Situades a mig camí entre Noruega, Islàndia i Escòcia, les Illes Fèroe són un territori autònom dependent de Dinamarca, que no s’ha volgut integrar a la Unió Europea, entre altres coses per continuar caçant balenes. Entre els seus costums ancestrals hi ha la captura (i matança) massiva de cetacis, principalment balenes pilot i també dofins de flanc blanc.
El seu paisatge verd, salvatge i sense un arbre només havia aparegut fugaçment en algunes pel·lícules (inclosa alguna de 007) i anuncis publicitaris, però no en ficcions seriades. Ara fa un any, el col·lega Lorenzo Mejino em va alertar de l’existència de ‘Trom’, la primera sèrie íntegrament feroesa. Ell, que també havia visitat les Illes Fèroe, sabia que qui això firma havia escrit una petita guia de viatges sobre aquest arxipèlag salvatge de l’Atlàntic Nord i que en gaudiria.
La sèrie en qüestió es pot veure al canal de pagament AMC+, inclòs en algunes televisions i plataformes digitals del nostre país. Es tracta d´un thriller que imita les formes gèlides i la fotografia blavosa d´intrigues nòrdiques similars, que parteix de la desaparició d´una jove activista mediambiental mentre buscava proves contra un magnat pesquer.
Les trames bàsicament són dues, la investigació de la desaparició de la noia i la seva relació amb els negocis tèrbols de l’esmentat industrial i de molts dels personatges que l’envolten. Dues línies que semblen confluir i anar en paral·lel durant bona part dels sis episodis que dura la sèrie, per després separar-se i fer un gir, que segurament serà intuït pels espectadors més avesats en el gènere.
I dos són també els personatges principals. D’una banda, Karla Mohr, cap de recerca de la policia de Thorshavn, la capital de l’arxipèlag. L’encarna Maria Rich (1973), actriu danesa que va aconseguir certa fama gràcies a la sèrie ‘La ruta dels diners’ (2016). Ella haurà de bregar amb els problemes que li comporta el seu fill de vint anys i el seu cap, amic de l’influent magnat de la pesca. La inspectora s’afegeix així a la creixent moda de dones investigadores, si bé aquí aporta un toc d’ambigüitat moral gens menyspreable.
L’altre gran protagonista és Hannis Martinsson, un veterà periodista d’investigació que acaba de ser expulsat dels EUA arran de la feina, que sempre resulta molest per als poderosos. L’interpreta l’actor danès Ulrich Thomsen, conegut per films com a ‘Celebració’ (1998), ‘El món mai no és suficient’ (1999), ‘El regne del cel’ (2005) i ‘The International: Diners a l’ombra’ (2009), així com les sèries ‘Banshee’, ‘Counterpart’ i ‘The New Pope’. Si poden, optin per l’àudio original: en aquesta ocasió, l’actor que li ha doblegat no li ha fet cap favor al personatge, ja de per si mateix taciturn.
Mentre espera en una comissaria, a Hannis li arriba un vídeo d’una noia que no coneix, Sonja á Heyggi (Helena Heðinsdóttir), que assegura ser la seva filla i ser també periodista. Al missatge li comenta que està treballant en un cas, li demana ajuda i assegura que està sent amenaçada. Però abans que arribi a conèixer-la i també la filla d’aquesta, néta seva, la noia desapareix deixant oberts nombrosos interrogants que el reporter haurà de solucionar sense l’ajuda de gairebé ningú, inclòs el seu germà, que no ha vist des de fa anys .
Dirigida per l’islandès Davíd Óskar Ólafsson i els danesos Kasper Barfoed i Peter Ahlén Lavrsen, la sèrie compta amb un elenc majoritàriament feroès, encapçalat per l’antagonista de la trama, Olaf Johannessen (1961), un dels actors de les Feroe de les fronteres.
També és feroès l’autor de la novel·la en què es basa ‘Trom’, l’escriptor i historiador Jógvan Isaksen (1950), editor i autor d’una saga de novel·les policíaques, entre les quals destaquen les protagonitzades pels detectius Hannis Martinsson (periodista a la sèrie) i William Hammer.
Però, a més, darrere de l’obra d’Isaksen hi ha l’experiodista, escriptor i músic Torfinnur Jákupsson, guionista i showrunner de ‘Trom’, veritable impulsor de la primera sèrie feroesa, que ja tenia al cap portar a la pantalla les obres de Isaksen quan encara adolescent treballava en una fàbrica de peix. Dur a terme aquesta producció li ha fet més de quatre anys.
Per acabar, no podem oblidar l’altre gran protagonista de la sèrie: el seu increïble paisatge. No és un detall menor, ja que el patrocini principal correspon a loficina de turisme del govern de les Illes Fèroe.
I en efecte, les localitzacions triades proporcionen un plus de dramatisme a la trama, inclosos els fotogràfics pobles de Gjogv i Gásadalur (la seva famosa cascada de Múlafossur és portada de revistes i guies) o els famosos penya-segats de Trælanípa i el llac annex, Sørvágsvatn. I naturalment Thorshavn, el nucli més poblat de les illes: no hi ha cap racó de la capital que no surti ben fotografiat, inclòs el port, l’hospital o la universitat.
Deixa un comentari