aquest carreró, inclòs un hotel de la cadena Best Western el cartell anunciador es pot veure perfectament en la pel·lícula.
Vesper s’allunya de la zona, travessa el Sotoportego de li Colonne i el pont annex i arriba a les portes d’un vestusto palazzo, on es desenvolupa l’escena culminant de la pel·lícula, que ja no us explicaré.
Només us diré que l’exterior de l’edifici té una semblança més que raonable amb la façana del Palazzo Pisani, seu del Conservatori Estatal de Música Benedetto Marcello, aixecat en 1876 en honor d’aquest compositor venecià, contemporani d’Antonio Vivaldi.
Si llegir més coses d’aquesta i les 36 pel·lícules que integren el llibre, podeu passar-vos per l’editorial Ecos o Amazon, i amb només un clic baixarà a la vostra tableta o telèfon intel·ligent.
Necessary cookies help make a website usable by enabling basic functions like page navigation and access to secure areas of the website. The website cannot function properly without these cookies.
We do not use cookies of this type.
Marketing cookies are used to track visitors across websites. The intention is to display ads that are relevant and engaging for the individual user and thereby more valuable for publishers and third party advertisers.
We do not use cookies of this type.
Analytics cookies help website owners to understand how visitors interact with websites by collecting and reporting information anonymously.
We do not use cookies of this type.
Preference cookies enable a website to remember information that changes the way the website behaves or looks, like your preferred language or the region that you are in.
We do not use cookies of this type.
Unclassified cookies are cookies that we are in the process of classifying, together with the providers of individual cookies.
We do not use cookies of this type.
Cookies are small text files that can be used by websites to make a user\'s experience more efficient. The law states that we can store cookies on your device if they are strictly necessary for the operation of this site. For all other types of cookies we need your permission. This site uses different types of cookies. Some cookies are placed by third party services that appear on our pages.
