Com sabeu (i si no, podeu llegir-ho aquí, al costat, a la dreta) acabo de publicar ‘Venècia de cinema’. Des de fa dècades, sóc un assidu a aquesta ciutat, i des de la infantesa, a les sales de cinema. Ara, després de diversos mesos de preparació i escriptura, el doble plaer de viatjar i veure cinema ha pres forma de guia alternativa, diferent, plena de detallets per llegir, racons venecians a visitar i films a revisar.

No trobareu aquí pel·lícules d’estudi falsament ambientades a la ciutat dels canals, sinó escenaris reals on es van rodar les produccions més famoses que pugueu recordar, des de ‘Bogeries d’estiu’, portada del llibre i que ara compleix 60 anys, a ‘The tourist’, passant per ‘Senso’, ‘Mort a Venècia’, ‘Moonraker’, ‘Indiana Jones i l’última croada’, ‘Casino Royal’, ‘Retorn a Brideshead’ i moltes altres.

Tots són títols, fins als 36 en què finalment he volgut tancar la llista, estrenats a partir dels anys 50 del segle passat. Si us ve de gust veure com era aquesta capital italiana abans de la segona guerra mundial, podeu fer una ullada a ‘Venezia minori’, un documental rodat per Francesco Pasinetti en 1940 que es troba a internet (en aquest enllaç de Youtube).

Aquest llibre és una proposta d’itinerari per descobrir què queda en l’actualitat dels escenaris mostrats en les produccions més antigues i que hi ha de realitat en les imatges que mostren els films més actuals. No trobareu moltes descripcions de museus i monuments (per això estan les guies ‘normals’, però si us animeu a seguir-la, trobareu el plaer de descobrir una Venècia de pel·lícula.

I una confessió molt personal. Bogeries d’estiu és la pel·lícula que més ha influït en la meva a l’hora d’escriure aquest llibre. A finals dels anys 80, vaig rodar un curtmetratge en 35 mil·límetres titulat ‘Potser no sigui massa tard’. Era una pel·lícula romàntica de final desencantat, que a l’inici incloïa unes imatges precisament d’aquest film de David Lean. Era cap al minut 93. Després d’un dia preciós i haver estat asseguts a la Piazza San Marco, Katharine Hepburn li demana a Rossano Brazzi una última passejada per la ciutat i li diu que se’n va de Venècia, on ha passat els dies més feliços de la seva vida.

Cada vegada que deixo Venècia, encara tinc més ganes de tornar-hi.