Etiqueta: Quim Masferrer

Les casualitats existeixen i de vegades fan que descobrim alguna cosa que coneixíem, que ens sonava, però que en realitat ignoràvem.
L’atzar ha combinat les seves infinites possibilitats en variades formes: les meves companyes de treball parlant de música i del minut a minut de Eurovisió, en particular; un amic que va acudir ahir a la nit a veure a Bruce Springsteen en directe per celebrar el 35è aniversari de l’aparició de ‘The River’ i homenatjar el seu germà Jean Pierre, un amic ja desaparegut; uns familiars que et anuncien una actuació musical gratuïta en un parc proper i la pròpia curiositat, aquesta innata tendència que tenim els periodistes per conèixer el que passa al nostre voltant i el desig de comunicar-ho.
Aquestes quatre coses, musicals totes elles, combinades, han fet que m’acostés amb la meva dona i la meva sogra a veure qui era el cantant. “Sí, aquest que fa versions”, m’han dit els meus familiars.

¿Versions? En efecte, un noi alt, ros, cabells llargs i barba, de clar aspecte nòrdic, estava ja cantant. Cançons superconocidas, la major part catalanes i de la Nova Cançó, però interpretades en anglès. Així, ‘Small country’ era el ‘País petit’, de Lluís Llach, i ‘With no voice’ era ‘Amb la boca tancada’, de Ramon Muntaner …
Hi havia cadires buides, sobretot les que estaven al sol, perquè la caloreta estrenyia al migdia. I el noi, després identificat com Halldor Mar, feia broma amb la seva pell i el fet de tenir un para-sol a sobre per aconseguir no semblar-se a una gamba.

Ja asseguts, ‘Qualsevol nit pot sortir el sol’, de Jaume Sisa, sonava ‘The sun could rise tonight’.
I de sobte, una referència a una peça pròpia: ‘Stranger in my own town‘ (‘Estranger en la meva pròpia ciutat’), la cançó que -deia des de l’escenari- ha compost per a la sintonia del programa ‘El foraster ‘, de TV-3.
Com? No pot ser que allà davant, al parc de Joan Miró, estigui l’autor de la preciosa sintonia del programa d’ Quim Masferrer.

I sí que ho és. Comencen a sonar les notes i la primera estrofa, i agafo el telèfon i començo a gravar un trosset perquè em pugueu creure.
I segueix el recital i els que estem allà vam aplaudir d’allò més, perquè hi afegeixi alguna cançó més abans d’acomiadar-se.
No és el millor lloc, i el mateix ho sap, que cita la nit en diverses ocasions, però cal aplaudir els programadors, Camí Amic , un regal com aquest, enmig d’un pont festiu, amb Barcelona mig deserta, excepte els milers de culers que esperaven a la rua que a la tarda omplirà el Paral·lel per veure el Barça, ja campió de Lliga.

Al final de l’actuació, ens hem acostat a comprar-li un disc. Faltaria més!
Podeu descobrir més coses de Halldor Mar al seu Facebook, al seu Twitter i en aquesta notícia que la Marta Cervera va publicar sobre ell a El Periódico, i que hi inclou també un acústic.