Puedes compartir esta entrada en:
A la izquierda, el gandul maleducado. A la derecha, el joven mago.

Aquests dies estic anant en tren a una població situada uns 70 quilòmetres de Barcelona. M’agrada fer-ho així, en lloc d’anar en cotxe, per diverses raons: és més econòmic, ecològic i gairebé igual de ràpid i, a més a més, puc anar llegint.
Hui ha estat un viatge peculiar. De entrada, un gandul com un armari de gran, amb camiseta i pantalons curts, s’ha situat una fila per davant i ha ficat les seves enormes sabatilles esportives en el seient situat enfront. Aquí teniu la foto com a prova.
Una senyora ha retret la seva conducta en veu alta, però l’element ha fet cas omís i, com qui plora, ha seguit jugant amb el seu mòbil, sense aixecar la vista. Només els ha baixat ocasionalment quan els agents de seguretat de Renfe li han obligat. Però quan marxaven, hi tornava.
La dona ha cercat comprensió als viatgers propers, com jo mateix, que estavem d’acord amb les seves paraules, però sense anar més enllà. L’individu em passava un parell de caps, ja ho comprendran.
Però aquest aspecte lleig dels peus del tipus en el seient es va canviar per màgia per obra i gràcia d’un il·lusionista.
El jove es va ficar amb la seva xiqueta en un seient situat a la fila oposada i darrere del meu. Va treure una baraja de cartes, va fer un joc a la seva parella i, de sobte, la baralla va començar a cobrar vida i circular per la zona, sorprenent als accidentals espectadors que hi erem al costat.
Quatre joves situats a la meva esquerra també van participar de l’espectacle improvisat. I una de les noies (eren tres i un noi) va comentar que era actriu. Va resultar que la parella del mag i aquest també ho eren i havien estudiat a la mateixa escola d’interpretació. Casualitats màgiques.
Jo, que sóc curós per la naturalesa, vaig preguntar: “Vols dedicar-te a la màgia?“. I el jove: “Ja m’hi dedico. Actuo aquests dies al Teatreneu de Gràcia“. “I com et dius?“, vaig preguntar de nou. “Sergi Armentano“, va dir. “És un cognom d’origen italià”, va aclarir.
Us asseguro que, pel que vaig veure al tren, per la seva amabilitat i desimboltura, val la pena anar a veure-li (aquí, el seu videobook). Actuarà a la sala de Gràcia els diumenges del mes de juny.