Puedes compartir esta entrada en:
Mi felicitación navideña en ‘Venecia de cine’.

Des de fa uns dies està en marxa la meva nova web, paral·lelament a aquesta que estàs llegint ara. Es titula Venecia de cine i és un bloc dedicat en exclusiva a parlar de la ciutat dels canals i tot el que l’envolta, especialment produccions del setè art allà filmades, sèries de televisió i obres de literatura.

En aquesta meva (pen)última aventura a internet us explicaré tot el que sé sobre el tema i l’acompanyaré de consells per als que viatgeu a aquesta capital italiana, des de la roba que us suggereixo per a cada època de l’any –ara, a l’hivern, per exemple, fa un fred que pela– fins a rutes poc conegudes i suggeriments gastronòmics.

Llums de Nadal a la Piazza San Marco.

Aquesta mania meva va començar ja fa uns quants anys, quan vaig començar a viatjar a Venècia moltes vegades i en èpoques molt diferents. I dormint a càmpings, pensions, hotels i apartaments. Va ser una fletxa a primera vista, que ha seguit fins ara, durant quatre dècades, i que va catalitzar al llibre de viatges s Venecia de cine‘, publicat a Ecos Travel Books.’

Us reprodueixo el que jo mateix vaig escriure al seu pròleg, i que segueix sent vàlid:

“Aquest és un llibre que beu de dos plaers, el cine i els viatges. I en aquest sentit, el viatger cinèfil pot trobar a la seva lectura un plus que la tradicional guia de viatges no li ofereix: els escenaris reals on es van rodar un grapat de pel·lícules”.

Els ‘vaporetti’ són els autobusos aquàtics de Venècia.

“Hi ha moltes ciutats de cinema i Europa n’ofereix unes quantes, amb París, Londres i Roma al capdavant de la llista. Però Venècia és única, potser perquè ha canviat molt poc al llarg dels segles”.

“L’absència de trànsit rodat, el laberint de canals, carrers, carrerons, placetes i places, separades en un centenar de petites illes unides per petits ponts, les cases, palaus i esglésies són escenaris que el cinema ha sabut aprofitar hàbilment per rodar produccions històriques, romàntiques, còmiques i també terrorífiques”.

Shirley MacLaine, a la portada de la revista L’Europeu dedicada a la Mostra.

“Per als cinèfils, a més, Venècia té un atractiu especial: a finals d’agost, cada any acull el festival de cinema més antic del món: la primera edició de la Mostra Internazional d’Art Cinematogràfica de Venèzia es va celebrar el 1932, a la terrassa de l’Hotel Excelsior, al Lido”.

“I per als milions de persones que la visiten Venècia representa una destinació mítica: el Carnestoltes, les romàntiques llunes de mel, els canals, la seva arquitectura immutable, el teatre de la Fenice, els innombrables museus i la no menys famosa Biennal d’Art, de la qual va sorgir de fet la Mostra cinematogràfica com una exposició artística més”.

“Cada vegada que deixo Venècia, encara tinc més ganes de tornar a trepitjar els seus carrers i camps, i lliscar-me pels seus canals. I m’encanta tornar-la a veure en documentals i pel·lícules i sèries. Espero que gaudiu amb la web i, si us animeu, també llegint el llibre”.