Poc abans de Sant Jordi, la nostra diada dels llibres i les roses, que coincideix amb el Día Internacional del Llibre a la resta d’Espanya i en nombrosos països, l’editorial Ecos Travel Books va publicar una nova edició de la meva guia de viatge de les Illes Fèroe, corresponent a aquest any 2025. És tracta de l’única guia específica d’aquest arxipèlag en espanyol i la podeu trobar a llibreries físiques, en paper, com la coneguda Altaïr, i a diverses plataformes d’internet en versió digital.

A la meva recerca d’informació per a aquesta nova edició de la guia, vaig tenir un parell de troballes felices. Començo per la primera: vaig conèixer l’escriptor murcià Mariano González Campo, autor d’un imprescindible diccionari feroès-espanyol, la segona edició del qual acaba de veure la llum de la mà del servei de publicacions de la Universitat de Múrcia (Editum).

Es tracta d’un diccionari que Editum ja va coeditar el 2016 juntament amb l’editorial feroesa Sprotin. “En aquesta ocasió es tracta d’una versió amb un format més atractiu i més manejable, ideal per portar-lo de viatge”, explica aquest escriptor, doctor en Traducció i Interpretació per la Universitat de Valladolid, que ha traduït sagues mítiques de l’arxipèlag.

Que algú com ell sigui traductor de diverses llengües nòrdiques a mi em va resultar força interessant. No només va estudiar aquests idiomes sinó que, des de ja fa més de 30 anys, s’ha passat mesos i mesos, tant a les Fèroe com a Islàndia, Noruega, Suècia i altres països nòrdics, per tal de traslladar al castellà mites i llegendes d’aquestes cultures. No deixeu de passar-vos per la seva pàgina web, El cuaderno del feroés, bloc dedicat a difondre la cultura nòrdica.

En un dels seus últims llibres, ‘Cuentos y leyendas de las Islas Feroe‘ (Miraguano Ediciones), Mariano ha recopilat, editat i traduït directament del feroès 34 relats del folklorista i filòleg Venceslaus Ulricus Hammershaimb (1819-1909), entre els quals es fan des de follets i trasgos, trols, sirenes i sirens, fins a la llegendària història de Kópakonan, la dona foca de l’illa de Kalsoy, i la llegenda del Gegant i la Bruixa, dues enormes roques situades al nord del poble feroès d’Eiði.

Ara mateix, Mariano està investigant el gènere nòrdic medieval de les ‘riddarasögur’ o sagues de cavalleries i efectuant una comparació de motius literaris i folklòrics en els llibres de cavalleries castellans i en les ‘riddarasögur’ islandeses. També està fent una investigació sobre la recepció, traducció i elaboració de la literatura artúrica a l’Escandinàvia medieval, així com una traducció d’un text noruec del segle XIII.

I gràcies a Mariano també he conegut un magnífic dibuixant les il·lustracions del qual de les Illes Fèroe i de Grècia són extraordinàries. Es tracta del viatger, escriptor i il·lustrador Ramon Valverde, que viu a Mataró. L’any passat va publicar el llibre ‘Illes Feroe, quadern de viatge a les illes de xais‘ (la segona edició vindrà amb pròleg d’en Mariano), una petita meravella que, a més de textos en forma de breu guia, inclou nombroses il·lustracions del seu autor.

Ramon també ha publicat un quadern sobre Islàndia (‘on la terra respira’) i un preciós calendari d’espècies d’ocells per a tot l’any. Fa poques setmanes, després d’un nou viatge a les seves estimades Grècia i Turquia, ha publicat a la seva pàgina web nombroses il·lustracions amb el títol de la Turquia hel·lenística, base del seu nou i esperat llibre:Grècia. El llegat hel·lenístic: Macedònia i Àsia Menor‘. De nou, i molt encaridament, us suggereixo passar pel seu bloc i gaudir del seu art.