Sóc un lector assidu de les novel·les de Donna Leon (1942), a qui segueixo des de fa un quart de segle, des que l’editorial Seix Barral va començar a publicar a Espanya la sèrie policíaca protagonitzada pel comissari Guido Brunetti, que es va destapar a la premiada ‘Mort a La Fenice‘ (1992). A ella li dedico aquesta última entrada del 2021, amb un suggeriment gastronòmic que em va donar al seu dia.

Aquesta professora i escriptora nord-americana, que en farà 80 l’any entrant, es va instal·lar a Venècia el 1981. Una residència que ha canviat no fa gaire per un poblet a Suïssa, des d’on va presentar per videoconferència, el juny passat, el seu últim llibre, ‘Esclaus del desig‘. És el cas número 30è del famós policia venecià.

Vídeo de promoció en el qual l’autora escriu al seu personatge després de 30 anys junts.

Si bé Donna Leon em cau molt bé, he de confessar que la seva narrativa s’ha tornat repetitiva i des de fa temps m’avorreix una mica. Mentre abunda en la descripció fàcil i el retrat costumista dels seus personatges habituals, les trames policíaques han disminuït en la mateixa proporció que han augmentat les referències fàcils i més o menys oportunistes als temes socials i polítics del moment. En aquest cas, el trànsit de persones. Un tema que ja va tocar, molt millor des del meu punt de vista, a ‘Mort y judici‘ (1995), la seva quarta novel·la.

Tot i això, segueixo fidel a l’autora i al seu personatge. També sóc fan de la telesèrie alemanya que ha adaptat les peripècies Brunetti a la petita pantalla, i de la que us escriuré més endavant. I especialment m?agrada les descripcions d?aquesta Venècia quotidiana que fa Donna Leon.

Donna Leon i Txerra Cirbián.

Aquest va ser el motiu pel qual, el 2004, quan havia llegit totes les novel·les que l’autora havia escrit (14 llavors, fins a ‘Piedras ensangrentadas‘), em vaig plantejar escriure sobre una ‘ruta Brunetti’ pels escenaris habituals del personatge, les carrers per on caminava, les parades del mercat on comprava, els bars on es prenia una tapa i un vi.

Vaig contactar amb Donna Leon i vaig mantenir dues entrevistes amb ella. Una, a través del correu electrònic, i l’altra, en persona, durant la primera Trobada de Novel·la Negra Europea, que es va celebrar al CCCB de Barcelona el gener del 2005. L’escriptora va ser molt amable en revelar-me alguns detalls de la seva vida quotidiana i dels escenaris de les seves novel·les.

Fruit d’aquelles xerrades i una nova visita, uns mesos i 500 fotos més tard, vaig publicar un extens reportatge a ‘El Periódico de Catalunya’ el mes de juliol del 2005, titulat ‘La Venècia del comissari Brunetti‘.

I per acabar, us deixo un dels suggeriments que em va fer Donna Leon. Ella es movia força per la zona del Campo Santa Maria Formosa, on crec que (no us ho puc assegurar) encara té casa seva a Venècia. Quan li vaig demanar que m’aconsellés un restaurant per anar a dinar (no un ristorant en el sentit italià, més car i elegant, sinó una osteria), em va suggerir l’Osteria Alle Testiere, al proper Carrer del Mondo Novo, passat el pontet del mateix nom, el xef del qual era amic seu. I així ho vam fer. Tot estava boníssim.