Puedes compartir esta entrada en:
Xavier Moret i Roger Escapa, a la llibreria Altaïr (foto Txerra Cirbián).

Conec en Xavier Moret (Barcelona, 1952) des de fa uns quants anys. És un dels nostres millors escriptors de viatges, autor de títols com Amèrica, Amèrica. Viatge per Califòrnia i el Far West’ (1998), ‘Islàndia. L’illa secreta’ (2002), ‘Grècia, viatge de tardor’ (2016) i ‘Històries del Japó’ (2021), a més d’autor de diverses novel·les policíaques, amb el detectiu Max Riera com a protagonista.

Primer l’admirava i envejava una mica. Havia treballat a TV-3 i al diari El País, i jo aspirava a escriure algun dia tan bé com ell, a fer viatges a països llunyans i escriure sobre ells i a imaginar-me novel·lista. Després vaig tenir el plaer de tenir-lo com a col·laborador en un suplement setmanal d’El Periódico anomenat Idees & Teletodo, que vaig coordinar durant uns quants anys.

Llibres de viatges de Xavier Moret.

Finiquitada la revista (va quedar reduïda a suplement de televisió, que vaig seguir coordinant), on vaig gaudir de la seva feina, vaig seguir de prop els seus reportatges per al diari i altres mitjans. D’un d’ells, sobre les Illes Fèroe, escrit per al suplement Dominical, va sorgir la idea d’un viatge a aquest arxipèlag i de la redacció posterior d’una breu guia que vaig publicar a Ecos Travel Books.

Però, a més, vaig poder gaudir de la seva enorme generositat en acceptar que escrivís el pròleg del meu llibre ‘Venècia de cine‘. La llàstima és que ja no eren bons temps a El Periódico, que havia començat a prescindir de col·laboradors com ell i, al cap de poc temps, de més de 250 persones de plantilla, jo entre elles.

Curiosament, mai no havia entrevistat Xavier Moret. I l’altre dia, aprofitant que havia publicat un nou llibre, ‘Mallorca, obert tot l’any‘, vaig decidir que era el moment. Vaig acudir a la presentació a la llibreria Altaïr. Ja l’havia escoltat abans, amb els seus recents ‘Misteri a Deià‘ i ‘Històries de Japó‘.

Us deixo el contingut de les preguntes i respostes que li vaig fer, i que vaig publicar originalment a la web Nosolocine de l’amic José López Pérez.

L’entrevista

– Però, realment, Mallorca està oberta tot l’any?
– El que pretenc subratllar amb aquest títol és que val la pena anar a l’illa al llarg de tot l’any, i no només els mesos d’estiu. Si vas al gener o febrer pots contemplar, per exemple, la floració dels ametllers, que és tot un espectacle, o assistir a festes populars a Sa Pobla, Artà, Pollença… Anar només a l’estiu, i reduir Mallorca a les platges, suposa una limitació.

– Com va sorgir la idea de fer aquest llibre?
– Jo vaig viatjar per primera vegada a Mallorca als 20 anys, amb ferri i amb la motxilla a l’esquena, amb uns amics. Aleshores ja vaig descobrir la Serra de Tramuntana i em va fascinar. Des de fa anys tenia la idea d’escriure aquest llibre per mostrar que Mallorca és molt més que platges, paella, sagnia i discoteques. Després de publicar molts llibres de llocs llunyans (l’últim és sobre el Japó), vaig pensar que havia arribat el moment d’escriure un llibre de viatges per Mallorca amb la mirada del viatger, allunyant-me dels tòpics.

– Què creus que torna a aportar, pel que fa a altres guies o llibres de viatges de Mallorca?
– El llibre aporta, d’una banda, una visió més actual, i de l’altra un plantejament de voler aprofundir la història, les tradicions i la cultura de l’illa. Es tracta de descriure la Mallorca d´avui, però també de parlar amb gent del camp, pescadors, escriptors, artistes, nobles…

– El lector ha de seguir el teu índex com a itinerari de viatge o pot saltar pels diferents capítols?
– Es pot saltar alguns capítols i anar directament a allò que li interessa, però si busques una imatge en conjunt de l’illa és millor llegir-lo complet.

– A més de Miquel Barceló, potser l’entrevistat estrella del llibre, quins altres personatges destacaries?
– No va ser fàcil entrevistar Miquel Barceló, ja que és l’artista més famós de Mallorca i no és gaire partidari de les entrevistes. A força d’insistir-hi, però, ho vaig aconseguir i em va convidar a dinar a casa seva a Sa Devesa de Farrutx, un lloc meravellós. Allà vaig veure que és un artista molt vinculat a l’illa, i molt preocupat pels canvis provocats pel turisme. Altres entrevistats interessants són el comte Pedro de Montaner, que viu en un preciós palau a Palma, pescadors de Cala Figuera, pagesos, ecologistes i escriptors, com Guillem Frontera, Carme Riera, Antoni Vidal Ferrando, Llucia Ramis, Biel Majoral…

– Podries indicar tres o quatre llocs imprescindibles per visitar a l’illa?
– La serra de Tramuntana, per la qual es poden fer moltes excursions; el Pla de Mallorca, pels pobles marcats per la tradició i un paisatge agrícola; el cap de Formentor i el monestir de Lluc. Per sort, encara són molts els llocs que val la pena visitar a Mallorca.

– I tres o quatre plats típics a tastar?
– Al meu llibre he volgut posar, al final de cada capítol, un producte, una recepta o un restaurant, ja que considero que la cuina mallorquina és molt rica i saborosa. Plats a tastar: el pa amb oli, el trempó, el tombet, l’arròs brut, el frit, la porcella…

– ‘Misteri a Deià’, la teva última novel·la, està ambientada també a Mallorca. La idea va néixer durant la preparació del llibre?
– Vaig escriure ‘Misteri a Deià’ quan encara no tenia clar que escriuria el llibre de viatges. ‘Misteri a Deià’ és una novel·la detectivesca en què ja apareixen alguns paisatges de Mallorca. Després va venir la idea de Mallorca, obert tot l’any, que és una visió molt més completa de l’illa i des d’un altre punt de vista.

– Max Riera busca un poeta ucraïnès que ha desaparegut. Et va influir la que aleshores encara era una amenaça russa, prèvia a la guerra?
– Això del poeta ucraïnès desaparegut va venir perquè havia viatjat recentment a la ciutat ucraïnesa de Lviv i m’atreia recuperar per a la novel·la una història que em van explicar sobre els nazis que durant la Segona Guerra Mundial van espoliar alguns museus de per allà. Aleshores no pensava en la guerra que, per desgràcia, està destruint aquest país.

– Acabes de tornar d’Islàndia… Quantes vegades has viatjat a aquesta altra illa?
– Vaig estar allà al juny. Era la catorzena vegada que viatjava a Islàndia, una illa que m’encanta pels seus paisatges volcànics i on tinc molts amics. No em canso de tornar-hi. Els islandesos s’autoqualifiquen com “els llatins del nord”. Són molt oberts i, atès el caràcter endogàmic de l’illa, a la qual coneixes un és molt fàcil conèixer-ne molts més.

– I es podria convertir en un nou llibre, com ‘Islàndia, l’illa secreta’ i ‘Revolució sota el volcà’?
– De moment no tinc previst escriure un nou llibre sobre Islàndia, encara que és cert que els últims anys el país està canviant molt pel turisme. El 2001 visitaven l’illa uns 200.000 turistes per any i ara la xifra ha pujat a més de 2 milions. S’han construït molts hotels, els apartaments del centre de Reykjavik ara són caríssims… Islàndia està canviant, sens dubte.

– Per acabar, a quin país tornaries a viatjar demà mateix?
– A Grècia o al Japó. A Grècia procuro anar-hi cada any al setembre. Hi ha tantes illes meravelloses que sempre en queda alguna per explorar. Al Japó, d’altra banda, hi ha una cultura molt interessant- Hi he viatjat set vegades, però tinc ganes de tornar per descobrir nous aspectes d’aquest país fascinant.