El blog del periodista Txerra Cirbian

Etiqueta: viatges

Les Illes Fèroe en una setmana

Com que la setmana passada us vaig parlar de la sèrie ‘Trom‘, rodada a les Illes Fèroe, he pensat que potser us agradaria llegir el reportatge que vaig escriure al seu dia per a la revista Viajes National Geographic i que es va publicar a la primavera de 2018, gairebé coincidint amb l’edició del meu llibre ‘Islas Feroe: guía esencial para descubrir el país’ a l’editorial Ecos Travel Books. Va ser la primera guia en castellà dedicada en exclusiva a aquest arxipèlag salvatge, situat a l’Atlàntic Nord.

Posteriorment, el 6 de desembre del 2020, VNG va publicar una bonica versió digital del meu text amb algunes impressionants fotos d’agències que van realçar encara més la bellesa d’aquest arxipèlag i la van titular ‘Las Islas Feroe en 14 descubrimientos‘. El text original apareix aquí sota. Si us animeu a visitar-les, millor que reserveu vol i allotjament amb temps, perquè no hi ha gaires hotels ni bed & breakfast o apartaments de lloguer. Nosaltres vam estar a l’estiu del 2017 durant una setmana i vam estar a dos hotels i tres cases perticulars, mentre recorríem l’arxipèlag de dalt a baix.

Continua llegint

Xavier Moret

Xavier Moret i Roger Escapa, a la librería Altaïr (foto Txerra Cirbián).

Conec Xavier Moret (Barcelona, 1952) des de fa uns quants anys. És un dels nostres millors escriptors de viatges, autor de títols com Amèrica, Amèrica. Viatge per Califòrnia i el Far West’ (1998), ‘Islàndia. L’illa secreta’ (2002), ‘Grècia, viatge de tardor’ (2016) i ‘Històries del Japó’ (2021), a més d’autor de diverses novel·les policíaques, amb el detectiu Max Riera com a protagonista.

Primer l’admirava i envejava una mica. Havia treballat a TV-3 i al diari El País, i jo aspirava a escriure algun dia tan bé com ell, a fer viatges a països llunyans i escriure sobre ells ia imaginar-me novel·lista. Després vaig tenir el plaer de tenir-lo com a col·laborador en un suplement setmanal d’El Periódico anomenat Idees & Teletodo, que vaig coordinar durant diversos anys.

Continua llegint

La Vall de Lord

Plaza de l’Esglèsia.

Aquests dies hem estat a Sant Llorenç de Morunys. Un amic ens havia parlat d’aquest poblet, situat als peus del pantà de la Llosa del Cavall i centre de la Vall de Lord (toponímia que ve del llatí) i vam decidir anar-hi tres dies per visitar la zona i fer un parell d´excursions.

Fuentes del Cardener.

Una va ser fins a les fonts del riu Cardener, i una altra, al Santuari de Lord. Però la més interessant, sens dubte, va anar a la presó natural de la serra de Busa. Us explicaré algunes coses de la ruta, que és molt xula, i del lloc, que és molt interessant, però també us aviso: no aconseguim arribar-hi. Així com sona.

Continua llegint

La volta al món de cinema d’en Sergi Ramis

A la secció dedicada als viatges cinèfils que vaig publicant al web de Nosolocine.net no vaig poder deixar de comentar un llibre que porta precisament per títol ‘Viatges de cinema‘ i, com a subtítol, ‘La volta a el món en gairebé 80 pel·lícules.

Encara que no sigui un llibre de rabiosa actualitat (data de 2011, fa vuit anys) el seu contingut segueix sent molt vàlid. A més, la possibilitat de trobar algun exemplar a Amazon i en altres botigues digitals, em porta a parlar d’ell mateix, per l’interès que crec pot suscitar i donada la desaparició de l’editorial Raima, que el va publicar en el seu moment.

D’entrada, les 260 pàgines dedicades a 76 pel·lícules i mig centenar de països dels cinc continents parlen de l’esforç de l’autor: Sergi Ramis, periodista viatger i amant de el cinema, que ha col·laborat en nombroses publicacions de primer ordre ( ‘El País’, ‘La Vanguardia’, ‘El Periódico’, ‘National Geographic’) i ha estat director de les revistes ‘Altaïr’ i ‘El món dels Pirineus’). Actualment és co-editor de Ecos Travel Books.

Explica Ramis a la presentació del seu text que, veient a John Wayne “lacear rinoceronts per la sabana africana”, va saber que voldria viatjar i que sempre li agradaria el cinema. Per això, en aquesta tornada a el món en 76 pel·lícules viatja “des de la sabana africana i el desert australià, fins a les interminables planes americanes, les muntanyes de l’Himàlaia i les paradisíaques platges polinèsies”, diu.

Afegeix Ramis a la contraportada que aquests films i viatges són “trobades [literaris] amb Cary Grant, Ava Gardner, Robert Redford, Marilyn Monroe, John Wayne, Ingrid Bergman, Peter O’Toole, Humphrey Bogart, Sigourney Weaver, Marlon Tou, Jeanne Moreau, Clint Eastwood … en els millors escenaris de la planeta “.

Ah … també apareix la Costa Blava francesa de ‘Atrapa a un lladre’, el film d’Alfred Hitchcock, un títol indirectament d’actualitat gràcies a la sèrie homònima de Paramount Channel, dirigida per Pablo Vásquez. Es tracta d’una ficció que compta amb guió de Jordi Calafí i Javier Olivares (el creador de ‘El Ministeri de l’Temps) a partir de l’film original de Hitchcock, amb Pablo Echarri i l’encantadora Alexandra Jiménez com a protagonistes.

Que aquest llibre compti amb el pròleg de Sebastián Álvaro, el creador de la sèrie documental ‘A l’filo de lo impossible’, ho avala encara més. Però el seu autor insisteix: “Aquest no és un llibre de cinema. És un llibre d’un viatger aficionat a el cinema “. Avisats quedem.

Sense estendre més, perquè el possible lector pugui assaborir-lo, diré que aquest itinerari de cinema l’obre ‘El bosc animat’ i Galícia, segueix amb ‘Jamón, jamón’ i Aragó, i circula per les ‘Carreteres secundàries’ de la Costa Brava , abans de penetrar a França i prosseguir per Anglaterra, Irlanda i una desena de països europeus més.

Àfrica i la hitchockiana ‘L’home que sabia massa’ tanquen aquesta aventura, que inclou detalls de cada pel·lícula i breus requadres informatius sobre els llocs on es van rodar les mateixes, així com detalls útils de com viatjar als mateixos.

L’hostalera pedagoga

De tant en tant fugim de Barcelona unes hores, un parell de dies, per agafar alè i després tornar amb forces renovades a la vida quotidiana.
Aquest cop vam triar Móra d’Ebre com a punt intermedi d’aquesta àmplia zona on es va produir la tristament famosa Batalla de l’Ebre.
Vam escollir un hostal el nom del qual, 7 de Ribera, i la seva ubicació, a la agrobotiga (botiga de productes agrícoles de la zona) del poble ens va fer gràcia.

Va ser un encert. D’entrada, perquè les habitacions estan bé: són noves, senzilles i confortables, amb el mínim exigible i una wifi més que correcta.
Però el que més ens va agradar van ser les responsables de l’hotelet.
La primera a rebre’ns va ser Glòria, una de les filles de la propietària, a la amabilitat de la qual es va sumar una cosa fonamental per a un viatger: informació àmplia i útil sobre què veure i on menjar i sopar.

Un passeig entre presseguers en flor des de Móra fins a Miravet, el pas del riu a barcassa, i després la reserva de Sebes, a Flix, van ser indicacions precises, que seguim al peu de la lletra.
Vam conèixer a la tarda a la mare de Glòria, la propietària de l’hostal, Concepció Blasi , amb qui vam poder xerrar al matí, durant un fantàstic esmorzar.
La primera sorpresa va ser saber que era pedagoga, feina que compaginava amb el d’hostalera. I després, que botiga i hotel eren decisions derivades del seu ofici: fer pedagogia sobre les riqueses que hi ha a la zona, explicar als viatgers i als que entren a la seva botiga les meravelles dels productes agrícoles que ven i dels vins de Tarragona, Montsant i Priorat que té a les prestatgeries.
I també que muntar un hotelet així no hagués estat possible sense el suport del seu marit i cinc fills, raó per la qual va posar aquest nom: 7 de Ribera, una família de set persones de la comarca de la Ribera d’Ebre i també sed (que sona igual que set) de Ribera.

Indiana Jones a Venècia

Com acabo de trobar a internet a un fan de com jo d’escenaris de pel·lícules i estem en les dates indicades, us deixo aquí aquest regalet de Nadal: un fragment del capítol que he dedicat a l’Indiana Jones en el meu llibre Venècia de cinema i el vídeo de Youtube que ho descriu.

Potser recordareu que Indiana Jones i el seu amic Marcus prenen un avió cap a Venècia a la recerca del pare del nostre heroi, Henry Jones. Tots dos prenen un vaporetto del qual desembarquen costat de la Basílica de Santa Maria della Salute i allí es troben amb la doctora Elsa Schneider.

Els tres s’endinsen al barri de Dorsoduro i caminen per la Fondamenta Gherardini, creuen el Ponte dei Pugni i continuen per l’altra part del mateix moll fins arribar al Camp San Barnaba.

Elsa Schneider vol ensenyar-los a Indiana ia Marcus la biblioteca on Henry va desaparèixer mentre buscava pistes del Sant Grial a la secció de mapes de la ciutat. La imponent façana de l’església de San Barnaba, amb la torre de maó darrere d’aquesta biblioteca de ficció.

En efecte, San Barnaba ja no és una església, sinó que exerceix la funció de sala d’exposicions, amb una mostra permanent dedicada a les màquines de Leonardo da Vinci.

Després d’una sèrie de peripècies en el seu interior (tombes, foc, aigua i rates), Elsa i Indiana aconsegueixen escapar a través d’una claveguera, que obren enmig de les taules d’un cafè de la plaça i surten corrent, perseguits pels defensors de la Germandat de l’Espasa Cruciforme.

Diguem que el Camp San Barnaba també ha estat l’escenari de moltes altres pel·lícules, especialment de ‘Locuras de verano’, de la qual hi ha també un altre capítol en el llibre i que podeu fullejar íntegrament i comprar-lo, si us ve de gust, a la web de la editorial Ecos. També el teniu a Amazon, El Corte Inglés, La Casa del Libro, Fnac, Apple i Google Play.

Elsa i Indy apareixen al costat de Carrer de Santa Lucia i els molls industrials de Venècia, deonde s’inicien les escenes d’una persecució en llanxes per uns canals. Ah! … però el viatger no trobarà aquesta localització: la veritable carrer de Santa Llúcia desemboca en el Rio Terà Lista di Spagna i la Ferrovia. En canvi, en la ficció d’Indiana Jones i l’última croada, aquesta escena va ser rodada als esmentats estudis Elstree, dies abans, a Anglaterra.

Després de la baralla entre Indy i Kazim, amb la gran hèlix d’un vaixell darrere de tots dos destrossant una de les barques, l’altra motora torna cap al centre després de passar davant d’algunes localitzacions venecianes reals, com el Canal Lavraneri, un lloc situat a la part del darrere Sacca Fisola, una zona tan allunyades que pràcticament no la trepitgen mai els turistes. Un cop al canal de la Giudecca, la barca llisca davant de l’hotel Hilton Molino Stucky Venice, que ocupa l’imponent edifici d’una antiga signatura farinera.

L’escena finalitza al Gran Canal, a l’altura del Pont de la Accademia. Darrere dels dos homes, que parlen del Grial, van desfilant lentament les façanes d’alguns dels palaus de banda i banda, com el Palazzo Venier dei Leoni, que alberga la Col·lecció Peggy Gugenheim, i la bonica façana del Palazzo Barbarigo. Finalment, Indy deixa desembarcar a Kazim al moll del Palazzo Barbaro, on li explica que el seu pare està retingut pels nazis en un castell fronterer entre Àustria i Alemanya.

La millor manera d’admirar aquests palauets a la vora del Gran Canal és, lògicament, en una embarcació: la més barata, el vaporetto. També es pot accedir als molls més pròxims per observar els edificis des de la riba contrària. Per exemple, el més proper a l’últim lloc és el Ponte dell’Accademia, mentre que la millor perspectiva del Guggenheim pot ser des just davant, a la Fondamente del Traghetto de Sant Maurizio, moll al qual es pot arribar a través del Carrer Dose da Ponte, a prop de la Piazza San Marco.

© 2024 Txerrad@s

Tema de Anders NorenAmunt ↑