Arran de l’emissió a Telecinco de la pel·lícula ‘ Lo imposible ‘, de J.A. Bayona (aquí teniu el meu comentari a El Periódico), l’amic Gabriel Jaraba va obrir un tema sobre gustos de cinema en el seu mur del Facebook.
Jo ho aprofito per aprofundir en el tema de la crítica de cinema, perquè estaria bé recordar que es tracta d’un gènere de ‘opinió’ en què s’incorporen ‘elements informatius’.
Recordo (i sé que alguns amics i col·legues podrien començar a apedregar-me) haver ‘patejat’ amb mitja platea del teatre donostiarra Victòria Eugenia, durant la clausura del Festival de Sant Sebastià de 1986, la pel·lícula ‘Vellut blau’ de David Lynch!
Tal com ho sentiu … I unes setmanes més tard va guanyar al Festival de Sitges.
Mentre jo me la carregava a la meva crònica de Donosti, el meu company Àlex Barnet l’elevava a categoria d’obra mestra a Sitges.
No és contradictori: simples punts de vista, això sí, raonats.
Tota pel·lícula mereix un segon visionat. I més quan sabem l’esforç humà i econòmic que hi ha al darrere.
Com deia J.A. Bayona quan va rebre el seu segon Goya, necessitem pel·lícules grans, mitjanes i petites… i suport de tots per tirar-les endavant.