A inicis del 2020, ja en plena pandèmia, la revista ‘Viajes National Geographic‘ em va publicar un petit reportatge sobre Fuerteventura, que m’havien demanat uns mesos abans, atès que jo havia visitat per primera vegada l’illa canària durant uns dies de novembre del 2013, fa deu anys.
Aquella visita, que em va agradar molt, va coincidir a més amb la presència a la zona sud de l’equip de rodatge de la pel·lícula ‘Exodus’, en què Ridley Scott va recrear la fugida de Moisès d’Egipte. El director d’ ‘Alien’ i ‘Blade Runner’ va escollir Cofete i Punta de Jandía per convertir aquests llocs en la península del Sinaí (amb l’ajuda d’uns bons efectes visuals) i filmar així la persecució de l’exèrcit del faraó al profeta i l’arribada d’aquest i el poble jueu al Mar Roig.
La revista va publicar el reportatge en paper i, posteriorment, el 27 d’abril del 2020 una versió digital del text a la seva web amb fotos del banc d’imatges d’iStock que llueixen la mar de bé i que van titular així: “Fuerteventura, un paraíso a la vuelta de la esquina“. El text original que vaig enviar a la redacció va ser el que us deixo a continuació i que jo vaig titular amb aquest ‘aigua, sorra i vent’.
Fuerteventura: aigua, sorra i vent
Fuerteventura, l’illa canària més propera al continent africà, és una bella desconeguda amb més de 150 quilòmetres de platges i aigües turqueses. Aquest paradís de windsurfistes i kitesurfistes també és ideal per a amants de la bici de muntanya i el senderisme. Una destinació perfecta per a una escapada hivernal. Emporteu-vos banyador, però també una jaqueta.
Situada a unes tres hores de vol des de la península, el modern aeroport del Matorral és a sis quilòmetres de Puerto del Rosario, la capital de Fuerteventura. Anomenada Puerto Cabras fins als anys 50 del segle passat, aquesta ciutat va ser el lloc on va arribar bandejat Miguel d’Unamuno el 1924. Protagonista de la recent pel·lícula ‘Mientras dure la guerra’, d’Alejandro Amenábar, el seu record perdura en molts racons de la illa majorera.
A la capital destaca una estàtua de bronze de mida natural de l’intel·lectual basc, obra de l’escultor Emiliano Hernández, instal·lada davant de la Casa Museu Unamuno, l’antic Hotel Fuerteventura on es va allotjar el filòsof i escriptor fa gairebé cent anys. L’edifici està situat a la zona més cèntrica de la ciutat, al costat de l’edifici del Cabildo i davant de l’Església de la Mare de Déu del Roser.
Tant a Puerto del Rosario com en altres zones de Fuerteventura es poden veure nombroses escultures a l’aire lliure, algunes d’elles obra del mateix Hernández, com les estàtues de Guise i Ayose, dos gegants que presideixen el Mirador de Betancuria, una talaia de panoràmiques privilegiades a menys de 30 quilòmetres de distància. Aquesta localitat va ser la primitiva capital de l’illa i és el nucli del Parc Rural Betancuria, espai natural semidesèrtic, travessat per una carretera que serpenteja entre alçades properes als 700 metres i barrancs de vertigen.
Si se segueix la ruta cap a l’oest, arribarem a Ajuy, l’antic port de La Peña. A la zona nord de la platja de sorra negra s’inicia un camí repuntat per dunes fòssils, que voreja la costa i, que després de passar un mirador i un antic forn de calç, arriba a unes escales que baixen fins a l’entrada de dues enormes i profundes coves, comunicades entre si, que constitueixen una meravella per la seva antiguitat geològica.
Els gairebé 150 quilòmetres que separen Corralejo, la localitat més al nord i el port des d’on parteixen els ferris cap a la propera Lanzarote, i el Far de Punta Jandía, a l’extrem sud, aconsellen dividir l’estada en dues parts per poder gaudir de Fuerteventura com es mereix. Si bé és molt possible que el viatger pugui prendre el sol i, fins i tot, banyar-se a les fredes aigües de l’Atlàntic, no oblideu portar un jersei o una jaqueta, perquè a la nit sol refrescar.
El Parc Natural de Corralejo acull un immens camp de dunes que sembla esqueixat del desert del Sàhara. Des de les seves magnífiques platges, freqüentades per nombrosos windsurfistes, es pot observar a tir de pedra la salvatge Illa de Lobos. S’hi accedeix amb vaixell, però des del gener del 2019 cal sol·licitar un permís per recórrer aquest espai natural protegit.
A una desena de quilòmetres es troba la zona de volcans més important de l’illa. Entre aquests destaquen Las Calderas i, en especial, Calderón Hondo. Diverses rutes ben senyalitzades des de Corralejo i Lajares permeten accedir caminant fins a un mirador des d’on admirar el seu cràter fotogènic de 70 metres de profunditat. Una mica més lluny, cap al sud, es troba el poble de Tindaya, la famosa ‘muntanya màgica’ del qual va ser objecte d’un polèmic projecte escultòric d’Eduardo Chillida.
Cap al nord-oest hi ha una zona costanera plena de penya-segats, tan bells com perillosos, que treuen el cap a la bravura de l’oceà. Ensenades i esmolades roques se succeeixen al llarg d’aquest tram de litoral, que té el punt més turístic a El Cotillo, nucli amb diversos hotels i restaurants. El Faro del Tostón, que acull un museu de la pesca, i les platges de sorres blanques de La Concha, Los Lagos i Los Charcos, completen l’oferta del nord.
Però si aquests sorrals són paradisíacs, les platges del sud de Fuerteventura no es queden enrere. Al llarg de la principal carretera de l’illa, el viatger pot fer breus parades a llocs amb encant com les Salinas del Carme, el singular Faro de la Entallada i Costa Calma.
Aquesta darrera localitat acull diverses cales de sorra blanca i aigües de color turquesa que s’uneixen en un llarg sorral de més de dos quilòmetres durant la baixamar, mentre que queden parcel·lades per llacunes poc profundes durant la marea alta. Les platges Esmeralda i Sotavento són les més apreciades.
L’extrem sud de Fuerteventura és un món a part, una península on hi ha el Parc Natural de Jandía, una zona de bellesa extrema i desolada, on escassegen les carreteres asfaltades. El camí de terra, d’uns 20 quilòmetres, s’inicia a la molt turística localitat de Morro Jable i desemboca al far de Punta Jandía. Un altre far, el de Punta Pessebre, se situa una mica més al nord.
Poc abans hi ha la bifurcació cap a Cofete i la seva platja. Aquest és un minúscul llogaret, amb un petit restaurant, als voltants del qual hi ha un cementiri cobert de sorra i la misteriosa Casa Winter, una vila edificada per un enginyer alemany el 1946 i que és objecte de diverses llegendes relacionades amb els nazis.
I als peus del viatger, entre el massís muntanyós de Jandía i l’oceà Atlàntic, sorprèn l’immens sorral de Cofete, la platja verge més famosa de les Illes Canàries, l’escenari elegit per Ridley Scott per filmar la vida de Moisès a ‘Exodus’ (2014).
Al llarg dels seus més de 12 quilòmetres de longitud, el caminant pot descobrir el Roque del Moro, una gegantina roca vertical a la part sud, i l’Islote, una petita illa unida a terra ferma a mig camí de la zona nord. La platja és preciosa i convida al bany, però sigui prudent: aquí, el mar és perillós i els corrents, traïdors.
Com arribar
Diverses companyies aèries tenen vols directes fins a Fuerteventura des de diferents capitals espanyoles i nombroses ciutats europees. Entre elles destaquen les low cost Vueling i Ryanair. És possible el viatge amb vaixell entre illes i també des de Huelva.
Com moure’s
Si no feu servir una agència de viatges o el transport públic (els autobusos de l’empresa Thiade) per recórrer l’illa, la millor opció és el cotxe de lloguer. En general, qualsevol automòbil permet circular per l’àmplia xarxa de carreteres asfaltades però, per arribar a alguns racons, és millor apostar per un tot terreny lleuger o una assegurança a tot risc complet, ja que hi ha camins de terra una mica traïdors.
Gastronomia
En els últims anys, la deliciosa gastronomia canària, a base de peix fresc (‘la vella’) i papes arrugades amb mojo verd, o també carn de cabra amb albergínies, es pot degustar en llocs com El Cotillo i Los Molinos, al nord, Las Playitas i Ajuy, al centre, i El Puertito de Jandía, al sud. A poc a poc, a més, joves cuiners reinterpreten la cuina tradicional amb tocs de modernitat que donen nova vida als productes locals, entre els quals destaca Demian Zambrana, el xef de La Jaira de Demian, a Puerto del Rosario.
Deixa un comentari