El blog del periodista Txerra Cirbian

Etiqueta: Art

Detalls fotogràfics de Venècia 2: lleons

Los leones que custodian el Arsenal.

Torno a recórrer al meu admirat Cees Nooteboom per parlar-vos d’una altra de les aficions venecianes que també comparteixo amb ell: admirar i, moltes vegades fotografiar, els centenars, milers de lleons que hi ha a Venècia. Diu l’escriptor al seu magnífic llibre‘Venecia. El león, la ciudad y el agua‘ (El Ojo del Tiempo. Editorial Siruela. 2020):

“Al llarg dels anys, he aconseguit fer-me amb una bona col·lecció de fotografies; les diferències entre uns lleons i altres són molt notòries. Si ens fixem bé, el de la Piazzetta fa cara de vell enutjat sobre una ampla collaret babilònic (…) El del Museo Storico Navale és de fusta daurada; a més de subjectar una espasa a la pota dreta, porta una corona al cap”.

I prossegueix: “Els meus favorits són els del mur de l’Ospedale, al costat de la Basílica dei Santi Giovanni e Paolo i els dels grans reis afligits que custodien l’Arsenale (…) El dia que Venècia se submergeixi a les aigües, tots els lleons de la ciutat alçaran el vol com un esquadró letal, giraran per última vegada al voltant del campanile emetent el rugit de cent bombarders i, a continuació, desapareixeran sobrevolant la llacuna com un poderós eclipsi solar, mentre la ciutat s’enfonsa darrere d’ells”.

Lliçó de gravat

L’altre dia vaig anar a veure José Luis Jiménez, un bon amic i antic company d’El Periódico, al igual que la seva dona, la meva estimada Mari Carmen Gonell, filla d’un altre treballador, pioner dels primers temps del diari..

M’havia convidat a visitar El Visor, una escola d’art, dibuix i escultura, situat al passeig de Sant Joan, 142, de Barcelona, ​​que també té un taller dedicat al gravat, situat a un altre local proper, ubicat al carrer de Còrsega , 450. En aquest espai, José Luis s’ha convertit en un bon alumne del professor Manolo López, que fa vuit anys que està al capdavant d’aquest departament.

Com us deia, els vaig anar a veure i em va encantar el que estan fent. Toquen una disciplina emparentada amb la màgia de la impremta, de traslladar al paper (o altres suports) imatges que prèviament han dibuixat, copiat i traslladat a una matriu que, emplenada de tinta, dóna lloc a quadres plens d’art. O si més no, així m’ho semblen a mi. I a mi, que sóc un patós. negat per a aquestes coses, em va omplir d’aquell desig innat que (crec) tots tenim, d’aprendre.

Les imatges que acompanyen aquestes línies no reflecteixen tot el que hi fan, però almenys queden com a testimoni de la visita i d’una generosa atenció que agraeixo.

© 2024 Txerrad@s

Tema de Anders NorenAmunt ↑