Segur que el lector recorda el físic potent de l’actor Roberto Álamo (Madrid, 1970), a qui aquests dies podem veure a ‘Caronte’ (Cuatro), ficat a la pell de l’advocat penalista Samuel Caronte, un expolicia que es va passar diversos anys a presó. Ja fa un mes que la cadena de Mediaset va començar a emetre aquesta sèrie, que prolonga així la seva estada primigènia a Amazon Prime Video, on es va estrenar ja fa un any. Aquest article el vaig publicar originalment a Nosolocine.
La sèrie ‘Caronte’ no seria el que és sense la mirada i el gest d’aquest actor de crani rasurat i barba curta que va aconseguir la popularitat gràcies al seu personatge de Juan de Calatrava a la sèrie ‘Águila Roja’ (2009). Però Álamo ja tenia una àmplia carrera al darrere, primer teatral amb la companyia Animalario, la dels seus amics Alberto San Juan i Guillermo Toledo, on va triomfar amb la premiada obra ‘Urtain’.
El cinema el va descobrir gràcies a David Serrano, que el va incorporar a la seva comèdia ‘Días de fútbol’ (2003), juntament amb San Juan i Fernando Tejero. I després va intervenir a ‘Gordos’ (2009), ‘Una hora más en Canarias’ (2010) i ‘La piel que habito’ (2011), on Pedro Almodóvar li va donar un petit, però sucós paper. Així, més tard va aconseguir el seu primer Goya com a actor de repartiment a ‘La gran familia española‘ (2013) i el segon Goya com a protagonista de ‘Que Dios nos perdone‘ (2016), on encarnava un altre policia, amb el seu amic, l’inmens Antonio de la Torre. Són papers que els broda.
Ara tornem a ‘Caronte’, el títol del qual evoca el mite grec del barquer de Hades, una producció de Big Bang Media, que barreja intriga policial i casos judicials. Inicialment, el seu protagonista és un policia passat de voltes, toxicòman i amb problemes familiars (divorciat i amb un fill, petit), que acaba penant vuit anys a la presó per una mort que no ha comès. Un personatge que potser anticipa l’agent ple de dubtes que Álamo interpreta a la posterior Antidisturbios.
Però amb vuit anys n’hi ha prou perquè Caront s’hagi reformat, hagi deixat les drogues, estudiat Dret, aconseguir demostrar la seva innocència i aconseguir treure’s el títol d’advocat. I sempre en aquesta corda fluixa que va de la responsabilitat a què l’obliga la nova feina, intentant sempre frenar el seu caràcter per contenir la seva antiga violència.
Després de sortir de la presó, Caronte ha refet la seva vida, viu a Gijón i té nova parella, interpretada per l’estupenda actriu gallega Marta Larralde (Vigo, 1981, ‘León y Olvido’ i ‘Gran Hotel’). Però torna a Madrid per intentar ajudar una antiga amiga el fill de la qual està acusat d’haver matat un seguidor d’un equip rival, un jove que és íntim del mateix fill del protagonista, Guille (Álex Villazán), un xaval de 17 anys que després de tant de temps no vol saber res del seu pare, encoratjat per Julia, la seva mare i exdona de Caronte (Belén López). Paula (Itziar Atienza), la germana de Caronte, tampoc té gaire bona opinió de l’expolicia, entre altres coses perquè ha de tenir cura de la mare de tots dos (Julieta Serrano), que pateix Alzheimer.
A cada capítol, Caronte es veu involucrat i va solucionant diferents casos, no sempre amb èxit, juntament amb Marta Pelayo (Miriam Giovanelli), molt coneguda gràcies a la sèrie ‘Física o Química’), una jove lletrada de bona família que aconsegueix convèncer-lo de formar equip, ja que ella posseeix el que el valent expolicia no té: educació i contactes. Aurelio (Raúl Tejón), un inspector i antic company de l’espolicia, li donarà un cop de mà sempre que pugui.
La trama principal recorre els 13 capítols d’aquesta primera i ara com ara única temporada: el protagonista busca proves contra qui creu culpable de la seva desgràcia, el comissari Paniagua, inquietant personatge a qui dóna vida amb aterridora ambigüitat el veterà Carlos Hipólito (Madrid, 1956) . Com acostuma a passar darrerament, els mafiosos russos i criminals procedents d’Europa de l’est són aquí els matons de torn.
A cada episodi es desenvolupa un cas judicial, que Caronte i Marta solen solucionar satisfactòriament, encara que l’èxit no sigui sempre el desitjat, com al tercer capítol, el d’un antic company de cel·la del protagonista. La veritat és que la sèrie és entretinguda. No en va ha estat creada per Verónica Fernández, escriptora i veterana guionista, el nom de la qual està darrere de sèries com ara ‘El Comisario’, ‘El Príncipe’ i ‘Velvet Colección’, entre moltes altres, així com de la recent ‘Hache’ per Netflix. I amb ella, en el desenvolupament de guió han col·laborat guionistes com Natxo López (‘Hispania’, ‘Allí abajo’) i Antonio Hernández Centeno(‘Hermanos’, ‘Vivir sin permiso’), amb els quals Fernández havia treballat a ‘Ciega a citas’.
Entre els realitzadors de la producció hi ha Joaquín Llamas (‘Antivicio’, ‘Terra de llops’), Sandra Gallego (‘Vis a vis’, ‘Els homes de Paco’, ‘Compte enrere’), Alberto Ruiz Rojo (‘Apaches ‘, ‘La templanza’) i el català Jesús Font, ben conegut per sèries com ‘El comisario’, ‘Gran Nord’, ‘La sagrada família’, ‘Gavilanes’ i ‘R.I.S. Científica”.
En principi, l’episodi número sis està previst que s’emeti en obert el dilluns 19, a Cuatro. En aquest capítol, Paula Caronte rep una brutal pallissa a mans del seu marit, Rodrigo, que es fuga. Caronte l’acull a ella ia la neboda Irene a casa i els ajuda durant el procés, davant d’un jutge molt poc sensible. Si el lector no vol esperar i té a casa la plataforma Prime Video d’Amazon pot veure-la al complet, i sense talls publicitaris, és clar.
Deixa un comentari