M’estranya que en un país com el nostre, on el futbol ocupa hores i hores de televisió, no s’hagi publicitat molt més del que és habitual en les produccions de Netflix una sèrie com ‘Un joc de cavallers’, que narra els orígens d’aquest esport. Potser és perquè ‘The english game’ (el seu títol original) va de molt més que de el futbol.

Anem per parts. En l’origen de la sèrie està el britànic Julian Fellowes, l’oscaritzat guionista de ‘Gosford Park’ (2001), autor del llibret de pel·lícules com ‘La fira de les vanitats’ (2004), ‘La reina Victoria’ (2009) i ‘The Tourist’ (2010), a més de creador de l’exitosa sèrie ‘Downton Abbey’ (2010-2015). Es coneix menys que Fellowes, també novel·lista, productor i realitzador, posseeix un títol de baró i que pertany a el partit conservador, aspectes de la seva vida que segur ha sabut aplicar a les seves històries. Netflix va fitxar perquè creés i produís aquesta estupenda ficció, que fa gaudir no només als aficionats a el futbol.

La història se situa en 1879, pocs anys després de l’naixement de la Football Association anglesa, que en 1863 havia proposat unes primeres regles per practicar-lo, més enllà de donar puntades a una pilota i ficar-lo en una porteria. Aquesta associació va instaurar la FA Cup, una competició d’eliminació directa, com l’actual Copa de Rei, per exemple.

Era una època en què tots els jugadors eren aficionats, en la qual equips de joves aristòcrates gaudien d’allò més amb aquell ‘joc de cavallers’ i en què noves formacions, integrades per treballadors, aspiraven a guanyar als senyorets.

La trama se centra en la rivalitat entre l’equip favorit de la classe alta, Old Etonians, format per antics alumnes de l’famós col·legi Eton, d’on han sortit sempre les elits del Regne Unit, i el Darwen, propietat de l’petit industrial cotoner James Walsh i integrat per treballadors de la seva fàbrica. L’empresari, un home fet a si mateix i procedent de la classe baixa, desitjós de guanyar la copa, decideix fitxa d’amagat i pagant-los (cosa prohibida llavors) a dos jugadors escocesos, que donaran la sorpresa als estirats cavallers d’Eton.

Al capdavant d’aquests últims està Arthur Kinnaird, el capità i jugador estrella dels Old Etonians, un personatge amb un interessant desenvolupament al llarg de la trama. Aquí és on Fellowes aplica els seus coneixements: aquest jove aristòcrata, fill de banquer, passa d’un cert menyspreu cap a la classe treballadora a una progressiva comprensió de les seves necessitats, a el mateix temps que veiem com millora la relació amb la seva jove esposa, malmesa arran d’un trist succés.

Lord Arthur Fitzgerald Kinnaird va existir realment. Va ser una de les primeres estrelles de el futbol anglès, va guanyar cinc vegades la FA Cup i va ser president de l’Associació de Futbol anglès durant 33 anys, des de 1890 fins a la seva mort, el 1923, quan tenia 75 anys. I certament, com apunta en diversos moments la ficció de la sèrie, va desenvolupar una posterior tasca filantròpica, finançant la creació de diversos orfenats. Li encarna l’atractiu actor anglès Edward Holcroft (1987), fins ara un secundari en films com ‘Kingsman: servei secret’ i ‘Kingsman: el cercle daurat’, així com en la sèries ‘London Spy’ (2015), ‘Alias Grace ‘(2017) i ‘Gunpowder ‘(2017).

De la mateixa manera, Fellowes aposta també per un bon desenvolupament (amb diverses llicències narratives, com és lògic) de l’altre personatge protagonista (l’antagonista), Fergus ‘Fergie’ Suter, un dels primers futbolistes professionals. Nascut a Glasgow, el 1857, fill d’un borratxo maltractador, va deixar la paleta pel futbol per ajudar la seva família a sortir de la pobresa. Va començar en el Partick escocès abans de viatjar cap al sud, per jugar, cobrant un petit sou, amb el Darwen, l’equip d’aquesta localitat anglesa de l’comtat de Lancashire.

La narració avança a el temps que mostra la difícil relació de Suter amb els altres jugadors de l’equip, uns aficionats que no cobraven per això, encara que sí per treballar a la fàbrica de cotó de l’propietari i la seva ambigua postura davant d’una vaga plantejada pels operaris quan el gremi de cotoners decideix retallar unilateralment els sous i que Fellowes dibuixa amb traç gruixut i esbiaixat (la postura dels obrers, és clar).

La sèrie incideix també en les complicades relacions amb el seu pare i el seu desig de protegir la seva mare i germanes, així com els seus dubtes a l’hora de fitxar per un altre equip que, com passa encara en aquests dies, quan la lleialtat a una samarreta es topa amb una oferta econòmica més gran. L’actor escocès Kevin Guthrie (1988), conegut pel seu bon fer en les pel·lícules ‘Es fa de dia a Edimburg’ (2014), de Dexter Fletcher, i ‘Sunset Song’ (2015), de Terence Davies, és l’encarregat d’interpretar, i molt bé, a Fergie Suter.

En conclusió, ‘Un joc de cavallers’ és una d’aquelles produccions angleses perfectament produïda, dirigida, ambientada i interpretada que val la pena tenir en compte.